L'estiu és temps de calor extrema, però també de tempestes de tarda. En aquest sentit, elevades temperatures en superfície -juntament amb l'escalfament del mar- afavoreixen que es formin grans núvols -els coneguts cumulonimbus- que localment poden descarregar amb intensitat, acompanyades d'aparat elèctric i, puntualment, de calamarsa o pedra. Ara bé, com es diferencien aquests dos fenòmens atmosfèrics?

Calamarsades i pedregades

La calamarsa i la pedra s'acostumen a confondre popularment, però la mida del granís és l'element que les diferencia. De fet, la seva formació és molt similar, a través de núvols convectius cumulonimbiformes, però en el cas en el cas d’estar associats a les pedregades, “els núvols tenen força més desenvolupament vertical, perquè tenen molta energia disponible que afavoreix el seu creixement”, explica la meteoròloga Carme Farnell, especialista en aquest fenomen al Servei Meteorològic de Catalunya.

Actualment, la diferència se situa en un diàmetre de 5 mil·límetres (malgrat que anys enrere se situava en 1 cm). La calamarsa són grans amb un diàmetre inferior, rarament cònics, transparents o semitransparents: no es trenquen en caure a terra i són difícils d’aixafar. La pedra, per la seva banda, són grans esfèrics de més de 5 mm de diàmetre, conjunt de grans de glaç soldats entre sí, o trossets de glaç irregulars, sovint formats per capes alternativament opaques i transparents. Cauen durant tempestes fortes i gairebé sempre acompanyats d’intensa activitat elèctrica. Ara bé, també hi ha subdivisions -i també alguns matisos internacionals- per classificar les grans pedregades.

• Calamarsa: granís d'un grandària inferior a 5 mm.
• Pedra petita: pedres entre 5 mm i 2 centímetres.
• Pedra grossa: grans de gel entre 2 cm i 5 cm.
• Pedra molt grossa: pedres entre 5 cm i 10 cm.
• Pedra gegant: blocs de gel entre els 10 i 15 cm.

En les dues primeres dècades del segle XXI es van comptabilitzar dues pedregades fins a 7 centímetres. Tanmateix, des del 2022 ja se n'han produït tres, dues de les quals van igualar o superar els 10 centímetres, el llindar de pedra gegant, per primera vegada a Catalunya.

Què cal fer si pedrega?

Tenint en compte que el nostre país conjuntament amb el nord de Suïssa i el nord d'Itàlia, és una de les zones més calentes d'Europa per l'impacte de les pedregades, el Servei Meteorològic té un projecte -denominat meteocatpedra- de ciència ciutadana per col·laborar en l'estudi i predicció d'aquest fenomen creixent.

Concretament, els seus responsables fan una crida que, en cas de pedregada, es facin fotos amb el hashtag #meteocatpedra indicant la població. També es poden enviar través del correu xarxes.meteocat@gencat.cat o del telèfon 667 05 15 92.

En cas de superar que les pedres superin els 7 centímetres de diàmetre -sempre que no es posi en risc la integritat física- es demana recollir-les i guardar-les en un congelador. S'han de guardar -si pot ser d'una en una- en bosses de plàstic. Al cap d'unes setmanes o mesos, personal del Servei Meteorològic passarà a buscar-les per poder-les analitzar.