Saber quin temps fa a Catalunya actualment és fàcil. Amb qualsevol dispositiu mòbil es pot consultar a temps real i de manera fiable les condicions de més de 300 punts del país. Ara bé, entendre si és normal arribar als 40 graus o estar 60 dies sense ploure ja no ho és tant. Només és possible amb observatoris històrics com el Fabra de Barcelona. Acumula més de 110 anys de dades ininterrompudes que es recullen diàriament de manera manual. Qui ho fa possible -ajudat per un petit equip- és el meteoròleg Alfons Puertas, l'home que fotografia totes les albades de la capital catalana des de Collserola i que vigila si Mallorca apareix a l'horitzó.

Un observatori amb molta història

El Meteocat des de fa 20 anys té una xarxa completa d'observatoris automàtics. Tanmateix, hi ha sèries que tenen una llargada molt més llarga i permeten analitzar amb més perspectiva fenòmens meteorològics concrets així com l'impacte del canvi climàtic.

Ara bé, hi ha dos registres que són incomparables: l'Observatori de l'Ebre de Roquetes -des del 1880, però amb dos anys sense dades- i l'Observatori Fabra de Barcelona. Es tracta d'una instal·lació privada, propietat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

L'astronomia havia estat sempre un dels principals camps d'investigació i, amb la generalització de l'enllumenat artificial, va ser impossible continuar fent la seva tasca a la seu central de la Rambla. D'aquesta manera, i gràcies a una donació de l'industrial Camil Fabra, van poder construir l'actual instal·lació a 413 metres d'altitud, a tocar del Tibidabo. Inaugurada el 1904, l'actual sèrie meteorològica va començar una dècada més tard i s'ha mantingut de manera ininterrompuda: “No s'ha aturat ni per nevades, ni per la Guerra Civil, ni per la pandèmia”, explica el meteoròleg Alfons Puertas.
 

Més de 20 anys fotografiant les albades de Barcelona

Les estacions meteorològiques oficials estan automatitzades. Tanmateix, la sèrie històrica de l'Observatori Fabra es manté de manera manual. Cada dia, a primera hora, al migdia i al vespre, un equip format pel mateix Puertas així com Carles Nerín, Marc Prohom, Ruben Gazquez i Maite Merino es dedica a anotar totes les variables clàssiques: temperatures màximes i mínimes, precipitació, intensitat de pluja, humitat o evaporació, entre altres.

Això sí, intenten anar més enllà. S'anota la quantitat i tipologia de núvols, si es produeixen tempestes amb aparat elèctric o calamarsa, mànegues marines així com una dada que cada vegada té més rellevància: les hores de sol. Ho fan amb l'heliògraf, un curiós i senzill instrument ubicat a l'espectacular terrassa de l'observatori, amb unes vistes impagables de tot el pla de Barcelona i més enllà.

És en aquest punt, a tocar de la cúpula on hi ha el gran telescopi del Fabra -que a causa de la contaminació lumínica ja només es fa servir per activitats divulgatives- on Puertas ha passat el temps més gran de les dues darreres dècades. Llicenciat en Física i col·laborador de l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics, va aprofitar una visita al Fabra en el marc d'un curs que impartia per deixar-hi el currículum. D'aquesta manera, des del 2002 és el responsable d'unes observacions que són clau per al seguiment meteorològic de Barcelona -cada dia es transmeten al Meteocat i a l'Aemet- i sobretot per a analitzar com està canviant el clima a Catalunya.

L'Alfons Puertas és com un faroner de la meteorologia. Encarregat de cuidar unes instal·lacions que són patrimoni, arriba cada dia al Fabra cap a les 7 del matí. Ràpidament, puja a la terrassa i planta el trípode per captar les imatges més espectaculars de l'albada que, posteriorment, es poden veure als espais meteorològics de diaris i televisions. Malgrat això, si s'hagués de quedar amb tres postals no triaria una sortida de sol: opta per la Collserola blanca l'endemà de la gran nevada del 8 de març del 2010, poder captar mànegues marines així com les tempestes nocturnes més fotogèniques. “És clau que els llamps caiguin just a darrere la trama urbana de Barcelona, que faci poc vent i que la pluja quedi lluny de l'observatori”, explica el físic i meteoròleg.

Una quarantena d'albiraments de Mallorca

Una altra de les imatges més singulars i sorprenents és veure Mallorca. No és excepcional. De fet, cada any es pot arribar a observar entre 30 i 40 vegades. Això sí, el mateix Puertas admet que els meteoròlegs del Fabra estan “hipersensibilitzats” i poden anotar albiraments molt lleus. “De bons n'hi ha cinc o, com a molt, uns deu anuals”, afegeix.

El millor moment és just abans de l'albada a finals de l'hivern o principis de primavera. És quan la posició del sòl és més propera a l'illa i afavoreix el contrast. Per fer-ho possible, a banda d'una bona visibilitat és interessant que bufi un lleuger vent aponentat. “Si és massa fort, altera el mar i això embruta l'horitzó”, apunta el meteoròleg.

El que s'observa en cap cas és la costa sinó la serra de Tramuntana a partir d'uns 600 o 700 metres d'altitud, un fet que impedeix de totes totes veure altres illes com Menorca. “En els bons albiraments té una dimensió similar al Palau Sant Jordi”, explica Puertas.

Entre els 40 ºC de màxima i els 80 centímetres de neu

L'estiu passat va ser la primera vegada en 110 anys que l'observatori manual va arribar als 40 graus. “En els darrers quatre anys han caigut molts rècords de calor, no només als mesos d'estiu. En una sèrie tan llarga es percep un salt singular i molt cridaner”, apunta el meteoròleg.

Aquesta progressió es pot comprovar en la següent qüestió: el juny del 2003 -fins a enguany el més càlid al conjunt de Catalunya- va batre el rècord absolut de temperatura mitjana. Va ser superat el juliol d'aquell any i després per l'agost. “Ara mateix no està ni en el top-10”, destaca Puertas. “Hem encadenat i superat rècords amb una freqüència i amb una rapidesa espectacular”, afegeix. L'any més càlid va ser el 2022, que també va suposar l'inici del període més sec a la capital catalana.

Per buscar registres extrems de fred i neu, en canvi, cal retrocedir força. La nevada més històrica va ser la del 1962 on es van arribar a acumular 80 centímetres de neu i va incomunicar un observatori que aleshores estava habitat per la família Campo, que exercien de masovers. El febrer de 1956, per la seva banda, no només es va arribar a la mínima més baixa (-10,0) sinó que es van registrar màximes negatives. “Ara quan arribem a una mínima amb alguna dècima negativa ja és notícia”, constata Puertas.

Rècords de calor

• Dia amb la màxima més alta: 40,0°C (30/07/2024)
• Mes amb la temperatura mitjana més alta: agost 2003 (28,5°C)
• Any amb la temperatura mitjana més alta: 2022 (18,1°C)

Rècords de fred

• Dia amb la mínima més baixa: -10,0°C (11/02/1956)
• Mes amb la temperatura mitjana més baixa: febrer 1956 (+1,6 ºC)
• Any amb la temperatura mitjana més baixa: 1917 (13,3 ºC)

Rècords de precipitació

• Dia amb més pluja: 196 mm (05/12/1971)
• Any més plujós: 1971 (1.222,5 mm)
• Any més sec: 2022 (307,7 mm)
• Rècord de gruix de neu: 80 cm (25/12/1962)