La temperatura als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona s'estima que pujarà entre 1,7 i 3,7 graus el 2100. Ho calcula el projecte Icaria, una iniciativa europea amb què s'avaluen els riscos associats al canvi climàtic. Concretament, hi haurà 20,5 dies més de calor extrema al cap de l'any, 74 nits tropicals més i 47,2 nits tòrrides addicionals. També hi haurà quatre onades de calor més cada any i seran més llargues.

"Són valors molt per sobre de les recomanacions de l'Acord de París del 2015", ha avisat el conseller delegat d'Acció Climàtica de l'AMB, Guille López. En aquest context, l'administració incrementarà aquest estiu un 31% els refugis climàtics per oferir espais segurs a la ciutadania els dies més càlids. En aquest sentit, la recuperació del reg als parcs després de superar la sequera permet recuperar aquests equipaments com a elements claus per reduir l’efecte d’illa de calor.

Pitjors previsions que fa una dècada

El canvi climàtic, els impactes del qual tenen una incidència intensa a l'entorn de Barcelona, està provocant que les projeccions climàtiques de cara a finals del segle XXI siguin més pessimistes que les realitzades fa una dècada. Més enllà de les dades de temperatura, es calcula que hi ha un total de 526.000 persones (un 16 % de la població) són especialment vulnerables a la calor. Un impacte molt vinculat a les condicions socioeconòmiques i que es concentra en nou municipis com Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà i alguns districtes de la capital catalana.

L'impacte del canvi climàtic a les ciutats es nota especialment a les temperatures mínimes: les nits tropicals (temperatures que no baixen de 20 ºC) i tòrrides (no baixen de 25 ºC) han esdevingut cada vegada més habituals. Tanmateix, des de l'AMB s'alerta que també de la possibilitat viure nits roents -infernals, en la terminologia castellana-, quan el termòmetre se situa per sobre dels 30 ºC. A Catalunya només ha passat en dues ocasions a Portbou mentre que en una calorada l'estiu de 2018 en dos barris de Barcelona els termòmetres no van baixar dels 29,9 i 29,8 ºC, respectivament.

244 refugis climàtics, un 31% més

Una de les eines per adaptar-se a la nova realitat són els refugis climàtics. La xarxa metropolitana tindrà aquest estiu 244 punts, un 31% més que l'any passat. Del conjunt de l'AMB, només Molins de Rei, Sant Climent de Llobregat i Gavà queden al marge de tenir espais acreditats.

Del conjunt d'espais, 71 són parcs, 151 són equipaments públics i hi ha 22 piscines. Segons l'AMB, enguany es revisaran els horaris dels equipaments perquè almenys la meitat estiguin oberts els caps de setmana. La xarxa dona cobertura a més d'1,2 milions de persones, el 80,5% de la població, i garanteix que els habitants dels municipis participants tenen un espai a menys de 10 minuts de casa. Pel que fa a la població més vulnerable, el percentatge de cobertura és de 82,5%.

En aquest sentit, Guillem López assegura que fer arribar els refugis climàtics a les zones amb més vulnerabilitat és la prioritat d'ara en endavant "més que no pas ampliar la xarxa en si". Ha admès que "potser hi ha alguns barris on no cal aquest servei", donada la possibilitat de disposar d'aires condicionats particulars, de manera que "ara cal focalitzar-los on la gent més ho necessita".