La dana que el 29 d’octubre de 2024 va arrasar l’Horta Sud i altres zones del País Valencià va ser un exemple de negligència en la gestió d’emergències, fruit d’un urbanisme poc adaptat a les zones inundables, però també de l’impacte d’un fenomen meteorològic extrem. En aquest sentit, un estudi científic “molt robust” demostra com el canvi climàtic va intensificar-ho. Concretament, va augmentar un 21% la intensitat de les precipitacions, va fer créixer un 56% l’àrea amb pluges superiors als 180 mm i un 19% el volum total de pluja al conjunt de la conca del Xúquer.
La importància dels estudis d’atribució
Els estudis d’atribució analitzen la relació entre un desastre natural -sigui un incendi, unes inundacions i una sequera- amb l’escalfament global. O dit d’una altra manera, intenten explicar en quin grau el canvi climàtic ha fet més probable el fenomen meteorològic extrem.
En el cas de la dana, ja es van publicar informes exprés -com els de ClimaMeter o el World Weather Attribution- que en demostraven la correspondència. Ara, un estudi publicat a la revista Nature Communications, no només ho confirma sinó que afina els càlculs amb models “molt robustos”, segons destaquen científics independents en declaracions a Science Media Center.
Investigadors d’universitats espanyoles, del CSIC i de l’Aemet -però també d’Itàlia, Suïssa i els Estats Units- signen l’estudi d’atribució més ambiciós d’un temporal que va provocar 230 morts al País Valencià. Per fer-ho, es van comparar les condicions reals amb un escenari teòric preindustrial -sense l’escalfament global-. L’objectiu era avaluar com l'augment de les temperatures va modificar la intensitat de la pluja i la seva distribució.
Una de les principals conclusions és que les condicions climàtiques actuals van provocar un augment del 20% en la intensitat de la pluja per cada grau d'escalfament, una situació que quasi multiplica per tres els càlculs teòrics. “Aquest fet indica que els processos dinàmics de la tempesta van amplificar encara més l'efecte del vapor d'aigua”, expliquen els investigadors a l’article publicat a Nature Communications.
L'estudi demostra que el canvi climàtic no només va fer la pluja més intensa, sinó que també va ampliar considerablement l'afectació territorial de la tempesta. En concret, l'àrea que va rebre precipitacions superiors als 180 mm -el llindar d'avís vermell a l’Horta Sud i a les comarques pròximes- es va expandir un 55% respecte a la situació teòrica a l’era preindustrial.
🧵 El cambio climático antropogénico amplificó la virulencia y extensión de las tormentas asociadas a la catastrófica dana de Valencia de 2024.
— AEMET (@AEMET_Esp) February 17, 2026
➡️ Esta es la principal conclusión de un estudio publicado en @Nature en el que ha participado Aemet.
🔗 https://t.co/ncFczq20WM pic.twitter.com/W7ryESxXqv
L’escalfament del Mediterrani, motor de la dana
L'escalfament de la superfície del mar Mediterrani, que va assolir nivells rècord durant l'estiu de 2024, va actuar segons els investigadors com “un motor termodinàmic clau per a la tempesta”. Aquesta anomalia tèrmica va augmentar el contingut d'humitat a l'atmosfera, amb un increment de l'aigua precipitable de l'11,9%. Aquesta major disponibilitat de vapor d'aigua, expliquen en l’estudi, va proporcionar el “combustible necessari per alimentar un sistema convectiu molt més sever del que hauria estat en un clima sense influència humana”.
També es constata un augment del 22% de l’energia potencial disponible -fet que provoca més inestabilitat convectiva-, el flux de vapor d’aigua cap a la zona de la tempesta (+8,5%) o una concentració de calabruix a la columna atmosfèrica un 32% superior respecte a les condicions de referència.
De les projeccions futures a la realitat actual
Un dels valors de l’estudi publicat aquest dimarts el destaca Markus Donat, professor ICREA i colíder del grup de Variabilitat i Canvi Climàtic del Barcelona Supercomputing Center: “Identifica els processos que amplifiquen els episodis de precipitacions intenses i provoquen que travessi la línia entre un esdeveniment extrem ‘ordinari’ i un desastre”.
Els experts consultats pel portal Science Media Center -més enllà de la rellevància de la metodologia i la seva robustesa- destaquen les implicacions que pot tenir per l’adaptació climàtica. “Reforça la idea que no només incrementa la quantitat de pluja sinó que amplifica els mecanismes físics que fan aquests episodis més intensos i extensos”, explica Pilar Brufau, professora titular de la Universitat de Saragossa.
En aquest sentit, apunta que aquesta constatació pot suposar recalcular el disseny de les infraestructures hidràuliques, els sistemes de drenatge i també la planificació territorial. “Reforça la base científica per orientar polítiques d’adaptació”, afegeix María Jesús Romero Aloy, profesora del departament d’Urbanisme de la Universitat Politècnica de València (UPV).
L’estudi constata científicament una realitat incòmoda: els escenaris de pluges extremes que es projectaven per al futur ja són una realitat tangible. En aquest context, més enllà de reduir de manera accelerada l’ús de combustibles fòssils, la recepta és clara: accelerar les estratègies d’adaptació i repensar la planificació urbana per reduir la vulnerabilitat de les nostres societats mediterrànies, una de les zones zero del canvi climàtica.
