El pròxim 29 d'octubre es complirà el primer aniversari de la dana que va arrasar bona part de l'Horta Sud i va provocar 228 morts al País Valencià. L'impacte del desastre va provocar que Catalunya també posés sobre la taula la necessitat de reavaluar el risc d'inundació. Aquesta mateixa setmana -després de suavitzar el text inicial- el Govern va aprovar el decret que ho analitza en els càmpings. Tanmateix, encara hi ha moltes qüestions pendents. La Generalitat té pendent revisar el pla Inuncat des del 2019 mentre que el 45% dels municipis amb risc encara no disposen del document obligatori per fer-hi front.
Protecció Civil treballa amb el nou Inuncat
El 10 de febrer de 2015 es va aprovar la revisió del pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya, conegut popularment com a Inuncat. El mateix document -seguint les indicacions de la llei de Protecció Civil de 1997- determina que cal revisar-lo en un termini màxim de quatre anys. Malgrat que el setembre de 2017 se'n va fer una actualització, les revisions del pla s'han de fer igualment.
D'aquesta manera, com confirma Protecció Civil a Nació, Catalunya té previst revisar el pla Inuncat des del 2019. Justifiquen aquest retard de sis anys per la complexitat del procés i per la dificultat d'integrar la nova realitat vinculada al canvi climàtic. No hi ha un termini marcat, però s'assegura que es “treballa per tenir el millor document al més aviat possible”. “Igualment, hem fet actualitzacions menors de millores que en conjunt permeten mantenir el pla en vigor i que equivaldrien a tenir-ho revisat, malgrat que no s'han formalitzat”, asseguren les fonts de Protecció Civil. En aquest sentit, el document que hi ha vigent i que es pot consultar al web és del 2017 [consulta aquí el document complet].
Un dels canvis que es van anunciar ara fa un any va ser el procés per definir nous avisos de pluja intensa, que s'afegissin als d'intensitat (per exemple 20 litres en mitja hora) i acumulació (100 litres en un dia). A banda de revisar els llindars actuals, es plantejava afegir alertes per a un fenomen creixent: tempestes intenses i estàtiques.
El 45% dels municipis encara no tenen un pla vigent
Actualment, el pla Inuncat obliga a un total de 521 ajuntaments que tinguin pla municipal per aquest risc. Tanmateix, només ho compleixen 282, un 54% del total. En canvi, 191 el tenen caducat o pendent de revisió -s'han d'actualitzar cada quatre anys- mentre que 48 encara no l'han presentat.
Entre aquest grup continuen grans ciutats amb risc molt alt com Badalona -ciutat que té l'obligació de presentar plans per a deu riscos, cap dels quals vigents-, Badia, Montcada i Reixac així com Rubí -malgrat que en aquest cas ja el va aprovar el ple el passat abril-. També queden pendents capitals de comarca com Puigcerdà o el Pont de Suert, ciutats com Ripollet i poblacions mitjanes com la Roca del Vallès, les Franqueses, Olesa de Montserrat i Sant Pere de Ribes, entre altres.
Aquest fet suposa que quasi un any després de la dana un 45% dels municipis amb risc no tinguin el pla vigent. Álvaro González Amorrich, cap del servei d'Implantació de Protecció Civil, admet que no és la situació ideal: “No estem on voldríem estar”.
Ara bé, també vol posar en valor l'evolució. L'any passat la xifra d'ajuntaments incomplidors era del 57% mentre que el 2023 era del 68%. “Estem en la bona direcció”, assenyala en declaracions a Nació. En aquest sentit, detecten una “voluntat generalitzada” de posar-se al dia, però recorda que són documents tècnicament complicats -inclouen una minuciosa anàlisi històrica i cartogràfica- i amb una tramitació complexa que es pot allargar diversos mesos, fet que s'exemplifica en el cas de Rubí on cinc mesos després d'aprovar-lo per ple encara no és vigent.
L'objectiu del Govern: el 100% dels municipis en dos anys
El passat 5 de novembre el Govern va acordar que tots els municipis tinguessin el pla vigent en un termini de dos anys [consulta aquí l'acord de govern]. Protecció Civil aclareix que només es referien als 521 que hi estan obligats, però que també aposten perquè ho facin els 241 ajuntaments que consten com a recomanats. En aquest sentit, el tenen vigent el 30% d'aquests municipis mentre que el 21% més el tenen caducat.
De fet, González Amorrich admet que la revisió de l'Inuncat en un context d'augment del risc derivat de la crisi climàtica pot incrementar els municipis que hi estiguin obligats. Va succeir l'any passat quan es va revisar el pla Infocat quan es va passar de 628 a 757 ajuntaments, sobretot del Pirineu i Prepirineu. Són zones que tradicionalment tenien un risc d'incendis baix, però que ha augmentat en l'actual context.
Per fer possible l'acord de govern, es va anunciar que s'hi destinarien 20 milions d'euros, els sis primers del fons de contingència del 2024 i la resta amb els successius pressupostos. De moment, segons reconeix oficialment Protecció Civil, només se n'han destinat 3,56. Una transferència que es va aprovar el 29 de juliol de 2025 i que s’aplicarà en un “marc de col·laboració econòmica amb les diputacions a través de convenis” per als municipis de fins a 50.000 habitants.
La importància dels plans municipals: “Minimitza la improvisació”
“És de vital importància que els municipis tinguin aquest pla”, assegura el responsable d'Implantació de Protecció Civil. En aquest sentit, recorda que disposar-lo permet “minimitzar la improvisació que és el gran enemic de la gestió de les emergències”.
El document inclou una anàlisi de risc i també quines accions preventives es faran per minimitzar-lo. Per altra banda, detalla quines accions cal prendre en l'emergència -tancament de passos subterranis o evitar el pas per guals- i sobretot qui ho ha de fer. També les accions informatives a la població en general i especialment als equipaments o col·lectius més vulnerables. Finalment, detalla els recursos que comptarà el municipi i la coordinació amb la Generalitat a través del comitè d'emergències.
