Protecció Civil ha de reflexionar

«Hi ha moltes preguntes a respondre si s'acaba d'una vegada aquesta successió de crisis permanents on s'ha establert Catalunya»

Publicat el 14 de febrer de 2026 a les 09:00

Una dona morta, un ferit crític i set persones hospitalitzades és un balanç prou greu per no banalitzar temporals com el d'aquest dijous. De fet, tant en ratxes màximes com en danys personals se situa com el segon pitjor del segle XXI, només per darrere de la ciclogènesi explosiva del 2009.

El Govern va fer bé de suspendre classes i activitats esportives, limitar l'activitat sanitària i fer una crida a reduir la mobilitat. En cas contrari, avui estaríem parlant de tragèdia nacional perquè, a diferència de les inundacions, els temporals de vent són molt difícils de gestionar, prevenir i, fins i tot, d'adaptar les ciutats, com explica el company Guillem Costa.

Ara bé, també hi ha molt marge de millora. La consellera Núria Parlon va anunciar la suspensió de classes dimecres a quarts de dues quan encara les manifestacions de la massiva vaga de mestres no havien acabat. Contraprogramació política? No ho sé. En tot cas, es podia esperar unes hores per anunciar-ho i esperar l'actualització d'uns models meteorològics que van ser molt clars: les ventades huracanades es concentrarien a la regió metropolitana de Barcelona -també en punts de les comarques centrals, el Ripollès i la Catalunya Nord-. Zones on el vent fort no és habitual i on viu molta gent. De primer de gestió de riscos: perillositat elevada, gran vulnerabilitat i molta exposició.

El Meteocat va fer una previsió força acurada i va marcar una vintena de comarques en avís vermell. És aquí on s'havien d'aplicar les restriccions o, si més no, aixecar-les a primera hora del matí a la resta del país on no fia vent. Sense entrar en l'etern debat sobre Barcelunya, és evident que va mancar sensibilitat i flexibilitat. A partir d'aquí, ha faltat autocrítica per obrir una necessària reflexió.

Cal una segona alerta -amb incoherències entre català i castellà- per dir que s'aixequen restriccions? S'envien massa ES-alert? Es fa servir com un newsletter de Protecció Civil com explica l'expert Guillem Pursals? Per què encara només hi ha un nivell quan el sistema EU-alert en proposa quatre? Es desaprofiten eines com els canals de missatgeria -150.000 seguidors de la Generalitat entre Whatsapp i Telegram- que ni van anunciar la fi de la recomanació de limitar la mobilitat? Caldrien professionals de la comunicació com a portaveus en episodis d'emergència? Moltes preguntes a respondre si s'acaba d'una vegada aquesta successió de crisis permanents on s'ha establert Catalunya. 

El negoci de les embotelladores i la sequera

Més enllà de la ventada, aquesta setmana s'ha parlat d'aigua embotellada i l'eterna discussió sobre si esgoten o no els recursos hídrics subterranis. A Nació hi hem posat números:

També és notícia

La volta al món en quatre notícies

  1. Redescobreixen al Perú un llangardaix, l'anolis llis (Anolis laevis), que no s'havia observat des del 1876 (llegit a EFE Verde).
  2. Dimiteix Maria Lúcia Amaral com a ministra de l'Interior de Portugal per la gestió dels temporals després de només 8 mesos al càrrec (llegit a Sic Noticias).
  3. Així remodela el paisatge agrari un pagès suís per adaptar-se a la sequera (llegit a DW).
  4. Meduses caníbals i crancs blaus agressius: les espècies invasores amenacen la fràgil llacuna de Venècia (llegit a Euronews).