Els oceans són un dels sistemes que més pateixen l'escalfament global. No només augmenta la temperatura de l'aigua sinó que hi ha impactes crítics en la biodiversitat, canvis en els corrents marins i, evidentment, l'augment del nivell del mar. En aquest sentit, un informe de Greenpeace critica que la gestió del litoral ignori el canvi climàtic i identifica una trentena de platges que podrien arribar a desaparèixer.

Les platges catalanes més amenaçades

La taxa d'augment del nostre mar és superior a la mitjana dels oceans, que el 2024 es va situar en un rècord de 0,59 centímetres anual. En aquest sentit, el Mediterrani occidental podria augmentar entre 55 i 76 centímetres a finals de segle.

A la costa catalana, de fet, els impactes combinats de l'erosió i la crisi climàtica ja es fan notar, especialment al nord de l'àrea metropolitana, on han perdut un 14% de la sorra en només quatre anys, segons l'AMB. La situació és especialment crítica a Montgat, on tres de les seves cinc platges pateixen una erosió completa mentre que les altres dues han perdut entre el 40 i el 70% de la sorra. També destaca el cas de Badalona amb una pèrdua del 35%.

En un escenari d'emissions mitjà, Greenpeace adverteix que el nivell del mar a Catalunya augmentarà 0,26 metres a mitjan segle. La mitjana és que cada centímetre d'increment suposa un metre de retrocés de la línia de costa. Evidentment, és major en zones planes i, de fet, el màxim seria al delta de l'Ebre on el mar podria entrar 52 metres. A la zona de la desembocadura del Llobregat i de la Costa Daurada, s'estima un retrocés d'uns 23 metres.

• Catalunya ja planteja la reintroducció de la foca monjo
• Els enginyers adverteixen que amb el canvi climàtic no es podran salvar totes les platges
• Les platges del nord de Barcelona perden un 15% de sorra en només quatre anys

Que hi haurà platges catalanes que desapareixeran no només ho diuen els ecologistes. El mateix Col·legi d'Enginyers de Camins fa temps que alerta que és impossible salvar-les totes i reclama una gestió integral per prioritzar les zones on té sentit actuar.

Greenpeace ha aprofitat l'informe “Destrucció a tota costa 2025” per identificar les 30 platges de Catalunya més amenaçades. Més enllà del delta de l'Ebre, destaquen per nombre les situades al sud de Tarragona mentre que a la costa central l'afectació major és al nord del Maresme. A la Costa Brava, en canvi, només hi ha dues platges amb risc de desaparèixer: la de l'Estartit i la de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols. En aquesta zona, en canvi, l'organització ecologista denuncia els impactes vinculats a un nou boom de la construcció.

Terres de l’Ebre i Tarragona

• Delta de l’Ebre (Deltebre / Sant Jaume d’Enveja)
• Cala Forn (l’Ametlla de Mar)
• Cala Vidre (l’Ametlla de Mar)
• Cala Calafató (l’Ametlla de Mar)
• Platja de la Llosa (Cambrils)
• Platja d’en Forés (Salou)
• Platja de Ponent (Salou)
• Cala Llenguadets (Salou)
• Platja Llarga (Salou)
• Cala Font (Salou)
• Cala Crancs (Salou)
• Platja de la Pineda (Vila-seca)
• Platja dels Capellans (Salou)
• Cala Fonda (Waikiki) (Tarragona)
• Platja de la Punta d’en Guineu (Calafell)
• Platja de la Pallisseta (Calafell)
• Platja de Cunit (Cunit)

Comarques de Barcelona

• Platja de Cubelles (Cubelles)
• Platja Prat de Vilanova (Vilanova i la Geltrú)
• Platja de Gavà (Gavà)
• Platja de Cavalló (Castelldefels)
• Platja de la Murtra (Viladecans)
• Platja de Sant Pol de Mar (Sant Pol de Mar)
• Platja el Morer (Sant Pol de Mar)
• Platja dels Pins (Malgrat de Mar)

Comarques de Girona

• Delta de la Tordera (Malgrat de Mar / Blanes)
• Platja de Fenals (Lloret de Mar)
• Platja de Lloret de Mar (Lloret de Mar)
• Platja de Sant Pol (Sant Feliu de Guíxols)
• Platja de l’Estartit (Torroella de Montgrí)

Crítica a les polítiques de la Generalitat

“Mentre els impactes climàtics ens mostren la seva cruesa en aquesta regió, la Generalitat mira cap a una altra banda, recuperant models litorals ja obsolets i portant al límit els ecosistemes costaners que ens protegeixen”, crítica Elvira Jiménez, coordinadora de campanyes de Greenpeace. En aquest sentit, l'entitat ecologista denuncia que la gestió del litoral català “ignora el canvi climàtic”.

Més enllà de les platges que podrien desaparèixer a causa del nivell del mar, l'informe denuncia l'impacte de la reactivació urbanística, especialment a la Costa Brava, però d'altres projectes com l'ampliació de l'aeroport impulsada per l'executiu de Salvador Illa i el projecte del Hard Rock, que les institucions locals i catalanes es resisteixen a enterrar definitivament.