Diverses investigacions científiques ja han demostrat com el canvi climàtic va intensificar la destructiva dana del País Valencià. Ara, per primera vegada, un equip de recerca català també ha pogut mostrar l’impacte que hi va tenir l’inusual escalfament de l’Atlàntic nord. Segons un estudi del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), la precipitació a la zona zero hauria estat un 15% menor, una estimació que s’eleva fins al 40 si s’hi afegeix el paper del Mediterrani.
Més enllà del Mediterrani
Les altes temperatures del Mediterrani -un mar que s’està tropicalitzant a causa de l’escalfament global- van tenir un paper clau en intensificar la gota freda del 29 d’octubre de 2024. Tanmateix, per primera vegada, s’ha pogut demostrar que l’anomalia de l’Atlàntic nord va ser un factor determinant en aquest fenomen meteorològic destructiu -més enllà de qüestions com l’urbanisme i la mala gestió de l’emergència-.
La recerca liderada pel departament de Ciències de la Terra del BSC-CSN i publicada a la revista científica Weather and Climate Extremes, demostra que les aigües de l'Atlàntic Nord, que es trobaven excepcionalment càlides en aquelles dates, van afavorir una disponibilitat d'humitat més gran i unes condicions molt més favorables perquè el fenomen es desenvolupés amb una virulència extrema. “El Mediterrani estava 3 graus per sobre de l’habitual, però l’oceà al sud de Groenlàndia i d’Islàndia tenia una anomalia de 2,5 graus”, destaca el climatòleg Ramiro Saurral.
Aquest context oceànic extens va actuar com un motor addicional per a la tempesta. "Popularment, entenem la meteorologia com un fenomen molt local, però això no és així", explica l’investigador del Barcelona Supercomputing Center.
En aquest sentit, recorda que el temps de Catalunya no és només fruit del què passa al Mediterrani o al sud de França, sinó també rep la influència de corrents d’aire que recorren milers de quilòmetres des del Carib o l’extrem nord d’Amèrica. "Ho tenim força clar amb les fredorades, per exemple quan ens arriba aire de l’Àrtic o de Sibèria, però no pas en precipitacions", afegeix.
Fins a un 40% menys de pluja
Les dades obtingudes mitjançant simulacions d'alta resolució són especialment reveladores pel que fa a la magnitud de l'escalfament marí. L'estudi conclou que, sense les temperatures inusualment altes de la superfície del mar a l'Atlàntic Nord i al Mediterrani, la pluja del dia més extrem de l'episodi hauria pogut ser fins a un 40% menor. En el cas concret de la contribució de l'Atlàntic Nord, aquesta va elevar la intensitat de les precipitacions en un 15%.
Per arribar a aquestes conclusions, l'equip del BSC va utilitzar la potència de càlcul del superordinador MareNostrum 5. Els científics van generar diversos escenaris atmosfèrics per comparar les temperatures reals observades amb les que serien habituals a finals d’octubre. Aquest contrast ha permès aïllar l'efecte de l'escalfament global sobre el comportament del mar i la seva posterior translació en forma de pluges torrencials.
Cal recordar que l'episodi de finals d'octubre del 2024 va deixar registres històrics i una empremta devastadora al País Valencià, especialment a l’Horta Sud. En localitats com Torís (la Ribera Alta), es van arribar a recollir més de 700 litres per metre quadrat en només 24 hores, una xifra que supera la mitjana de precipitació anual de la península Ibèrica.
L'estudi reforça una tesi clau en el context del canvi climàtic: els impactes es manifesten de forma local, però els processos que els alimenten tenen un abast global. Francisco Doblas-Reyes, director del Departament de Ciències de la Terra del BSC, insisteix en la idea que el canvi climàtic no és el resultat de fenòmens independents, sinó d'una interconnexió planetària.
Finalment, la investigació destaca la necessitat de convertir el coneixement científic en informació útil per a la planificació territorial i els serveis d'emergència. Com recorda l'investigador Diego Campos, aquests esdeveniments no són només una qüestió de meteorologia, sinó que tenen un impacte directe i tràgic en la seguretat i la vida de les persones.
