Una mànega és un tornado que es forma sobre el mar. És relativament habitual que se'n formin entre l'agost i mitjans de tardor. Tanmateix, és excepcional veure'n al juliol. De fet, des del 2000 el Meteocat només n'havia comptabilitzat set, però el dissabte passat es van batre tots els rècords amb un episodi amb fins a sis trombes marines. Una situació que des del Servei Meteorològic de Catalunya es relaciona amb l'anormal escalfament del mar Mediterrani d'aquest inici d'estiu.

Un episodi excepcional de pluja... i de mànegues marines

El dissabte passat, la formació d'una dana va provocar un episodi de pluja sense precedents en els darrers 30 anys a Catalunya en un mes de juliol. En aquest sentit, el Servei Meteorològic de Catalunya va destacar tant les quantitats recollides -entre 30 i 150 litres-, com sobretot l'extensió de les precipitacions.

També va ser insòlita la formació de fins a sis mànegues marines. Concretament, una al límit entre el Montsià i el Baix Maestrat, al nord del País Valencià, i la resta entre el Baix Penedès i el Garraf, just la zona on les precipitacions van ser més abundants. “Un episodi múltiple d’aquestes característiques al juliol és excepcional i podria estar relacionat amb les condicions meteorològiques i la temperatura del mar, més pròpies de l’agost”, assegura Oriol Rodríguez, expert del Meteocat en mànegues, tornados i esclafits.

Totes es van mantenir dins del mar, a més de 5 quilòmetres de la costa, i no van provocar danys. En general, la temporada de trombes marines se situa entre l'agost i el novembre, amb una mitjana de 15 o 20 anuals. Segons les dades de l'equip de teledetecció del Servei Meteorològic, la majoria desapareixen a l'aigua, però fins a un 15% acaben tocant terra i poden generar afectacions.

• Quina diferència hi ha entre la pedra i la calamarsa?
• Aquestes són les cinc poblacions catalanes on ha fet més calor: han superat els 45 ºC
• És una onada de calor? Aquestes són les condicions del Meteocat per decretar-la

El Meteocat confirma un esclafit al Bages

Més enllà de l'episodi de pluja del 12 de juliol, el Meteocat també ha confirmat que una setmana abans es va produir un esclafit al Bages. El 5 de juliol a quarts de vuit del vespre aquest fenomen violent -que sovint es pot confondre amb un tornado- va impactar als termes de Sallent i Artés. L'afectació es va concentrar en una franja de 4,7 km de longitud i fins a 2,5 km d’amplada, amb centenars d’arbres arrencats o trencats i desperfectes en teulades i cobertes.

Ara bé, va ser producte d'un tornado o un esclafit? El Meteocat ho té clar: l’anàlisi de la direcció de caiguda dels arbres revela que van ser arrencats seguint un patró lineal i amb signes de divergència, que és característic dels esclafits. Això sí, en una escala de gravetat del 0 al 5, la intensitat va ser IF1, amb ratxes fins a 150 km/h.

Aquell dia a la zona hi havia condicions favorables per a tempestes intenses, amb un núvol que va arribar a una altura de 14 quilòmetres. L’estació d’Artés, molt a prop de la zona afectada, va registrar 48,5 mm de pluja en una hora (41,9 mm en només 30 minuts) i una baixada sobtada de gairebé 10 °C, mentre que a Castellnou de Bages es va mesurar una ratxa de vent de 50,8 km/h.

Com diferenciar una mànega marina, un esclafit i un tornado?

Quina és la diferència entre mànegues marines, tornados i esclafits? Un tornado és una columna d'aire en rotació que penja de la base d'un núvol de tempesta en forma de tuba (núvol d'embut) i que genera un remolí violent en superfície. Quan aquest mateix fenomen es produeix sobre el mar rep el nom de mànega marina. A Catalunya, es produeixen entre 5 i 6 tornados terrestres cada any i una vintena de tubes al mar.

A diferència d'aquests, l'esclafit no té un moviment rotatori, sinó que es tracta d'un fort corrent d'aire que baixa bruscament del núvol i, en topar amb la superfície, s'escampa de manera rectilínia. Mentre que els tornados acostumen a afectar franges estretes i allargades, els esclafits causen desperfectes en àrees força més amples, amb un patró de danys molt diferent.

El Meteocat prepara després de cada episodi d’aquest tipus un informe que detalla la situació meteorològica i l’impacte del fenomen, per tal que els afectats ho puguin utilitzar per justificar els danys davant l’assegurança de la llar.