El Govern té sobre la taula la proposta dels primers pressupostos de carboni. Una eina força pionera inclosa en la llei de canvi climàtic, però que arriba amb molt retard respecte al que marca la mateixa legislació. En aquest context, més veus ecologistes reclamen a l'executiu de Salvador Illa que els aprovi ja i ho faci “sense modificar-los ni aigualir-los”. Fonts de Territori, per la seva banda, recorden que el compromís de la consellera Sílvia Paneque és fer-ho abans de les vacances de l'estiu.
No modificar la proposta i garantir-ne el compliment
La proposta de pressupostos de carboni presentada pel comitè d'experts independents nomenat pel Parlament suposa la necessitat de rebaixar les emissions quasi un 70% en només una dècada. “Una reducció del 8% anual és molt allunyat de la situació actual”, adverteix Carolina Pérez, portaveu de Greenpeace Catalunya.
Aquest dijous, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient, diverses entitats ecologistes i en defensa de la justícia global han instat el Govern a assumir íntegrament la proposta presentada pels experts. Ho han fet, a banda de Greenpeace, Rebel·lió o Extinció, l'Observatori DESCA, Lafede.cat i Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (ACTE) en representació d'un total de 62 entitats que han sumat el manifest.
“El Govern no la pot modificar ni aigualir i el Parlament els ha d'aprovar sense dilacions”, assenyalen les entitats que també reclamen a la Generalitat un pla d'acció per complir-los. Aquest posicionament se suma al recent d'El Futur és Ara -amb Renovem-nos, Oikia i la PTP, entre altres-, que des de fa molts anys reclamen complir amb aquest precepte de la llei de canvi climàtic, però que ara plantegen mecanismes de flexibilitat perquè no només puguin ser assumits per l'actual executiu sinó aplicats posteriorment.
- Què són els pressupostos de carboni i per què són importants?
- L'impost al CO2 servirà per oferir finançament climàtic bonificat
Fonts de Territori reiteren a Nació el compromís que va expressar Sílvia Paneque al Parlament. La voluntat del Departament de Territori Habitatge i Transició Ecològica és definir la seva proposta abans de les vacances d'estiu per tal que, posteriorment, es puguin debatre al Parlament.
Un replanteig radical del model de desenvolupament
La proposta dels experts independents és de màxims i no és assumible pels grups parlamentaris? Aquesta és una de les preguntes que sobrevolen les darreres setmanes, però que les entitats convocants neguen. “El clima no és un partit polític que negocia”, assegura Joan Buades, portaveu de Rebel·lió o Extinció. “Portem anys sense aquest GPS”, afegeix. En aquest sentit, els referents a 2021-2025 i 2026-2030 s'haurien hagut d'aprovar, com a màxim, abans del 31 de desembre de 2020 mentre que el tercer quinquenni, abans d'acabar el 2023. La realitat és que tot just fa un mes que s'ha presentat la proposta per als tres períodes.
- Roda de premsa d`entitats ecologistes per reclamar uns pressupostos de carboni
- Arnau Urgell
Per Adrià Auladell, membre de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, cal tenir en compte la realitat científica i, a partir d'aquí, establir els objectius polítics per complir-la. “Tant l'actual com l'anterior Govern plantegen un model híbrid. No hi ha una voluntat de transformació real”, lamenta. En aquest sentit, han demanat una reunió amb la consellera Sílvia Paneque per expressar la necessitat d'aprovar els pressupostos i assegurar-ne el compliment.
Reduir quasi un 70% de les emissions en una dècada
Catalunya emet anualment uns 40 milions de tones de CO2 i, en només una dècada, hauria de rebaixar-ho al voltant de 15. Una reducció de quasi un 70% fixada en la proposta dels primers pressupostos de carboni que el comitè d'experts independents nomenats pel Parlament va presentar finalment a finals d'abril.
El document estima que per avançar cap a l'objectiu de la neutralitat climàtica a mitjan segle -que el balanç entre el CO2 emès i el captat sigui zero- cal una reducció anual del 8%. D'aquesta manera, l'any 2030 Catalunya hauria d'emetre uns 22 milions de tones i el 2035 reduir-ho fins al voltant de les 15,5.
L'última dada oficial del Departament de Territori són els 40,4 milions de tones emeses el 2022, una xifra molt similar a la del 1990, any de referència. Tanmateix, les estimacions no oficials del Monitor d'Emissions de Catalunya apunten que l'any passat es va rebaixar fins als 38 milions.
