Salvador Illa ha presentat finalment aquest dimarts la proposta d'ampliació de l'aeroport. La Generalitat pretén allargar la pista mar o sud uns 500 metres afectant parcialment les zones humides de la Ricarda i de manera indirecta el Remolar, incloses en la Xarxa Natura 2000. Aquesta qüestió tot apunta que es convertirà en la gran batalla legal. En aquest sentit, el Govern apelarà a l"interès públic" i posa com a exemple l'ampliació del port de Rotterdam.

Respecte a les emissions, l'altre gran debat ambiental, la proposta presenta poques concrecions. Assegura que a mitjà-llarg termini es podrien mantenir o, fins i tot, disminuir, però sense oferir dades concretes. De fet, el principal informe presentat fins ara xifrava en un 32% l'augment de CO2 emès amb l'ampliació mentre no es generalitzessin l'ús de combustibles alternatius. Cal tenir en compte que en l'àmbit de les emissions no hi ha obligacions normatives i, a més, els vols internacionals no computen en els balanços nacionals de CO2.

1. Afectació parcial de la Ricarda i el Remolar

L'aeroport està envoltat -excepte a la zona del nucli urbà del Prat- per territori. Els Espais Naturals del Delta del Llobregat inclouen prop de 1.000 hectàrees on destaquen els estanys i les maresmes dels quals la Ricarda -a l'est de l'àmbit- i el Remolar -al sud-oest- són els més grans. Formen part del pla d'espais d'interès natural (PEIN), de la Xarxa Natura 2000 i és una zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) -aquestes dues darreres en l'àmbit europeu-. Segons ha explicat el president aquest migdia, l'afectació serà de 27 hectàrees, bàsicament de la Ricarda, on hi arribarà la zona de seguretat, denominada RESA. Concretament, s'hi eliminarà un braç d'aigua al sud que es contrarestarà ampliant la làmina cap al nord. Al Remolar, en canvi, no tindrà un impacte directe, però la pista sí que quedarà més a prop de la zona humida. El Govern, en aquest sentit, posa com a exemple Rotterdam on les raons "d'interès públic" van permetre ampliar el port malgrat afectar la Xarxa Natura 2000.

2. La renaturalització de 280 hectàrees

Un altre dels titulars de la proposta d'ampliació de l'aeroport és la renaturalització d'unes 280 hectàrees del delta del Llobregat. “Multiplica per 10 les àrees afectades”, ha destacat Salvador Illa. També ha parlat de la creació d'una “anella verda” per interconnectar espais agrícoles i protegits entorn de l'aeroport així com d'un fons ambiental amb els quals l'empresa Aena contribuirà als projectes de millora ambiental de l'entorn. La llei de la restauració de la natura obliga a revertir la degradació del 20% del territori de la Unió Europea per al 2030 -caldrà veure si s'hi inclou un projecte com aquest, ja que no es tracta d'una afectació passada-, però els experts també alerten de les limitacions d'aquesta estratègia. Ho explicava fa uns mesos l'ecòleg Joan Pino, director del CREAF: “Reproduir la complexitat dels ecosistemes té límits. La diversitat és molt major a la Ricarda [natural] que a l'espai recuperat de cal Tet”.

3. Com augmentaran les emissions?

Una altra de les grans qüestions ambientals és com evolucionaran les emissions de CO2. Fins ara, la principal estimació l'havia fet l'agència Barcelona Regional a instàncies de l'Ajuntament -quan Ada Colau era alcaldessa-. El document, presentat el juny de 2021, xifrava en un 32% l'augment d'emissions. Concretament, es podria passar de 8,4 milions de tones a 11,1. La primera dada correspon als 52,6 milions de passatgers del 2019 i la segona als 70 que es podrien assolir amb l'ampliació. Una projecció que es feia mantenint l'actual distribució de vols -12% estatal, 62% europeu i 12% intercontinental-. L'any passat, per cert, ja es va superar la barrera dels 55 milions, el màxim teòric de la instal·lació. Totes aquestes dades, evidentment no tenen en compte el possible ús de combustibles alternatius SAF, encara en una fase força embrionària. De fet, la mateixa proposta de la comissió tècnica preveu mantenir o "fins i tot rebaixar" les emissions del complex aeroportuari a mitjà-llarg termini gràcies a aquest tipus d'estratègies. En aquest sentit, es posen com a exemple aeroports com Amsterdam Schiphol i Estocolm Arlanda, però sense detallar objectius clars.

4. Bona part d'aquestes emissions no es comptabilitzaran

Els inventaris d'emissions que fan els estats, però també altres nivells administratius, les divideixen en sectors. Els transports -que a Catalunya representen el 32% del CO2 emès- inclouen el terrestre -tant públic com privat-, el ferroviari així com l'aeri i el marítim. Tanmateix, en aquest àmbit no es tenen en compte el de caràcter internacional, per evitar la doble comptabilitat entre països. Aquestes emissions es classifiquen en el grup de bunkers i, actualment, sumen 1,2 gigatones, just la meitat que tota la Unió Europea.

5. I com afecta això als pressupostos de carboni de Catalunya?

La proposta d'ampliació de l'aeroport anticipa un altre dels deures que el Govern ha de complir abans de les vacances d'estiu: l'aprovació dels primers pressupostos de carboni i la seva posterior tramitació al Parlament. En l'àmbit del transport, el comitè d'experts independents proposa una reducció del 12% l’any 2025 respecte al 2022, un 45% el 2030 i un 72% l’any 2035, esdevenint el sector que més esforç ha de fer. Això sí, de nou, en aquesta comptabilitat només s'hi inclourien els vols estatals, que actualment només representen el 12% i podrien disminuir. El Govern, per la seva banda, estima en la primera proposta del pla d'energia i clima que el 2030 les emissions de Catalunya haurien de ser un 29% inferiors a les del 1990 -en el cas dels pressupostos de carboni la xifra arriba al 42%-. La realitat és que l'última dada oficial -uns 40 milions de tones- manté el país lleugerament per sobre del nivell base. Aquests compromisos -també els assumits pels estats en les COP- són voluntaris i no hi ha una legislació internacional que en penalitzi l'incompliment.

A continuació, el document presentat per la comissió tècnica per l'ampliació de l'aeroport.