El Govern aprovarà aquest dimarts, per primera vegada, una proposta de pressupostos de carboni. Basats en els objectius europeus, preveuen una reducció del 31% d'emissions en només cinc anys. Malgrat que no serà fàcil complir-los -tot just ara Catalunya ha aconseguit igualar el nivell de CO2 que emetia el 1990- queden força per sota de l'ambició de la proposta presentada pel comitè d'experts independents nomenat pel Parlament, especialment en l'àmbit dels transports i la indústria.

Menor ambició que la proposta dels experts

A finals d'abril, després de mesos d'espera, un comitè de científics independents va presentar la primera proposta de pressupostos de carboni. Es tractava d'una eina força innovadora inclosa en la llei de canvi climàtic de 2017. Tanmateix, s'han incomplert tots els terminis previstos, ja que els comptes dels dos primers períodes (2021-2025 i 2026-2030) s'havien d'aprovar a la cambra catalana abans d'acabar el 2020 mentre que el darrer quinquenni havien de ser una realitat a finals del 2023.

La mateixa llei preveu que la proposta la redactin els experts i el Govern l'assumeixi o la modifiqui abans de portar-la al Parlament. Tan bon punt la van difondre -es preveia una reducció del 42% per al 2030 i de fins al 69% d'aquí a una dècada-, ja es va veure clar -malgrat la petició dels ecologistes- que hi hauria contraproposta i, finalment, s'aprovarà en el darrer consell executiu abans de les vacances.

“Hem intentat acostar-nos al màxim, però a diferència dels experts nosaltres hem de justificar com assolir aquestes reduccions”, argumenta la consellera Sílvia Paneque. En aquest sentit, l'executiu durà al Parlament uns pressupostos de carboni que preveuen una reducció del 30,7% de les emissions per a finals de la dècada respecte a les del 2023, l'últim any amb dades oficials (acabades de publicar).

Per al conjunt del quinquenni, la Generalitat s'imposa que Catalunya pugui emetre un total de 161,5 milions de tones de CO2 equivalent, una xifra força per sobre dels 133,6 dels experts. La proposta governamental -malgrat els terminis que marca la llei del canvi climàtic- evita abordar el període 2031-2035. “Com que encara no hi ha cap objectiu europeu per a la pròxima dècada, seria precipitat presentar-ho”, assegura la consellera de Territori. En aquest sentit, els científics rebaixaven les emissions a només 78,8 milions de tones i a un màxim anual de poc més de 15, quasi un 70% menys que actualment.

El Govern augmenta l'esforç en residus, però no en transports

Per què el Govern ha acabat presentant una proposta menys ambiciosa que la dels experts? Sonsoles Letang, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, ho justifica assegurant que la Generalitat s'ha basat en el repartiment d'esforços que preveu la Unió Europea per aconseguir l'objectiu global de reduir un 55% de les emissions a finals de la dècada respecte al 1990. “El comitè d'experts ha assumit altres consideracions: com un criteri de justícia climàtica i avançar la neutralitat del 2050 al 2040”, assegura l'alt càrrec del Departament de Territori.

Tanmateix, la consellera Sílvia Paneque intenta fer valdre “l'ambició” de la proposta del Govern. En aquest sentit, recorda que tant en residus com en habitatge han augmentat l'esforç previst inicialment, en el primer cas a partir de la captació de biogàs i al tancament d'abocadors i, en el segon, d'apostar per l'aerotèrmia i les bombes de calor.

En canvi, en el transport -suposa el 34% de les emissions- la reducció del Govern (-19%) ha quedat molt lluny la dels experts (-32%) que, entre altres, reclamaven reduir els desplaçaments en aeris, poques setmanes abans que Salvador Illa anunciés l'acord d'ampliació de l'aeroport del Prat. També passa el mateix en la indústria -el segon sector que més CO2 emet-. En energia, en canvi, ambdós documents preveuen una caiguda similar, malgrat el recent revés al Govern que s'ha vist obligat a retirar el decret de renovables i bateries.

I després de l'aprovació del Govern, què?

Els pressupostos de carboni pateixen anys de retard i, després que l'executiu hagi optat per presentar només el període 2026-2030, continuaran acumulant-ne. Ara bé, sí que és cert que la consellera Paneque ha pogut fer efectiu el compromís de presentar-los abans de les vacances.

• Què són els pressupostos de carboni i per què són importants?
• L'impost al CO2 servirà per oferir finançament climàtic bonificat
• Més veus ecologistes reclamen al Govern aprovar ja els pressupostos de carboni

A partir d'aquí, la pilota passarà al Parlament i, en aquest cas, caldrà interpretar una llei que no és gens clara. Serà la mesa qui decideixi com tramitar-los, però una de les opcions que s'han posat sobre la taula és que abans d'acabar l'any es convoqui un ple monogràfic a la cambra catalana per debatre'ls.

Una vegada aprovats, els grans objectius s'han de desenvolupar amb mesures concretes al pla d'energia i clima, que ha superat la primera fase de la seva tramitació. L'executiu assegura que els pressupostos de carboni, en aquest sentit, no quedaran tancats en un calaix. “Formaran part del disseny de les polítiques públiques”, assegura la titular de Territori.