La Xina s'ha compromès per primera vegada a la història a retallar les seves emissions. Concretament, el president Xi Jinping ha anunciat aquesta setmana que el 2035 es reduiran entre el 7 i el 10% respecte al seu punt màxim. Un objectiu que els analistes consideren que queda molt per sota del necessari, però que contrasta amb el discurs negacionista de Donald Trump i una Europa bloquejada que s'ha presentat a la Setmana del Clima de Nova York sense un acord clar. De fet, només una cinquantena de països han presentat l'objectiu de reducció d'emissions per al 2035 a dos mesos de la COP30 del Brasil.
El primer objectiu de reducció de la Xina
En l'actual pla climàtic de la Xina es va comprometre a assolir el pic de les emissions abans del 2030, un fet que tot apunta que succeirà força abans. Ara, el president Xi Jinping -en una intervenció per videoconferència en el marc de la cimera climàtica organitzada coincidint amb l'Assemblea de les Nacions Unides a Nova York- s'ha compromès per primera vegada a una reducció.
Concretament, es tracta entre un 7 i un 10% menys de CO2 per al 2035 respecte als nivells màxims, un pic que tot apunta que s'assolirà entre enguany i el 2028. El pla xinès també implica augmentar la quota dels combustibles no fòssils a més del 30% de la demanda energètica.
La majoria d'experts consideren que la Xina és poc ambiciosa i que per limitar l'escalfament global entre els 1,5 i els 2 ºC, seria necessari que reduís les emissions un 30% per d'aquí a deu anys. La mateixa Unió Europea -incapaç d'acordar objectius clars- ha qualificat el compromís de “molt curt”.
Ara bé, el gegant asiàtic -a diferència de molts altres països- no només compleix els objectius que es planteja sinó que els acostuma a superar. Ho assenyalava el mateix secretari general de l'ONU, António Guterres, en el seu discurs a la Setmana Climàtica de Nova York. “La Xina va complir el seu objectiu eòlic i solar del 2030 sis anys abans del previst”, va afirmar. També va destacar en positiu el paper de l'Índia que va aconseguir que el 50% de l'electricitat produïda sigui lliure de combustibles fòssils cinc anys més d'hora.
Només una cinquantena de països han presentat l'objectiu
La gran cimera anual de canvi climàtic enguany se celebrarà al Brasil del 10 al 21 de novembre. Després d'una COP29 que es va tancar in extremis amb un acord de mínims, la COP30 de Belém es preveu molt més important. “Amb el potent lideratge del Brasil, ha d'assentar les bases per reformar l'Acord de París ara que compleix deu anys i repensar el multilateralisme climàtic global”, apunta Anna Pérez Català, investigadora a l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI).
En aquest sentit, tots els estats havien de presentar abans del 10 de febrer d'enguany els seus objectius de reducció d'emissions per al 2035. Es tracta de les denominades contribucions nacionals determinades (NDC, per les seves sigles en anglès) i suposen concretar sobre el paper de manera individual allò que s'han compromès col·lectivament.
Tanmateix, quan va vèncer el termini només una desena de països havien fet la feina. Posteriorment, es va marcar l'Assemblea General de l'ONU com una nova data límit, però la xifra tot just supera la cinquantena. La presidència de la COP30 admet que la xifra tot just pot arribar al centenar per la cimera del Brasil -l'Acord de París té 196 signants-, però alguns dels compromisos ja no es podran incloure en el document oficial que agrega les contribucions de tots els estats. Des de Nova York, Guterres i Luiz Inácio Lula da Silva van fer una crida a presentar-les urgentment: “Sense les NDC, la humanitat camina a les palpentes”.
Com s'explica aquest incompliment tan generalitzat? L'ambientòloga Anna Pérez Català, experta en negociacions climàtiques internacionals, apunta a “retards vinculats als processos interns de cada estat”, però també a qüestions vinculades al finançament per part dels països del Nord cap als del Sud global. Tanmateix, considera que hi ha hagut “molt més joc” de l'esperat: “Molts països s'han guardat les cartes a l'espera dels moviments d'altres estats”, admet a Nació.
De fet, amb els Estats Units fora de l'Acord de París -Donald Trump va assegurar aquesta setmana a Nova York que “el canvi climàtic és l'estafa més gran de la història”-, la llista de potències del G-20 que no han fet la feina és molt major de l'esperada. La Xina sí que ha presentat la seva NDC, però Europa no ha passat d'una declaració d'intencions. També falta l'Índia, Sud-àfrica i Indonèsia, entre altres.
Quins estats ja han presentat NDC per al 2035?
Sense comptar la Xina i excloent els Estats Units -l'administració Biden va presentar un document just abans de transferir el poder-, s'han registrat un total de 55 compromisos. Aquests són els principals (en ordre cronològic):
- Emirats Àrabs Units: reducció del 47% respecte al 2019.
- Brasil: reducció del 59-67% respecte al 2005.
- Suïssa: reducció del 65% respecte al 1990.
- El Regne Unit: reducció del 81% respecte al 1990.
- Nova Zelanda: reducció del 51-55% respecte al 2005.
- Andorra: reducció del 63% respecte al 2005.
- Canadà: reducció del 40-45% respecte al 2005.
- Japó: reducció del 60% respecte al 2013.
- Austràlia: reducció del 62-70% respecte al 2005.
- Nigèria: reducció del 32,2% respecte al 2018.
- Pakistan: reducció del 50%, dels quals només un 17% incondicional.
Europa deixa el lideratge climàtic
La reunió del Consell Europeu de Medi Ambient del setembre es va tancar amb un doble fracàs. No es va ratificar l'objectiu de la Comissió Europea de reduir les emissions un 90% de cara el 2040 -malgrat haver-hi inclòs mecanismes de flexibilitat- ni tampoc tancar l'NDC del 2035 per tal de poder-la presentar a Nova York.
La solució de compromís -a l'espera que la qüestió s'abordi la setmana vinent per part dels caps d'estat i de govern- va ser una “declaració d'intencions” que Ursula von der Leyen ha defensat a la Setmana Climàtica. Concretament, apunta que el bloc europeu reduiria les emissions entre el 66 i el 72% respecte al 1990. La presidenta de la CE també es va comprometre a presentar el document abans de la COP30.
“Europa s'ha de posar les piles, malgrat que el context no sigui favorable”, explica Anna Pérez Català en declaracions a Nació. En aquest sentit, considera que el lideratge climàtic global es repartia, amb velocitats i estils diferents, entre els EUA, la UE i la Xina, i que s'està deixant sol el gegant asiàtic. “Europa ha d'entregar una bona NDC abans de la cimera del Brasil sigui com sigui”, conclou.
