Des de la dana del País Valencià, un dels elements que més debat generen en episodis d'inundacions és si s'ha enviat o no una alerta al mòbil. El sistema ES-alert, que funciona des del 2023, ha esdevingut en poc temps un element clau en la gestió de les emergències. Ara bé, Protecció Civil adverteix que no s'ha d'enviar de manera indiscriminada i que hi ha dos criteris bàsics: tenir un avís vermell del Meteocat o un risc greu de desbordaments de rius. En aquest episodi de les Terres de l'Ebre, ha diferència de fa una setmana, se n'han enviat dos.
Les condicions per enviar un avís ES-alert
El sistema ES-alert permet avisar de manera massiva sobre una situació potencialment perillosa. S'utilitza bàsicament en cas d'inundacions, però també en incendis forestals i en emergències químiques.
En el cas de pluges torrencials, Protecció Civil té marcats dos criteris de base per enviar-lo. Quan el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès avisos de risc extrem de pluges intenses -nivell 5 o 6 en una escala de 6- i que suposa pintar de vermell una comarca. O bé quan els gestors d'una conca hidrogràfica alertin d'afectacions greus pel possible desbordament de riu o inundacions.
A partir d'aquests dos elements, els tècnics de Protecció Civil han d'avaluar quan i com s'envia l'alerta als mòbils. Això sí, admeten que hi ha casos que no són tan clars i aleshores s'ha de prendre una decisió. Més enllà dels criteris, un dels elements a tenir en compte és el perill imminent per la vida de les persones i el nivell de certesa d'una predicció -per exemple el temporal Glòria se sabia amb força antelació que duraria molts dies-.
Els avisos ES-alert han de tenir una àrea geogràfica delimitada -malgrat que excepcionalment es poden fer pel conjunt del país- i amb un missatge directe cap a les persones: sigui de reduir la mobilitat, de suspendre les classes -com ha passat aquest dilluns a les Terres de l'Ebre- o en casos extrems ordenar el confinament o l'evacuació.
Qui rep els avisos ES-alert?
Més enllà dels dubtes sobre per què a vegades s'envia un alerta i en altres casos no, l'altre element que pot generar cert desconcert és no rebre l'avís al teu dispositiu. El sistema ES-alert, de titularitat estatal i que la Generalitat utilitza, funciona a partir de les antenes de cada empresa de telefonia. Per tal de rebre el missatge -més enllà de tenir el dispositiu actualitzat- cal tenir cobertura de la teva companyia, un fet que el diferencia del 112 que pot fer-ho amb qualsevol.
D'aquesta manera, una vegada Protecció Civil ha decidit on es vol enviar un missatge, se seleccionen les antenes de totes les companyies que donen servei en aquest territori. Com que aquestes instal·lacions no donen servei a un municipi o a una comarca concreta, l'àrea on s'envia el missatge acostuma a ser major que l'afectada per l'emergència. Fonts de Protecció Civil expliquen que per solucionar aquesta qüestió en el text queda molt clar a quins veïns es dirigeixen.
Més enllà d'inundacions, incendis o emergències químiques, el sistema s'ha utilitzat per fer proves. Uns exercicis que permeten estimar que almenys un 80% dels mòbils reben els missatges, però que la cobertura real -a partir de reenviar, comentar o rebre-ho per altres vies- supera àmpliment el 90% del públic objectiu.
Els incendis concentren quasi la meitat dels enviaments
El sistema ES-alert es va estrenar a Catalunya el 2022, però és a partir de mitjan any passat que s'ha fet més habitual. De fet, comptant emergències i proves ja s'han fet 125 enviaments, quasi la meitat dels quals vinculats a incendis forestals. Proves a banda, les inundacions en concentren quasi 25 -els tres darrers a les Terres de l'Ebre- mentre que n'hi ha hagut 8 vinculat a incidents químics.
- Incendis forestals (pla Infocat): 57 enviaments
- Inundacions i pluges (pla Inuncat): 23 enviaments
- Emergències químiques (pla Plaseqcat i Plaseqta): 8 enviaments
- Simulacres i proves: 37 enviaments
El primer enviament es va realitzar el novembre del 2002 en el marc d'un simulacre del pla Plaseqta, però des d'aleshores la xifra ha crescut any rere any.
- 2022: 1 enviament
- 2023: 29 enviaments
- 2024: 36 enviaments
- 2025 (fins a 29 de setembre): 59 enviaments
