Un dels colls d'ampolla de la descarbonització és el transport aeri i marítim. La dificultat d'electrificar vaixells i avions de grans dimensions provoca que es busquin alternatives: des de combustibles de baixes emissions -tant de produïts sintèticament com a partir de residus- a solucions a més llarg termini com hidrogen -sobretot en avions i vaixells en rutes curtes- i l'amoníac, especialmente per a grans vaixells de càrrega i rutes transoceàniques.
Projecte català: d'aigües residuals i CO2 a combustible marítim
En aquest context, un projecte d’economia circular català ha desenvolupat un sistema que transforma aigües residuals i CO2 de les depuradores en combustible marítim. Es tracta d’una iniciativa feta pel consorci Suport, liderada per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) -el centre de recerca públic català especialitzat en transició energètica- amb la participació del Port de Barcelona, Aigües de Barcelona, Cetaqua i el Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria (CIMNE).
Segons detallen en un comunicat l’IREC i l’autoritat portuària, la solució impulsada demostra que és “totalment compatible” amb el gasoil convencional i es “poden mesclar sense inconvenients, reduint les emissions associades”. D'altra banda, CIMNE, en una anàlisi econòmica, “avala el potencial” com a proposta “viable i escalable”.
El procés barreja dues tecnologies desenvolupades a l’IREC, anomenades coelectròlisi que converteix l’aigua residual i el CO2 en gas de síntesi, necessari per a la producció del combustible sintètic. I l’altra tecnologia és una reacció catalítica Fischer-Tropsch, que és la segona etapa del procés, i canvia el gas de síntesi en un hidrocarbur sintètic de zero emissions.
Obtenció d'hidrogen biològic
Per la seva part, Cetaqua i Aigües de Barcelona han treballat en processos per obtenir hidrogen biològic mitjançant la digestió de la matèria orgànica i dels fangs generats en depuradores d'aigües residuals.
El combustible resultant es pot “utilitzar directament als motors dels vaixells, sense necessitar cap modificació”. D’aquesta manera, contribueix a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del sector marítim.
El projecte, finançat pels fons Next Generation, s’alinea amb el Pla de Transició Energètica del Port de Barcelona, que persegueix descarbonitzar les activitats portuàries i que inclou, entre altres, que els principals molls estiguin electrificats per tal que s'hi connectin els vaixells quan atraquin.
