Després d'un període d'absència i un canvi de format, reprenc la newsletter Impacte. De nou, cada dissabte al matí intentaré resumir -amb una mirada crítica i didàctica- el més rellevant sobre la crisi climàtica, la transició energètica, la biodiversitat i tot allò relacionat amb el medi ambient.
Aquesta setmana el projecte europeu Copèrnicus ha presentat el balanç del 2025. Ja es donava per fet, però ara és oficial. Va ser el tercer any més càlid d'ençà que hi ha dades -i segurament dels darrers 120.000-, pràcticament empatant amb el 2023 i només superat pel 2024.
Aquest podi suposa que el trienni se situï de mitjana per sobre de l'escalfament d'1,5 graus respecte a l'era preindustrial, quan al món no es cremaven combustibles fòssils. “És una fita gens desitjada”, admet Mauro Facchini, representant de la Comissió Europea. Ara bé, què suposa això? Ja s'ha superat l'Acord de París? Reconec que és una qüestió que potser no expliquem prou bé.
El compromís assolit fa deu anys -i que Trump ha abandonat- pretén “limitar l'escalfament global molt per sota dels 2 graus, preferiblement 1,5, en comparació als nivells preindustrials”. Ara bé, per superar aquests llindars cal fer-ho de manera “permanent” i no puntualment -sigui un dia, un any o un trienni, com ha passat ara-.
El projecte europeu Copèrnicus té fins a tres mètodes per calcular-ho i tots situen aquesta superació per a finals d'aquesta mateixa dècada. Un d'aquests es pot consultar aquí de manera interactiva i mostra que serà el març del 2029. Més enllà de la data concreta, l'element més inquietant és que quan es va signar l'Acord de París el mateix càlcul ho situava el 2042.
L'acceleració del canvi climàtic obliga a “reaccionar i actuar”, en paraules dels mateixos científics de l'organisme meteorològic europeu de referència, però també a planificar com gestionar aquest escenari de superació de l'objectiu. Ho admet el climatòleg Carlo Buontempo: “Per tal que els impactes siguin o no irreversibles importa tant l'escalfament màxim que s'arribi, però també el temps que estiguem per sobre dels 1,5 graus”. I és que, com diu el lema, every tenth of a degree matters (cada dècima de grau importa).
Pendents de la llevantada
Parlem d'escalfament global, mentre Catalunya encadena temporals de pluja i vent. “Sempre cal obrir el focus, tant regionalment com temporalment”, ens recorda Buontempo en una trobada amb periodistes d'arreu del món. Tot plegat en uns dies en què estarem molt pendents de la xalocada-llevantada.
- Què és una llevantada i quan provoca neu a Catalunya? En parlo amb Santi Segalà del Meteocat.
- Activats avisos per pluja i neu en una trentena de comarques del país.
- Els embassaments obren comportes per preparar-se pel temporal.
Aquesta setmana també és notícia
- Espais naturals | La Generalitat expropia un estany dels Aiguamolls de l'Empordà per restaurar-lo
- Recerca | L'inesperat efecte positiu dels incendis: fertilitza la selva amazònica
- Ramaderia | La factura de la pesta porcina: pèrdues de 63 milions d'euros en un sol mes
La volta al món en quatre notícies
- Trump abandona de cop 66 tractats o convenis entre els quals el de canvi climàtic i el de biodiversitat (llegit a la CNN).
- Cinc claus per entendre la història petroliera de Veneçuela, el país amb majors reserves provades del món (llegit a Climática).
- Què estan aprenent els científics dels núvols a Cap Verd i del seu impacte al canvi climàtic? (llegit a Le Monde).
- Una ciutat turística de Sud-àfrica estudia instal·lar esculls artificials per protegir les platges de l'erosió i l'augment del nivell del mar (llegit a ABC News).
