El 2026 no dona treva. No només en l'àmbit internacional -l'any va arrencar amb la captura de Nicolás Maduro-, sinó també en una sèrie de desgràcies que han tingut -i tenen- impacte en el dia a dia de la ciutadania. A l'accident ferroviari d'Adamuz, amb 46 morts, s'hi va sumar al cap d'un parell de dies el descarrilament a Gelida, on va morir un maquinista en pràctiques. L'episodi va servir per constatar fins a quin punt el servei de Rodalies tenia un funcionament deficient, amb desenes de punts crítics. Per si no n'hi hagués prou, la ventada d'aquest dijous ha aturat el país de manera uniforme. ERC i Junts ja ha demanat que comparegui la consellera Núria Parlon per informar dels criteris.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, s'ha encarregat de defensar la posició en un seguit de piulades a la xarxa social X. "Catalunya és diversa, però el vent no entén de divisions administratives. Avui hi ha hagut un episodi violent de vent arreu del país: del Ripollès al Pallars, a Barcelona, al Vallès o a la Garrotxa. Dins d’una mateixa comarca hi ha hagut zones amb ràfegues de 120 km/h i d’altres amb poc vent. Cada dia milers de persones es mouen arreu del territori per treballar", ha indicat Dalmau, que està exercint les funcions de president per la malaltia de Salvador Illa. "Fem confiança en les decisions dels equips d’emergència que vetllen per tots nosaltres amb rigor i ciència", ha recalcat.
Explicaven diversos testimonis al llarg de la jornada que en zones del país com l'Empordà o les Terres de l'Ebre, on el vent acostuma a fer-se notar amb assiduïtat, l'aturada general tendia a no tenir sentit. A Barcelona i a l'àrea metropolitana les afectacions han estat notables, amb desenes de ferits i una persona en estat crític, i les mesures -com ara el tancament d'escoles, instituts i universitats- ha servit per minimitzar els desplaçaments en les hores en què el vent bufava més fort. Les escenes d'arbres caiguts -a Mataró, un cotxe ha rebut l'impacte d'un arbre mentre circulava, per exemple- han estat constants. A Girona, en canvi, l'Ajuntament ha demanat flexibilitzar les mesures a les nou del matí.
Finalment, la consellera Parlon ha anunciat aquest migdia -quan acabaven els avisos vermells també a la regió metropolitana de Barcelona- que es retirava la recomanació d'evitar la mobilitat. Una situació que s'ha difós a tot Catalunya a dos quarts de quatre de la tarda amb un nou missatge ES-alert. Això sí, es mantenia la suspensió de l'activitat educativa i esportiva, que es recuperarà de cara a demà. Que les mesures uniformes han aixecat polseguera també ho demostrava el fet que Laia Cañigueral, diputada d'ERC al Parlament, qüestionés la manera com ho ha enfocat el Govern. "El mapa del Meteocat d’ahir no justifica prendre les mateixes mesures a tot el país", remarcava a la xarxa X.
Alcaldes com Jordi Masquef, de Figueres i una de les veus més contundents de Junts, també han lamentat la situació. "No s'ha mogut ni una fulla", ha assenyalat, que també ha lamentat que el país -segons ell- estigui governat "des de i per a Barcelona". Si bé és cert que les ratxes de vent han superat els 100 quilòmetres per hora a diversos punts com el Port de Barcelona, Mataró o la Catalunya Central segons les dades del Meteocat, també n'hi ha d'altres on no s'ha arribat ni als 30, com alguns punts de l'Empordà o les Terres de l'Ebre. "Les restriccions haurien d'haver estat territorialitzades i per franges horàries", ha indicat Salvador Vergés, portaveu de Junts al Parlament.
Els missatges ES-alert es multipliquen... massa?
L'estat espanyol va deixar a punt l'any 2022 el denominat ES-alert, un sistema per enviar missatges en situacions potencialment perilloses de manera indiscriminada. Quan Protecció Civil considera que és necessari, escull les antenes de totes les companyies que donen servei a una àrea determinada. Aquest fet permet garantir -si no falla, com va passar amb Vodafone aquest dimecres- que totes les persones que en aquell moment estiguin en el territori amb risc -siguin d'allà o de fora- rebin la informació.
Inicialment, només es van fer proves per comprovar l'efectivitat del sistema, però ja el 2023 es van fer 13 enviaments per emergències reals, el primer l'1 d'agost al Perelló (Baix Ebre) demanant el confinament per un incendi. Un any després, poques setmanes abans de la fatídica dana del País Valencià, Protecció Civil va explicar que molt probablement aquella tardor també se n'enviarien per inundacions.
Amb la fi de la sequera, l'excés d'aigua ha protagonitzat un gran nombre d'enviaments -només 23 l'any passat-. El 2025, de fet, la xifra es va multiplicar i va arribar a un total de 75, dels quals 59 per casos reals, una situació influïda per la síndrome Ventorro -la negligència de Carlos Mazón provoca una sobrereacció per evitar noves tragèdies-. La tendència s'ha mantingut enguany: en poc més de 40 dies la xifra puja a set, comptant els dos vinculats al temporal de vent -no s'havien enviat mai per aquesta qüestió-.
L'abast general d'alguns missatges i el fet d'enviar-ne un segon per anunciar la fi de la situació de perill és un dels elements que algunes veus qüestionen per la possibilitat que se n'estigui abusant. “Fer-los servir com una newsletter de Protecció Civil no té sentit. Es va fer per facilitar al ciutadà informació clara i concisa sobre com respondre en situacions d'emergència”, apunta Guillem Pursals, que acaba de dipositar la tesi sobre prevenció i resiliència d'infraestructures en escenaris climàtics extrems.
De fet, Protecció Civil va apuntar fa unes setmanes que es plantejaven un segon tipus d'alertes que fos més invasiva, arran d'un enviament preventiu per pluges intenses aquesta tardor. Una modificació del sistema -que depèn del govern espanyol i que fonts del Departament d'Interior expliquen que no té previsió- i que permetria utilitzar-se per casos on el perill no sigui imminent. “Un mal ús com l'actual provoca que el ciutadà, en casos de necessitat real, acabi no prestant-li atenció”, afegeix Pursals en declaracions a Nació.
Després de Rodalies, el vent
La mobilitat del país ja s'ha vist compromesa en les últimes setmanes pel caos a Rodalies, que no acaba de funcionar del tot i que, com la resta de serveis principals del país, s'ha vist afectada pel temporal. La vaga de maquinistes de dilluns, finalment desconvocada per l'acord al qual va arribar el col·lectiu amb el Ministeri de Transports, també va portar al límit la paciència dels usuaris, castigada tot i la manca d'afluència a les convocatòries de manifestació del cap de setmana passat. A la situació s'hi suma -al marge de la baixa mèdica del president Salvador Illa- els problemes a l'AP-7, debilitada per les pluges de les últimes setmanes. No hi ha hagut treva després de la sequera.
La concatenació d'esdeveniments greus, en certa manera, recorda a la pandèmia, quan es va començar amb unes restriccions extraordinàriament severes -després van ser qüestionades pel Tribunal Constitucional (TC)- per evitar la propagació del virus i més endavant es van anar relaxant, amb un criteri que pretenia equilibrar l'activitat econòmica amb la salut. Anys després, davant d'episodis excepcionals com el d'aquest dijous, es tornen a exposar les limitacions de la manera com s'afronten les emergències. La uniformitat de les mesures, que ha suscitat les crítiques del món local i de l'oposició, obre un nou front al Govern, que des que ha arrencat l'any encadena dificultats.
