Durant més de deu dies del passat agost la península Ibèrica va patir la que ja es considera l'onada de calor més intensa d'ençà que hi ha registres. La calor extrema també va impactar de ple l'estat francès així com part d'Itàlia i altres zones del sud-oest del continent. Uns valors molt per sobre de la mitjana que van contribuir al conjunt del planeta a tancar l'agost com el tercer més càlid d'ençà que hi ha registres, segons les dades del projecte europeu Copèrnicus.
Un estiu només superat pel 2024 i el 2023
A Catalunya el Meteocat va classificar l'estiu d'enguany com el segon més càlid. Amb una anomalia de +2,3 °C respecte a la mitjana, només va ser superat pel 2022 i igualat amb el 2003.
Al conjunt del planeta -i també d'Europa- les dades encara són més explícites respecte a l'acceleració del canvi climàtic. Tant l'agost com el conjunt de l'estació s'ha situat en tercera posició, en un podi liderat pel 2024 i el 2003. En el cas del registre mensual, per cert, el rècord el comparteixen amb un escalfament d'1,51 ºC respecte a l'era preindustrial.
En el cas de l'agost de 2025, amb una temperatura mitjana de 16,60 ºC, s'ha situat 0,49 ºC per sobre de la mitjana 1990-2020 -període que ja inclou l'impacte del canvi climàtic- i 1,29 graus per sobre el període preindustrial.
Es tracta del quart mes consecutiu que el valor queda per sota del temut llindar d'1,5 ºC, un fet que podria continuïtat si es compleix les previsions de l'arribada d'un episodi de la Niña, un fenomen de variabilitat natural que afavoreix un cert refredament de les temperatures.
Onades de calor i incendis excepcionals
L'agost del 2025 serà recordat per la gran onada de calor del sud-oest d'Europa, però també pels incendis a la península Ibèrica. En aquest sentit, cal recordar que enguany entre Espanya i Portugal ja sumen unes 650.000 hectàrees cremades, el 65% del conjunt de la Unió Europea. Un estudi recent atribueix a l'escalfament global haver multiplicat per 40 la probabilitat de patir unes condicions de temperatura, vent i sequedat com les que es van produir en els dies més crítics.
Samantha Burgess, responsable del servei de canvi climàtic del projecte Copèrnicus, aquests esdeveniments, sumats a uns oceans que es mantenen inusualment càlids, “subratllen no només la urgència de reduir les emissions, sinó també la necessitat crítica d'adaptar-se a extrems climàtics més freqüents i intensos”.
Ara bé, mentre la península Ibèrica i el sud-oest de França patien anomalies de calor molt destacades, a gran part del nord d'Europa els valors estaven clarament per sota la mitjana. Un fet que ha comportat que, a escala continental, l'agost 2025 no se situés entre els deu més càlids.
