La Conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP30, ha arrencat oficialment aquest dilluns al Brasil reivindicant la cooperació entre els estats per frenar l’escalfament global del planeta. “Ha de ser una COP que presenti solucions”, ha defensat el president de la COP30, André Corrêa do Lago, en l’acte d’obertura. El diplomàtic brasiler espera demostrar que aquest espai multilateral serveix per lluitar contra el canvi climàtic malgrat que els Estats Units han tornat a desmarcar-se l’Acord de París.

En una línia similar, Simon Stiell, el secretari executiu de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, ha reclamat “accelerar” l’acció dels estats que continuen compromesos amb el pacte climàtic. L’objectiu de la COP30 és accelerar l’acció dels estats per frenar l’escalfament del planeta, però els organitzadors de la trobada anual pel clima admeten que abans busquen reassegurar el compromís dels estats amb la reducció de les emissions contaminants en un context d'incertesa per la posició dels EUA.

Mukhtar Babayev, president de la COP29 que es va celebrar l’any passat a l’Azerbaidjan, ha admès que hi ha estats que “dubten” de la lluita contra el canvi climàtic en un moment “d’obstacles” al multilateralisme. “Aquesta trobada anual serveix per recordar que no estan sols”, ha afirmat. Per això, Corrêa do Lago creu que és “molt important que el món vegi” que al Brasil hi ha “unió” entorn la lluita contra l’escalfament global.

La COP30 s’allargarà fins al 21 de novembre de 2025 a la ciutat de Belém, a l'estat de Pará, al Brasil. Prèviament, es va celebrar una cimera de líders mundials sense el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha tornat a retirar el país de l’Acord de París just quan se celebra el desè aniversari del pacte per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. 

Nous compromisos per 2035

L’objectiu principal de la COP30 és aconseguir els objectius de l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. Una de les principals qüestions que s'abordaran durant la cimera serà la presentació de les anomenades contribucions determinades en l'àmbit nacional (NDC, per les sigles en anglès) pel 2035, una part fonamental de l'Acord de París, que exigeix que cada membre de la convenció actualitzi els seus objectius cada cinc anys. A la pràctica, és el percentatge d'emissions que els estats es comprometen a retallar en els pròxims deu anys.

 A finals de setembre, prop d'un centenar de membres del tractat internacional sobre el clima -entre els quals grans potències com la Xina- havien presentat els seus compromisos per 2035. La UE, però va acordar in extremis comprometre's a reduir entre el 66,25% i el 72,5% de les emissions de CO₂ els pròxims deu anys.

Mercats de carboni: principal aposta

Entre les accions que el govern de Lula da Silva, amfitrió de l'edició d'enguany, promourà durant la cimera hi ha la creació d'una aliança per integrar els mercats de carboni a escala mundial amb l'objectiu de vincular-los i harmonitzar-los. Precisament, un dels objectius de la UE per aquesta cita és promoure aquests sistemes, que serveixen per gravar les emissions de diòxid de carboni. Des de fa dues dècades, Brussel·les obliga els contaminadors -actualment unes 10.000 instal·lacions energètiques i industrials- a pagar per cada tona de CO₂ que emeten amb la seva activitat.

L'objectiu d'aquests anomenats mercats de carboni és contribuir a reduir les emissions totals de la UE alhora que generar ingressos per finançar la transició ecològica. Ara com ara s'aplica a sectors com el de la generació d'electricitat i calor, la indústria manufacturera i la d'aviació, així com al sector del transport marítim, i el bloc comunitari es troba en negociacions per ampliar el sistema i començar a gravar les emissions procedents d'edificis i transport rodat.