Després del juny més càlid d'ençà que es tenen registres a Catalunya, un dels juliols més plujosos del darrer segle. El temps està boig i n'hem tornat a tenir un exemple. En aquest sentit, les dades del Meteocat confirmen que en punts de la Catalunya Central i el prelitoral s'han assolit rècords de precipitació des de 1950.

Aquestes pluges excepcionals contrasten fortament amb el juny, que havia estat extremadament càlid. En canvi, aquest juliol, sobretot la segona meitat, ha registrat temperatures més moderades, i en alguns punts de l’interior ha estat el més fresc des de 2014. Aquest canvi brusc d'inèrcia climàtica ha estat causat per la irrupció de diverses masses d'aire fred al llarg del mes.

De fet, s'ha produït un fenomen poc habitual, a part de l'interior, el Prepirineu i el Pirineu, a banda d'una temperatura per sota la mitjana climàtica, el juliol ha acabat sent més fresc que el juny. A la costa, a canvi, les anomalies han estat positives i, en alguns casos, han arribat als 2 graus positius, un fenomen vinculat a la inèrcia tèrmica del mar.

A l'Observatori Fabra de Barcelona, segons dades facilitades pel meteoròleg Alfons Puertas, s'han produït els dos fenòmens, aparentment contradictoris. Malgrat que la mitjana ha estat per sobre de l'habitual -1,4 graus per sobre-, el juliol ha estat menys càlid que el juny. I atenció: des del 1914 només havia passat una vegada. Això sí, mentre que enguany les temperatures han estat de 25,5 i 26,0 ºC, respectivament, el 1919 no van ni arribar als 21 graus. “Unes temperatures que ara serien escandalosament fredes”, explica l'observador de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

• Alertes per temps violent: quina diferència hi ha entre mànegues, esclafits i tornados?
• Un estudi pronostica màximes de 45 graus a l'àrea metropolitana de Barcelona
• Quina diferència hi ha entre la pedra i la calamarsa?

Tres episodis de pluja contundents

El juliol és el mes menys plujós de l'any a bona part de Catalunya, però enguany ha tingut un comportament excepcional. Ha arribat a multiplicar per dos, tres o, fins i tot per quatre, la mitjana climàtica i s'ha situat al nivell d'anys com el 1977, el 1960 i el 1943, i només superat pel 1932.

Hi ha hagut fins a tres episodis amb intensitat notable. El dia 5, amb fins a 123 litres a Anglès, l'afectació va ser més localitzada. Una setmana després es va viure un episodi insòlit provocat per una petita dana, ja que registres abundants -entre 30 i 155 litres- van afectar la pràctica totalitat del país i que van deixar un excepcional episodi de mànegues marines. De nou, entre el 23 i el 25 de juliol, noves acumulacions entre 50 i 80 litres van fer diana especialment a la Catalunya Central. Les pitjors conseqüències en forma d'inundacions es van produir el dia 12.

Tot i la generalització d’aquestes precipitacions, el Pirineu occidental va ser l’excepció, amb un juliol sec o per sota de la mitjana climàtica. Aleix Serra, cap de Control de Qualitat de Dades del Meteocat, ho qualifica de situació “molt poc freqüent”, recordant que, habitualment, és el mes amb menys pluja fora de la serralada.

Malgrat que les acumulacions màximes no s'han produït a les capçaleres, les precipitacions han contribuït a contenir molt la pèrdua de reserves dels embassaments. En aquest sentit, el sistema Ter-Llobregat ha presentat el segon millor comportament de la darrera dècada.