Catalunya emet anualment uns 40 milions de tones de CO2 i, en només una dècada, hauria de rebaixar-ho al voltant de 15. Una reducció de quasi un 70% fixada en els primers pressupostos de carboni que un comitè d'experts independents nomenats pel Parlament ha presentat aquest dijous després d'anys de treball. Ara serà el torn del Govern assumir -o no- una proposta que fixa per cada sector quants milions de tones poden emetre per tal de complir amb el full de ruta de la neutralitat climàtica. “El que és inviable políticament i socialment és esperar a fer les grans reduccions a partir del 2035”, assegura el biòleg Frederic Ximeno, un dels membres del comitè. 

Una reducció anual del 8%

Un dels problemes del seguiment de les emissions de CO2 és el retard de les dades oficials. En el cas de Catalunya, l'última disponible és del 2022 quan, segons el Departament de Territori, es van emetre 40,4 milions de tones. És una xifra molt similar a la del 1990 -l'any de referència- i que s'ha mantingut força estable en la darrera dècada. Això sí, segons dades no oficials estimades pel Monitor d'Emissions de Catalunya, els dos darrers anys la xifra s'ha rebaixat fins als 38 milions de tones.

Tanmateix, aquesta tendència a la baixa és clarament insuficient. La primera proposta de pressupostos de carboni estima que per avançar cap a l'objectiu de la neutralitat climàtica -que el balanç entre el CO2 emès i el captat sigui zero- cal una reducció anual del 8%. D'aquesta manera, l'any 2030 Catalunya hauria d'emetre uns 22 milions de tones i el 2035 reduir-ho fins al voltant de les 15,5. “Estem en una situació d'emergència i cal començar a actuar ja", assegura Montserrat Termes, professora d'Economia la UB i presidenta del comitè. “Implica accelerar polítiques i això és la decisió que el Govern ha de decidir si pren”, afegeix Ximeno.

Respecte a les darreres dades oficials disponibles, tot plegat suposa una reducció del 69% del CO2 i d'un 67% si es té en compte el nivell base de 1990, una xifra ambiciosa, però que el grup d'experts ha determinat a partir de la realitat socioeconòmica del país i del compliment de l'Acord de París que indica que l'any 2050 cal assolir la neutralitat climàtica.

Catalunya només pot emetre 403 milions de tones de CO2

Una de les singularitats dels pressupostos de carboni és que fixa per a un període determinat quina quantitat de CO2 pot emetre un país o un municipi per fer possible la neutralitat climàtica. Malgrat que la llei del canvi climàtic de 2017 en preveu l'aprovació per a períodes de cinc anys, el retard en desplegar-la ha fet que el grup d'experts hagi fet una proposta que inclou des del 2021 fins al 2035. “És un instrument de planificació a mitjà termini. Un sostre per aquest Govern i per als següents”, apunta la investigadora Marta Torres Gunfaus, una de les set membres del comitè.

En aquest sentit, el document conclou que Catalunya pot emetre en aquests tres quinquennis un total de 403,2 milions de tones. Del 2021 al 2025 són 190, una xifra que molt probablement se superarà, ja que en quatre anys -si tenim en compte les dades oficials i les estimades- ja s'arriba a 157.

Ara bé, els esforços de reducció s'haurien de redoblar a partir de l'any vinent. En aquest sentit, el segon període comprès en els pressupostos de carboni la xifra total es rebaixa fins a les 133,6 tones i en el tercer a menys de 80 -l'equivalent actual a dos anys-. “I el que no s'ha fet en els darrers tres-quatre anys, s'haurà de recuperar en els propers”, afegeix Ximeno. Entre altres mesures, els experts aposten per accelerar la implantació de renovables, una aposta molt ferma pel transport públic i l'electrificació de la mobilitat, mesures per evitar les fugues de metà als abocadors, el decreixement del sector turístic, el foment de la rehabilitació energètica i l'aprovació de reglaments que evitin el greenwashing.

Què ha de reduir cada sector?

Els pressupostos de carboni, per tal de ser útils en la planificació i en el posterior seguiment i control, estableixen per cada sector un màxim d'emissions amb reduccions creixents per a cadascun dels tres períodes.

• Transport: un total de 130 tones fins al 2035 i una reducció del 72% respecte al 2022. Inclou les emissions per carretera, tren, avió o vaixell (excepte les internacionals).
• Indústria: un total de 118 tones fins al 2035 i una reducció del 65% respecte al 2022. Inclou les emissions de tots els processos industrials, des de l’ús de combustibles a processos fisicoquímics (descarbonatació en la producció de ciment, indústria química, producció de gasos fluorats per a sistemes de refrigeració i aire), però no les derivades del consum elèctric.
• Energia: un total de 41,7 tones fins al 2035 i una reducció del 91% respecte al 2022. Inclou les emissions en la producció i transformació de l’energia: producció elèctrica, refinament de petroli i extracció de combustibles.
• Agricultura i ramaderia: un total de 55,8 tones fins al 2035 i una reducció del 40% respecte al 2022. Inclou les emissions de l’agricultura, la silvicultura, l’aqüicultura i la ramaderia, tant les emissions directes -gestió de fems o sòls agrícoles- com les indirectes per ús de combustibles fòssils.
• Residencial: un total de 22,2 tones fins al 2035 i una reducció del 70% respecte al 2022. Inclou les generades per l'ús de combustibles fòssils per a calefacció, cuina i aigua calenta, però no les de la producció elèctrica.
• Residus: un total de 19,3 tones fins al 2035 i una reducció del 67% respecte al 2022. Inclou les plantes de residus i també les depuradores, però no les de la recollida i el trasllat a plantes -no es poden desagregar del transport-.
• Serveis: un total de 15,9 tones fins al 2035 i una reducció del 77% respecte al 2022. Inclou les emissions provocades pel consum de combustibles fòssils del sector comercial i institucional -excloent l'electricitat i el transport-.

I ara què? El Govern ha de valorar la proposta

La proposta de pressupostos és fruit del treball de set científics independents. Ara, amb la fi de la feina, és el torn del Govern de valorar la proposta i decidir si l'assumeix o la modifica -en aquest darrer cas caldria que ho justifiqués. Posteriorment, l'haurà de presentar al Parlament per tal que sigui aprovada com si es tractessin d'uns comptes convencionals -malgrat que aquests no s'aproven des del 2023-.

La llei del canvi climàtic dona molta importància als pressupostos de carboni i, de fet, obliga que els nous plans tinguin en compte els seus objectius i, fins i tot, a adaptar-ne els vigents. Ara bé, aquí arriba el primer gran problema: el futur pla d'energia i clima -el Pineccat 2030- inclou de moment una reducció del 29% respecte a l'any 1990 -13 punts menys que la proposta presentada aquest dijous-. “Amb el Govern tenim punts de vista diferents”, admet la presidenta del comitè d'experts. De moment, des de l'executiu no es realitza cap valoració i les fonts consultades es limiten a explicar que estan estudiant el document per tal de poder-lo portar al Parlament.