Després d'anys de retards i reivindicacions, el Parlament va aprovar la tardor passada els primers pressupostos de carboni. Fixen que entre 2026 i 2030 Catalunya pot emetre un màxim de 161,5 milions de tones de CO2 equivalent. Per comparar: actualment s'estima que són uns 38 anuals i, per tant, al mateix ritme s'acabaria la dècada un 20% per sobre de l'objectiu. De fet, un dels problemes és que no s'ha presentat cap full de ruta per complir-los. Per superar aquest buit, l'aliança d'entitats ambientalistes El Futur és Ara ha proposat 12 mesures per aconseguir una reducció significativa d'emissions a partir de l'any vinent.
Accions amb objectius de reducció clars
Catalunya va frenar de cop la important reducció d'emissions del 2023, molt vinculada a la resposta a la guerra d'Ucraïna. Els dos següents anys, segons les estimacions del Monitor Públic d'Emissions, la corba es va mantenir pràcticament estable -el 2024 va caure un 0,2% i el 2025 un 1%-. “Hi ha una notable reducció de la indústria, però pugen força el transport i l'energia”, explica Jordi Vilardell, un dels experts que elaboren aquest càlcul dos anys abans de les dades oficials.
Tot apunta que enguany la situació pot ser molt similar i, d'aquesta manera, el país s'allunya de complir els pressupostos de carboni presentats pel Govern i aprovats fa pocs mesos pel Parlament. A més, cal tenir en compte que ja es va rebaixar l'ambició de la proposta dels experts i es va passar d'una reducció del 42% al 31.
Sense un programa clar amb dates i objectius, tot apunta que Catalunya emetrà molt més CO2 que els 161,5 milions de tones que s'ha fixat fins al 2030. “No només no s'ha fet res sinó que també s'ha incomplert l'acord de modificar la llei de canvi climàtic per tal que els pressupostos tinguessin vinculació jurídica”, explica Enric Pardo. Poques hores abans del Dia Mundial del Medi Ambient, l'aliança El Futur és Ara -formada per entitats com Renovem-nos, Oikia, Greenpeace, Conservació.cat, Ecoserveis i l'associació per a la Promoció del Transport Públic, entre altres- ha presentat una bateria de 12 accions que permetrien reduccions substancials a partir del 2027.
Concretament, si aquest full de ruta es complís l'any vinent les emissions de CO2 serien un 4,1% menys i, de cara al 2028, fregarien el 12%. “És un informe valent i optimista, perquè assumim que si es presenten propostes amb objectius concrets serà més fàcil que s'apliquin”, assegura l'economista Mar Reguant, una de les investigadores catalanes més prestigioses.
Des de l'administració, David Lizoain Bennet, director general de Prospectiva, considera que els “pressupostos de carboni són una Constitució alternativa que ens hem dotat”. Com a responsable del Departament d'Economia, ha agraït el valor de l'informe: “El primer que cal és relacionar mesures amb inversió i prioritzar les que permetin reduir més CO2 amb menys diners”. L'Icaen, en aquest sentit, està calculant el cost d'un total de 400 accions en el marc de l'elaboració del pla d'energia i clima 2030.
Ara bé, malgrat que es pot considerar una proposta radical -suposa trencar amb la inèrcia actual-, cal tenir en compte que el gruix de les reduccions -i, per tant, de les inversions per fer-les possibles- es deixen pel 2029-2030. En aquest sentit, el full de ruta d'El Futur és ara preveu que en el pròxim bienni Catalunya pugui emetre 69,9 milions de tones de CO2 equivalent, però que en el següent aquesta quota caigui fins als 54,6. I, si alcem la mirada, en les següents dues dècades el pressupost sí que es reduiria de manera radical: només quedarien 122,5 milions de tones a repartir en 20 anys per tal de no comprometre l'objectiu d'assolir la neutralitat climàtica a mitjan segle.
Transport, energia i indústria
“El problema ja no és definir l’objectiu: és executar prou de pressa per no esgotar el pressupost de carboni abans d’hora”. Amb aquest diagnòstic, la proposta d'El Futur és Ara identifica 12 accions prioritàries en sectors com el transport, l'energia i indústria per aconseguir reduccions significatives el 2027 i el 2028.
Des d'un increment de 800.000 viatgers al transport públic en dos anys a partir d'integrar la xarxa i augmentar l'oferta a fomentar l'eficiència energètica de mig milió de petites i mitjanes empreses.
També destaca el reaprofitament de la calor i el vapor del polígon químic de Tarragona, electrificar les flotes de vehicles de grans empreses i administracions públiques així com multiplicar el ritme d'instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics, però també de bateries per emmagatzemar energia renovable. Totes les mesures -es poden consultar en l'interactiu desenvolupat per Nació- inclouen un potencial de reducció de les emissions -respecte al total de CO2 previst aquest 2026- així com una estimació de la inversió necessària.
“En mobilitat és important concretar les prioritats, encara que siguin soft. No llençar campanes al vol amb projectes com el Tren Orbital. En canvi, cal acabar la integració tarifària i un impuls públic en les polítiques de bicicleta, de carsharing o de carpooling”, assegura Manel Ferri, vicepresident de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura.
A diferència del transport, hi ha un sector que té els deures més avançats. “La indústria està aprenent que la descarbonització millora la competitivitat”, afegeix Joan Ramon Morante, exdirector de l'IREC. El sector residencial, per la seva banda, suposa un 10% de les emissions. “Malgrat que l'Icaen està elaborant un pla de descarbonització, anem amb molt retard”, lamenta l'arquitecte Pablo González.
A continuació, un annex amb totes les mesures detallades i el potencial de reducció per cada any, segons la proposta presentada pel Futur és Ara aquest dimecres.
1. Tarifa integrada, abonament i reforç de l’oferta de transport públic
- Proposta: reforçar el transport públic amb una política tarifària potent i amb més oferta real de servei. L’objectiu és facilitar un canvi modal ràpid: que una part dels desplaçaments que avui es fan en vehicle privat passin al transport públic. Té un impacte especialment rellevant perquè el transport és el principal sector emissor de Catalunya (35,2%). Perquè la mesura sigui efectiva, ha d’anar acompanyada de més intermodalitat, freqüències, millor connexió territorial i fiabilitat del servei.
- Reducció estimada: augment de 400.000 viatgers impliquen un 0,8% menys de les emissions i fins a 875.000 el segon suposen 1,8% amb una mitjana de dos viatges de 12 quilòmetres.
2. Eficiència i electrificació pimes
- Proposta: pla exprés de sis mesos per accelerar l’eficiència energètica i l’electrificació en petites i mitjanes empreses. Consisteix a identificar intervencions ràpides i replicables: substitució d’equips ineficients, millora de motors i sistemes tèrmics, electrificació de consums fàcilment substituïbles, monitoratge energètic i línies de finançament àgils. Té una gran relació entre reducció i inversió perquè moltes actuacions d’eficiència tenen períodes de retorn curts. A diferència de grans projectes industrials, aquí no cal esperar anys de tramitació o construcció, sinó desplegar de manera massiva solucions ja disponibles.
- Reducció estimada: amb una disminució del 3% del consum final d’energia consumida per les 530.000 pimes les emissions cauen un 0,7%; si s'arriba a un 8% en el segon any puja fins a l'1,5%.
3. Complex químic de Tarragona: vapor i calor industrial
- Proposta: optimització dels sistemes de vapor i calor del complex químic de Tarragona. En moltes instal·lacions industrials, una part important de l’energia es perd en forma de fuites, condensats no recuperats, ineficiències en xarxes de vapor o equips mal ajustats. Corregir aquestes pèrdues pot reduir emissions de manera immediata sense necessitat d’esperar transformacions industrials de llarg termini com l’hidrogen verd o la captura de carboni, oferint un retorn ràpid gràcies a l’estalvi de combustible.
- Reducció estimada: permet retallar un 10% de les emissions del complex (un 0,4% del global el primer any i un 1,2 el segon).
4. Plans de mobilitat a polígons i grans centres de treball
- Proposta: fer obligatoris i efectius els plans de mobilitat en polígons industrials, grans centres de treball, hospitals, universitats i grans equipaments. Una part important dels desplaçaments diaris en cotxe són trajectes recurrents per anar a la feina. Això permet actuar de manera molt focalitzada mitjançant l'ús de llançadores, transport col·lectiu d’empresa, aparcament gestionat, cotxe compartit i horaris adaptats. La inversió és baixa o moderada perquè no depèn principalment de grans infraestructures.
- Reducció estimada: el 0,4% el primer any a l’1,0% el segon any si es desplaça a mobilitat compartida o pública aproximadament entre un 5% i un 12% de la mobilitat obligada total.
5. Autoconsum compartit i comunitats energètiques
- Proposta: permet que llars, comerços, equipaments públics i petites empreses consumeixin electricitat renovable produïda a prop, encara que no tinguin una teulada pròpia. Es tracta d'una mesura molt escalable i amb un fort valor social per repartir els beneficis de la transició energètica. Perquè funcioni correctament i es pugui accelerar el ritme d'implantació, cal simplificar de manera dràstica els tràmits administratius, estandarditzar els models jurídics i econòmics, i reduir notablement els terminis de connexió.
- Reducció estimada: 0,4% el primer anys incorporant 0,7 GW i de l'1,2% de les emissions el segon any amb 2,1 GW nous.
6. Incrementar 1 GW eòlic al mix català
- Proposta: afegir nova potència eòlica permet substituir generació d’origen fòssil i reduir les emissions de l’àmbit energètic. L’energia eòlica posseeix un potencial elevat gràcies a la seva gran capacitat de producció d’electricitat neta per unitat de potència instal·lada. Per assolir aquest gigawatt de potència addicional a curt termini (1.000 MW), l'informe assenyala que n'hi ha prou amb desencallar i agilitzar els projectes que actualment ja es troben en fase de tramitació administrativa.
- Reducció estimada: entre el 0,6% i el 0,8% de les emissions totals.
7. Incrementar 2 GW fotovoltaic al mix català
- Proposta: és una de les opcions més ràpides i àgils de desplegar per substituir l’electricitat fòssil i obtenir resultats a curt termini. Es considera completament factible accelerar la instal·lació de 2 GW (2.000 MW) durant l'any 2027 amb els projectes en tràmit. Aquesta acció és clau per consolidar una trajectòria de reducció ràpida que s'ha de mantenir en els anys posteriors.
- Reducció estimada: del 0,4% al 0,5% de les emissions totals.
8. Xarxa pedalable ràpida, aparcament segur i intermodalitat
- Proposta: desplegament de carrils protegits per a bicicletes, aparcaments segurs i una bona connexió intermodal amb les estacions de transport públic per substituir trajectes curts en vehicle privat. Es prioritza l'ús d'actuacions de construcció ràpida (quick build o urbanisme tàctic) per guanyar quilòmetres de xarxa de forma immediata. Tot i tenir un potencial de mitigació més localitzat, aporta grans beneficis paral·lels en salut pública, reducció del soroll i contaminació urbana.
- Reducció estimada: amb una inversió de més de 240 milions una reducció del 0,3% el 2028 i del 0,9% el 2029 i 20230.
9. Instal·lar 1 GW d’emmagatzematge, flexibilitat de demanda i tarifes intel·ligents
- Proposta: desplaçar de forma intel·ligent els consums elèctrics cap a les hores amb més producció renovable mitjançant tarifes horàries, contractes automatitzats i agregadors de demanda. Paral·lelament, l'autorització i desplegament d'1 GW d'emmagatzematge elèctric permetrà aprofitar millor els excedents i allargar les hores d'ús de les energies netes. Ambdues accions redueixen de manera directa la dependència de les centrals fòssils de suport i optimitzen la gestió del sistema.
- Reducció estimada: entre un 0,2 i un 0,4% d'emissions amb un desplaçament del 3,5% del consum (0,8% si arriba al 8%) i un 0,2% amb la instal·lació de bateries.
10. Electrificar, desencallar connexions i reforç local de xarxa
- Proposta: accelerar els permisos ambientals, aplicar canvis regulatoris i executar inversions per reforçar els punts crítics de la xarxa elèctrica de distribució i transport per evitar que els projectes renovables o de generació distribuïda topin amb colls d'ampolla estructurals. Una major capacitat i flexibilitat de la xarxa permet accelerar el ritme d'electrificació tant de la indústria com del transport de forma sostenible.
- Reducció estimada: possibilitar un ritme d’electrificació del 4% anual tant en substitució de gas com en carburants té un potencial del 0,6% anual de les emissions. S’estima un 0,6 % el primer any només accelerant permisos i fins a un 1,8% el segon any executant obra.
11. Substitució de calderes per bombes de calor
- Proposta: substitució progressiva de les calderes de gas i gasoil dels edificis per bombes de calor, sistema altament eficient per reduir l'ús de combustibles fòssils en el sector tèrmic. Tot i requerir una inversió inicial elevada, és una mesura estructural indispensable per assolir un parc edificat de zero emissions. El desplegament es proposa iniciar de forma prioritària pels casos de més impacte o facilitat, com calderes de gasoil residencials, edificis de l'administració pública o llars vulnerables.
- Reducció estimada: 0,8% de les emissions si assoleix un ritme de substitució a raó de 200.000 calderes fòssils per any.
12. Electrificació de flotes de transport públic i d’empresa i desplegament del carsharing
- Proposta: combina l'acceleració de l'electrificació de flotes públiques i privades d'empresa amb la creació d'una xarxa de vehicles elèctrics compartits. Es proposa aprofitar especialment els processos de renovació de les concessions del transport públic interurbà per carretera per exigir flotes de zero emissions. El carsharing elèctric, per la seva banda, ajuda a reduir la necessitat del vehicle privat a les àrees metropolitanes, municipis mitjans o zones amb oferta insuficient de transport públic.
- Reducció estimada: per al conjunt de la mesura és del 0,5% el 2028 i 0,8% el 2029.
