El 2024 es va esmicolar el rècord anual de calor global i el planeta va arribar a un escalfament d'1,6 graus per sobre de l'era preindustrial. Bona part de l'any havia estat marcat per l'episodi del Niño i, la lògica, era que els anys posteriors les temperatures no fossin tan extremes. Malgrat que enguany tot apunta que el valor quedarà per sota, l'Organització Meteorològica Mundial alerta que el que va passar l'any passat en cap cas és un fet aïllat i que és pràcticament segur que el rècord es batrà abans d'acabar la dècada.

Dos anys seguits amb rècord

Els dos anys més càlids mai registrats són el 2024 i el 2023 (+1,48 ºC), un període que va deixar en paper mullat el rècord vigent del 2016 (+1,32 ºC). Els primers mesos del 2025 ja apunten que molt probablement quedarà per sota d'aquests valors tan extrems i, de fet, el maig podria ser un dels primers dels darrers 20 mesos en no superar l'escalfament d'1,5 ºC.

Sigui com sigui, en cap cas es preveu una normalització de les temperatures del conjunt del planeta. De fet, els pronòstics a mitjà termini de l'OMM xifren en un 80% les probabilitats que es torni a superar el rècord abans del 2029 i que puntualment es pugui arribar a un escalfament anual d'1,9 ºC.

En cap cas es tractarà d'un impacte puntual. Els mateixos pronòstics fets públics aquest dimecres xifren en un 70% que el valor mitjà del període 2025-2029 ja quedi per sobre dels 1,5 ºC. De moment, el 2024 ha estat l'únic en superar aquest temut llindar marcat a l'Acord de París, però ben segur que no serà l'únic.

L'acceleració de la crisi climàtica es mostra amb com ha augmentat aquesta probabilitat: per al període 2024-2028 era del 47% i per als anys 2023-2027 no passava del 32%, segons ha recordat la mateixa OMM. En canvi, si es té en compte un període de 20 anys -el que es té en compte per valorar si se supera l'objectiu de l'Acord de París-, el pronòstic per a 2015-2034 es queda en 1,44 ºC.

“No hi ha cap senyal de descans”

En l'última dècada s'encadenen els deu anys més càlids d'ençà que hi ha registres. Ko Barret, vicesecretari general de l'OMM, apunta que “malauradament”, no es pot visualitzar “cap senyal de descans”. “Això significa que hi haurà un impacte negatiu creixent en les nostres economies, la nostra vida quotidiana, els nostres ecosistemes i el nostre planeta”, afirma un dels responsables de l'agència de les Nacions Unides per al clima i la meteorologia.

“El seguiment i la predicció continus del clima són essencials per proporcionar als responsables de la presa de decisions eines i informació basades en la ciència que ens ajudin a adaptar-nos”, conclou. 

Entre els científics el diagnòstic és similar. “És evident que ens acostem als límits fixats per l'Acord de París. Cada fracció de grau és important, no només per les estadístiques climàtiques, sinó per les vides”, apunta Davide Faranda, director d'Investigació del CNRS-IPSL de França. “Amb cada fracció de grau d'escalfament, sigui 1,4, 1,5 o 1,7, veurem fenòmens meteorològics més perillosos que abans”, afegeix Friederike Otto, professora de Ciències del Clima a l'Imperial College de Londres i codirectora de World Weather Attribution.