Catalunya ha viscut el segon estiu més càlid d'ençà que hi ha registres -només superat pel 2022 i empatant amb el 2023-. Rècord de jornades per sobre dels 40 graus, de nits tòrrides al centre de Barcelona i un inici de temporada d'incendis extremadament complicat són algun dels elements que han marcat l'estació càlida. Tot plegat també deixa una factura econòmica que un estudi internacional estima en un total de 6.000 milions d'euros.
Xifres superiors a les oficials
Com es calcula la factura climàtica de fenòmens extrems com onades de calor, sequeres i inundacions? Habitualment, les dades oficials -que tarden força a publicar-se- es basen en les reasseguradores i equiparen les “pèrdues econòmiques totals” als danys en els actius físics.
Ara, un estudi -elaborat per Sehrish Usman, doctora en Economia i investigadora de la Universitat de Mannheim, així com per Miles Parker i Mathilde Vallat, analistes del Banc Central Europeu- intenta anar més enllà. Per al conjunt de la Unió Europea, estimen en 43.000 milions d'euros el cost macroeconòmic dels fenòmens extrems d'aquest estiu i en 126.000 milions fins al 2029, quasi el 0,8% del valor afegit brut (VAB).
L'estimació de la factura climàtica, que es realitza per regions i després s'agrega per estats, a banda dels danys físics inclou la reducció de la producció i de la productivitat en sectors com la construcció i l'hostaleria. També impactes indirectes com la pèrdua de producció en fàbriques danyades per inundacions, els costos humans o les dificultats en les cadenes de subministrament, entre altres.
Els autors subratllen que les dades obtingudes són “probablement conservadores”, ja que no tenen en compte els impactes agregats -per exemple, onades de calor i sequeres que es produeixen conjuntament- i no inclouen els incendis forestals, amb un milió d'hectàrees cremades aquest estiu de les quals 650.000 a la península Ibèrica.
Costos molt majors al sud d'Europa
Els països del sud d'Europa són els que tenen una factura climàtica més important. Grècia supera a curt termini els 2.300 milions, França els 10.000, Itàlia frega els 12.000 i l'estat espanyol els supera. De fet, si es tenen en compte els impactes a mitjà termini s'arriba a 34.800, un 2,4% del VAB.
“Els veritables costos dels fenòmens climàtics extrems emergeixen lentament perquè aquests esdeveniments afecten la vida i els mitjans de subsistència més enllà de l'impacte inicial”, explica Sehrish Usman. En aquest sentit, a Catalunya la factura directa de les onades de calor d'aquest estiu són de 1.000 milions d'euros, però si es té en compte l'horitzó 2029 arriben a 6.000, de les quals 2.357 són a Girona i 2.422 a Tarragona. La Catalunya Nord, per la seva banda, s'estima en 1.112 milions.
En total, 96 regions europees van experimentar onades de calor, 195 sequera i 53 van ser afectades per inundacions. Els tres tipus d'esdeveniments impedeixen l'activitat econòmica en sectors diferents: la calor redueix la productivitat en sectors com la construcció i l'hostaleria); la sequera afecta principalment l'agricultura; i les inundacions causen danys directes a les infraestructures i els edificis, així com pèrdues indirectes, com la interrupció de les cadenes de subministrament.
