Poques setmanes després de la destructiva dana del País Valencià ja es van publicar els primers estudis exprés que correlacionaven la intensitat del fenomen amb el canvi climàtic. Més enllà dels titulars, és important esperar que la ciència faci la seva feina i pugui demostrar els mecanismes concrets que expliquin com hi va influir.
Recentment, es va publicar un estudi "molt robust" que no només posava xifres a la contribució de la crisi climàtica sinó que explicava els processos que es van intensificar aquell fatídic 29 d'octubre de 2024. Ara, científics del Barcelona Supercomputing Center han assolit una altra conclusió molt interessant: la precipitació va ser extremadament abundant -més de 700 litres en 24 hores a Torís-, no només per l'escalfament anòmal del Mediterrani (+ 3 ºC per sobre de la temperatura esperada), sinó també de l'Atlàntic nord (+ 2,5 ºC).
Els investigadors han utilitzat la potència del MareNostrum 5 per analitzar tres comportaments de la dana: un amb les condicions habituals del mar a finals d'octubre, un segon afegint la situació extraordinària del Mediterrani i un tercer també amb el de l'oceà. L'escalfament de l'Atlàntic suposa, segons els models, un 15% més de pluja que, sumant-hi la influència del nostre mar, arriba al 40.
En un moment en què hi ha un creixent sector social que desqualifica científics, divulgadors o gestors quan parlen de canvi climàtic, és interessant que superordinadors com el MareNostrum demostri amb números com l'escalfament global influeix en el present, no en la realitat dels nostres fills o nets. I si decidim fer cas a màquines com aquesta caldria fer (almenys) tres coses: reduir dràsticament emissions, adaptar les nostres ciutats i repensar la gestió de les emergències. Quasi res.
Collserola tancada... durant mesos
Ho vam avançar a Nació: aquesta setmana s'ha confirmat el primer cas de pesta porcina a Barcelona. Una notícia esperada, però amb un fort impacte social: el tancament del parc natural de Collserola.
- En aquest espai protegit hi queden uns 500-600 exemplars.
- Al voltant del brot de Cerdanyola, 400-500 més.
- Ja són 18 els municipis amb l'accés al medi natural restringit.
- Collserola no es reobrirà fins a eliminar tots els senglars.
Aquesta setmana també és notícia
- Espais naturals | Territori retalla el futur parc natural de Prades per assolir el consens
- Energia | Els promotors de la central reversible de la Baells ofereixen noves compensacions
- Boscos | Catalunya, un dels països d'Europa amb més barreres a la gestió forestal
La volta al món en quatre notícies
- Adeu al béicon vegà o al filet vegetarià: la Unió Europea prohibeix utilitzar conceptes vinculats a la carn per a productes cultivats en laboratori (llegit a EFE).
- Eliminar els combustibles fòssils al Regne Unit a mitjan segle és més barat que el cost de la crisi energètica del 2022 (llegit a The Guardian).
- Assemblees climàtiques: l'aposta democràtica a l'Amèrica Llatina davant de la inacció governamental (llegit a El País).
- La guerra a l'Iran provocarà greus perjudicis a llarg termini per a la salut humana i els ecosistemes (llegit a DW).
