Jordi Sargatal i Vicens (Figueres, 1957) és secretari de Transició Ecològica. Naturalista i ornitòleg, va liderar la lluita per salvar els aiguamolls de l'Empordà i ha dedicat la seva carrera a la gestió ambiental. Acabat de jubilar, va acceptar l'oferiment del president Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque de coordinar les polítiques ambientals del Govern, però amb un encàrrec específic: negociar les compensacions a la polèmica ampliació de l'aeroport del Prat. Defensa amb rotunditat la solució proposada i afirma que l'afectació a la Ricarda “en cap cas li tacarà la biografia”.

Vostè rep l’encàrrec d’idear les compensacions per una decisió política ja presa: ampliar l’aeroport. Sense la seva intervenció, l’afectació al Delta del Llobregat seria molt major?
En aquesta qüestió ja m'hi vaig posar quan la notícia va saltar el setembre del 2021 i col·laborava amb el programa d'en Cuní. La meva veu va ser diferent respecte al conjunt del món conservacionista i això va cridar l'atenció. Amb el president Illa n'havíem parlat i, en nomenar-me, em va encarregar, juntament amb la consellera Paneque, compatibilitzar al màxim l'ampliació amb les qüestions ambientals. Crec que ho hem aconseguit. Hem discutit metre a metre amb Aena i no es podia encaixar millor. A part de l'afectació a la Ricarda i molt petita al Remolar, si s'aconsegueixen com a mínim 270 hectàrees per a nous aiguamolls, la millora ambiental al delta del Llobregat serà molt notable.

De fet, defensa que el delta del Llobregat serà millor ecològicament després de l'ampliació. Per què?
N'estic convençut. Convertim el problema de la pista amb una oportunitat. La inversió que es farà al delta del Llobregat no s'havia fet mai en cap parc natural català ni de bon tros. I, si ens fixem en el conjunt de l'Estat, potser Doñana i para de comptar. Hi haurà una aportació econòmica molt important -tant l'inicial com el fons ambiental anual-, una gran extensió d'espais degradats que es compraran i es transformaran en estanys així com la millora de les actuals zones humides. A banda, hi haurà el casament, espero que fructífer, entre parc agrari i zones protegides. En fi, hi veig moltes bondats.

Vostè hi veu moltes bondats, però també les hi veia en l'estudi d'impacte ambiental que va signar fa 25 anys en què pronosticava que “les poblacions d'aus milloraran substancialment a la Ricarda, el Remolar i a la zona litoral”.
Ho vaig escriure, ho creia i ho torno a creure ara. Ara bé, una cosa és signar un estudi i l'altre és tenir la responsabilitat. En el seu moment vaig fer la feina, però els successius governs de la Generalitat van fer el que van poder o el que van voler i no es van complir aquells compromisos. De fet, tot just ho estem fent ara. Aquesta vegada sí que hi ha un compromís més personal i directe com a secretari de Transició Ecològica per encàrrec de la consellera i el president.

L'única garantia que podem tenir respecte a dues dècades ençà és que Jordi Sargatal és secretari de Transició Ecològica?
Sí, i sobretot que el president hi creu i la consellera hi creu. Ells hi estan implicats i aquesta alineació segurament no es va produir en el seu moment. Un president, una consellera i un secretari tan alineats és un senyal que això ha de funcionar.

“La inversió al Delta del Llobregat no s'havia fet mai en cap parc natural català”

Vostè ja ha dit que la Ricarda no pot millorar ornitològicament, però sí hidrològicament. Deixar de ser una massa d'aigua aïllada ho vinculen a l'ampliació de l'aeroport, però garantir-ne un bon estat ecològic és una obligació europea per al 2027 i l'ACA ja feia temps que està treballant en aquest projecte...
Sí, l'ACA ja hi treballava, però ara ho incorporem tot. Ara també implicarem Aena amb l'aigua que es bomba des de l'aeroport. A més, s'està redactant el pla de gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat per determinar molt bé els usos, com es gestiona l'aigua i com s'utilitzen les zones agràries.

En una entrevista a la Ser ja va apuntar que potser no es podrien arribar a les famoses 270 hectàrees. Les compensacions ambientals ja neixen coixes?
No. Ho vaig dir per deixar clar que no afectarem zones agrícoles fèrtils. Però evidentment, si no poden ser exactament 270, ja ho trobarem. Aquests diners han de ser per alguna altra cosa. No comprarem ni una sola hectàrea de sòl fertil per convertir-la en aiguamolls. Però, en cap cas, tenim ganes de rebaixar les hectàrees. En tot cas, l'import total està compromès per Aena i serviria per a una altra mesura de compensació.

Per arribar a les 270 hectàrees sembla clau la finca dels Reguerons que és propietat del Barça. Ja negocien amb el club blaugrana?
No hi negociem, no. Com tampoc hem negociat amb ningú més perquè no sabíem com anirien les coses. Sí que s'ha tingut una conversa molt cordial amb el bon amic Jordi Portabella [director de Sostenibilitat del Barça] amb qui ens coneixem de fa molts anys. De fet, en la meva etapa de director de la Fundació Territori i Paisatge ja els havíem proposat ser l'únic club del món amb una zona humida.

En tot cas, els terrenys del Barça han de formar part de les 270 hectàrees?
Inevitablement, han de formar part de les compensacions ambientals per l'aeroport. Són terrenys que estan allà al mig i que fa anys que tenen aquesta vocació. Com deia, jo mateix ho havia proposat des de Territori Paisatge i ara m'hi reafirmo.

“És cert que s'ha parlat poc d'emissions i que, si hi ha més activitat, augmentaran”

Vostè dona per fet que l'expedient europeu per l'anterior ampliació es tancarà d'aquí a pocs mesos, fins i tot abans d'acabar l'any. Per què?
Sí, perquè ja fa temps que ens vam posar les piles i d'ençà que vam entrar al Govern hem accelerat els deures pendents. Bàsicament, calia declarar la zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) marina -que ja s'havia fet-, ampliar la ZEPA terrestre -que va fer l'anterior Govern i nosaltres hauríem fet diferent, però canviar-ho ens hauria fet perdre tota la credibilitat a Europa-, els aparcaments d'Aena que calia desmuntar així com el pla de gestió, que ja està encarregat i que abans de final d'any estarà molt avançat.

Una mirada diferent: l'ampliació de la ZEPA té interposada un contenciós administratiu, dels pàrquings d'Aena construïts en un connector ecològic en falten dos per renaturalitzar i un pla de gestió d'un espai natural no acostuma a ser fàcil de tirar endavant...
En el pla de gestió hi estem treballant i ho estem accelerant moltíssim. I també ho vinculo a la ZEPA, que és un tema molt delicat. Per exemple, s'hi ha oposat clarament l'Institut Agrícola de Sant Isidre, però forma part de Foment del Treball i se'ls ha deixat clar que amb això no es pot jugar.

Hi ha el compromís molt clar de la consellera i del president que el pla de gestió permeti en les zones agrícoles incloses en la ZEPA alguns usos fins ara vetats com hivernacles o una agricultura més intensiva. Ara bé, instal·lar com algú volia grans naus agroindustrials no es podrà fer ni amb ZEPA ni sense. En aquest sentit, volem relligar dos mons que estan condemnats a entendre's com el rural i de la conservació. Intentarem que el pla de gestió també serveixi per unir-los.

Ha citat Foment i vostè, en el seu dia, va formar part de la seva comissió sobre l'aeroport. Ara, la patronal ha aplaudit la proposta presentada, però no ho ha fet el món ecologista, ni els seus socis parlamentaris ni els ajuntaments del Prat i de Castelldefels. Què els hi diria?
Els diria que hem aconseguit ajustar al màxim les mides de les pistes i que tocar una mica la Ricarda, no vol dir destruir-la. Que aquest aiguamoll millorarà hidrològicament i ecològicament, però no ornitològicament perquè és impossible pels avions. I que les compensacions aconseguides són brutals i sumar 250, 270 o 290 noves hectàrees d'aiguamolls serà una gran oportunitat per a tot el delta del Llobregat.

Els funcionaris europeus que ho hagin d'analitzar no tindran dubtes raonables? Apel·lar al punt 6.4 de la directiva Hàbitats és un fet força extraordinari...
Crec que seran sensibles a la nostra proposta. El dany és relativament petit i les compensacions molt grans. Personalment, tinc experiència amb la defensa de la ZEPA del Segarra-Garrigues. Era un pla molt més complicat i, amb bons arguments, vam resoldre-ho.

Vostè sempre serà recordat com una de les persones que va salvar els aiguamolls de l'Empordà. Pateix perquè l'ampliació de l'aeroport li taqui la biografia?
No, en cap cas. La gent que em coneix sap que tota la vida he estat molt pragmàtic, fet que alguns companys no entenien massa. En el cas de l'aeroport és una pista que tard o d'hora que s'havia d'allargar i, per tant, cal ser pràctic: que el dany sigui el menor i el guany el màxim possible. Encara em sento un gran defensor dels ocells i de les zones humides i ho puc argumentar davant dels qui en dubtin. Demano un vot de confiança perquè si s'executa tot el que hem pactat, el delta del Llobregat millorarà moltíssim.

Han destacat molt la creació d'una anella verda. Ara bé, la gran connexió entre el delta i el Garraf està afectat pel pla de Ponent. Aquest projecte urbanístic s'hauria d'aturar?
Caldria estudiar-ho bé i desconec ara mateix en quin punt del procés està. Evidentment, que les zones del delta del Llobregat no siguin aïllades és complicat perquè és un territori molt humanitzat, amb una gran pressió i, per tant, val la pena estudiar amb lupa totes les accions.

Per què centren tot el debat amb la Ricarda i no es parla d'emissions?
La Ricarda va ser el gran focus des de l'inici. Quan em vaig posar en aquesta qüestió, quasi em semblava absurd que alguna gent l'agafés com a bandera quan a escala estatal s'estava abandonant Doñana o el mar Menor i a Catalunya el delta de l'Ebre o els aiguamolls de l'Empordà. Calia, per tant, posar la Ricarda en el seu context. També és cert que s'ha parlat poc d'emissions i que, si hi ha més activitat, augmentaran. Però també espero que vagin baixant al ritme que toca, les companyies i els aeroports estan obligats a avançar cap a la neutralitat climàtica i també caldrà veure el que estalviem amb vols intercontinentals. Ara hi ha situacions absurdes: viatjar fins al centre d'Europa per després tornar a passar per sobre de Barcelona. Caldrà estudiar-ho bé, però tindrem més deures a rebaixar més les emissions.

L'estudi de Barcelona Regional del 2021 parlava d'un augment del 32%. El document presentat dimarts a la premsa no hi havia cap dada específica sobre l'evolució de les emissions vinculades a l'ampliació de l'aeroport...
Hi ha dades. Gràfiques i estudis que analitzen com evolucionaran les emissions.

“L'ampliació de l'aeroport en cap cas tacarà la meva biografia”

Parlant d'emissions, mantenen el compromís d'aprovar els pressupostos de carboni i portar-los al Parlament?
Sí, ho estem treballant. Aquesta setmana la direcció general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic ja ens ho ha passat tot. De fet, havia de passar pel consell de direcció, però amb la qüestió de l'aeroport ha trontollat. En tot cas, el pla es manté i abans de l'estiu tindrem els pressupostos de carboni.

La proposta dels experts és ambiciosa: reduir un 70% d'emissions en una dècada. Pensen assumir-la íntegrament o modificar-la?
Hi estem treballant i s'està discutint com a Govern. La comissió d'experts ha fet una proposta molt ambiciosa, el Govern l'ha d'estudiar i després el Parlament tindrà l'última paraula. L'emergència climàtica la tenim aquí i hem d'actuar.

No els incomoda aquesta coincidència amb l'ampliació de l'aeroport?
No, perquè són dues realitats que tenim i que les hem de complir.

Més enllà de l'aeroport, però tornant a la biodiversitat. Un dels seus primers compromisos com a secretari va ser posa en funcionament d'una vegada l'Agència de la Natura. Va parlar de l'estiu del 2025 i després del gener de 2026. Aquesta vegada sí?

Tant la consellera com jo mateix hem quedat molt sobtats de la quantitat espectacular d'anticossos que genera l'Agència de la Natura i no ho entenem. La feina que hem fet és posar vacunes preventives per fer entendre que no passa res. L'Agència de la Natura farà les mateixes funcions que l'actual direcció general de Medi Natural amb la diferència que tindrà un consell on tots els agents també podran opinar. Ara bé, si volen tenir una majoria per bloquejar, això seria innegociable perquè tampoc ho volia el Parlament quan va aprovar la llei per crear-la ara fa cinc anys. Per tant, espero que imperi el seny i que l'exemple pragmàtic de l'aeroport serveixi: aquest Govern quan afronta les qüestions ambientals ho fan tenint compte tots els sectors i no només l'estrictament conservacionista. L'Agència de la Natura ha de ser una gran eina, espero que la puguem desbloquejar i que sigui una realitat a inicis del 2026.