“Catalunya progressa en matèria climàtica, però no adequadament”, aquesta és la nota de les entitats socioambientals agrupades entorn d'El Futur és Ara. Admeten que és una inèrcia de més d'una dècada, “però que el nou Govern no ha aconseguit accelerar”, assegura Sergi Nuss, portaveu d'aquesta aliança. En aquest sentit, el país no aconsegueix reduir de manera clara les emissions, les renovables continuen sense fer el salt i hi ha grans instruments de planificació o de gestió encara pendents d'aprovació.

L'examen anual d'El Futur és Ara

El Futur és Ara aplega entitats com Renovem-nos, Oikia, Greenpeace, Conservació.cat i l'associació per a la Promoció del Transport Públic. També en formen part Revo-Prosperitat Sostenible, l'IREC, Voluntàries.cat, Ecoserveis, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial i Teachers for Future. Aquesta coalició organitza des del 2023 un examen anual a les polítiques climàtiques del país i reclama a l'executiu i al Parlament les prioritats per als pròxims mesos.

Un dels elements que més han preocupat tradicionalment a les entitats d'El Futur és Ara són els pressupostos de carboni. Finalment, després de molt temps encallats, els experts nomenats pel Parlament van presentar fa uns mesos una proposta que, tal com ha recordat la investigadora Marta Torres-Gunfau, proposa una reducció anual del 8%, quan no s'ha arribat a aquest valor en tot el període 2013-2024. Ara és el torn del Govern analitzar-la, assumir-la o modificar-la, i portar-la a aprovació a la cambra catalana.

En l'acte d'aquest dissabte, celebrat al Hub Social de Barcelona, s'ha reclamat que tirin endavant per la via d'urgència, ja que és un instrument previst a la llei de canvi climàtic. “Creiem que cal fixar l'estoc d'emissions fins al 2050 i després sí que els grups parlamentaris poden consensuar els objectius per cada quinquenni, encara que quedin una mica per sota de la proposta científica”, apunta Sergi Nuss, portaveu de Renovem-nos.

Ara bé, el que pretenen evitar és que el document acabi tancat en un calaix. En aquest sentit, proposen que els pressupostos de carboni vagin acompanyats d'un pla d'inversions en mitigació per al període 2026-2030. L'objectiu és complir allò que marquen els comptes i que la transició energètica no es limiti al sector elèctric, sinó també a la mobilitat, el transport de mercaderies, el sector residencial, l’industrial i també al sector primari. El recompte d'emissions, segons la proposta, no només hauria de ser nacional sinó també per municipis.

El Futur és Ara també assenyala que un altre dels deures pendents -que l'actual Govern ha heretat dels anteriors- és la constitució de l'Agència de la Natura de Catalunya. En aquest àmbit, el director del CREAF, Joan Pino, ha lamentat que no ens estiguem preparant prou per adaptar els ecosistemes al canvi climàtic. “Fonamentalment, fem accions reactives”, ha lamentat el catedràtic d'Ecologia de la UAB.

Fer el salt en renovables

Catalunya continua lluny dels seus propis objectius en energies renovables. “La conselleria ha tingut moltes emergències, però aquest segon any sí que hauria de ser una qüestió prioritària”, apunta Ignasi Llorente, portaveu d'Oikia. “Només reclamem posar-nos al nivell de l'Estat”, afegeix.

Com aconseguir fer salt pendent? El Govern té pendent aprovar un pla de xoc de simplificació administrativa. “Si tira endavant, en pocs mesos es podrien començar a desplegar les instal·lacions renovables ja autoritzades i a aprovar les que tot just comencen la tramitació”, apunta Nuss. A més, les entitats aplegades a El Futur és Ara reclamen que el pla territorial que ha de marcar-ne els objectius de distribució per comarques, conegut com a Plater, sigui una realitat en un màxim de 12 mesos. Cal recordar que, recentment, la consellera Sílvia Paneque ha fixat la seva aprovació per a gener de 2026.

Un mes després de l'apagada, les entitats també reclamen que s'avanci en la planificació de les infraestructures d’emmagatzematge i distribució associades per garantir l’estabilitat del sistema i dels preus.

Integrar el món científic en la monitorització del canvi climàtic

Alguns dels científics catalans més rellevants com Jaume Terradas, Josep Peñuelas, Mar Reguant i Pep Canadell van impulsar una carta-manifest per reclamar al nou executiu que, en l'àmbit climàtic, fos “la legislatura del no retorn”. El text, que va rebre centenars d'adhesions d'investigadors i entitats, va ser presentat fa poques setmanes en una reunió amb el president Salvador Illa.

Per les entitats d'El Futur és Ara, és necessari integrar el món científic. “No pot ser que no tinguem una monitorització dels efectes del canvi climàtic i de les seves respostes”, explica el seu portaveu. En aquest sentit, proposen crear un observatori, una mena de “quadre de comandament de l'emergència climàtica”, que aprofiti el “gran talent científic català” per, entre altres, elaborar plans d'adaptació i resiliència de les infraestructures essencials, revisar els grans instruments de planificació per adequar-los als pressupostos de carboni i l'avaluació anual del seu compliment, entre altres.