El juliol és el mes que plou menys. De fet, a litoral i prelitoral la mitjana se situa al voltant dels 30-40 litres. Només amb aquesta dada ja sorprèn l'insòlit episodi de pluja del passat dissabte 12 de juliol. Més enllà de l'Alt Pirineu, a la majoria de les comarques del país va deixar registres entre els 30 i els 150 litres, un fet que a banda de provocar problemes d'inundacions en algunes comarques, ha suposat rebaixar de cop el risc d'incendi i estabilitzar les reserves als embassaments en una època en què acostumen a baixar en picat.

Fins a 150 litres de pluja

El Servei Meteorològic de Catalunya va activar el passat dissabte l'avís per pluges intenses a la pràctica totalitat del país excepte l'Alt Pirineu. Una situació -que es va complicar especialment a l'Alt Penedès, l'Anoia i al Garraf- que va obligar Protecció Civil a enviar missatges d'alerta als mòbils, malgrat que amb certs problemes tècnics.

L'episodi va ser excepcional. No es van tractar de les típiques tempestes de tarda que en un municipi poden deixar molta aigua i a pocs quilòmetres no caure ni una gota. Va ploure a pràcticament tot el país i les quantitats van ser abundants en moltes zones.

Els registres més elevats, segons les dades del Meteocat, es van situar entre els 90 i els 120 litres en punts de l'Alt Penedès, l'Alt Camp i l'Anoia -puntualment també al massís del Port i a la Garrotxa-.

Altres observatoris no oficials, tanmateix, encara van deixar quantitats més elevades: fins a 155 litres en alguns barris de Vilafranca del Penedès, una pluja que va fer créixer el cabal del Foix fins a 400 m3/s -habitualment no arriba als 0,1 m3/s-. El petit embassament del Foix, que va sobreeixir, va aconseguir retenir el 50% de l'avinguda, segons l'Agència Catalana de l'Aigua. Tanmateix, això no va ser suficient per evitar inundacions a la zona de Cubelles -al curs baix el cabal va ser d'uns 200 m3/s-, on els cossos d'emergència van buscar sense èxit dues persones que, segons alguns testimonis, van caure a l'aigua.

El risc d'incendi baixa del tot en una setmana

La calor extrema de finals de juny va contribuir a un nombre important d'incendis, especialment agrícoles. Les altes temperatures van coincidir amb una de les millors campanyes de cereal dels darrers anys, a causa d'una primavera molt plujosa. En aquest context, es va produir el greu incendi de la Segarra, amb més de 5.600 hectàrees cremades i dos agricultors morts.

Ja aleshores, experts com Jordi Vendrell, director de la Fundació Pau Costa, van advertir de la necessitat d'un episodi de 50 litres de mitjana a bona part del país. En cas contrari, la situació passaria a ser crítica als boscos, com ho havia estat a les zones agrícoles.

Les precipitacions han arribat tard per l'incendi del Baix Ebre -3.300 hectàrees cremades i un bomber mort-, però sí que han rebaixat del tot el perill d'incendi, com mostra el mapa del Departament d'Agricultura, després d'un inici de temporada que l'ha situat com el pitjor estiu des del 2012. El pla Alfa dels Agents Rurals, per exemple, tot just deixen per aquest dilluns algunes zones de Ponent, el Prepirineu i la regió metropolitana en el nivell 1, d'un total de 4.

Fa una setmana, en canvi, la pràctica totalitat de les Terres de l'Ebre i part del Camp de Tarragona estaven en nivell 3 mentre que Ponent així com part de la Catalunya Central i el sud de la regió metropolitana estaven al 2.

Calor canicular, però sense registres extrems

La insòlita situació de dissabte no es repetirà en cap cas els pròxims dies. De fet, estaran dominats per l'estabilitat i una calor que anirà en augment. Precisament, aquest dimarts comença el període conegut com a canícula, els trenta dies tradicionalment més càlids de tot l'any.

En aquest sentit, les temperatures aniran a l'alça a mesura que avancin els dies i se situaran per sobre de la mitjana. Això sí, no s'espera en cap cas valors extrems com els que vam tenir a finals de juny i principis de juliol. A més, en punts del Pirineu i Prepirineu poden descarregar els tradicionals ruixats i tempestes de tarda, fet que refrescarà l'ambient allà on tinguin la sort que plogui.

Les reserves dels embassaments s'estabilitzen

Les tempestes de tarda posteriors a l'onada de calor van aconseguir frenar una caiguda de reserves que s'havia accelerat a causa de la calor extrema. De fet, cada estiu els embassaments baixen per l'augment de consum de tots els usos, precipitacions molt locals i escasses així com l'augment de l'evaporació.

L'episodi d'aquest dissabte va permetre durant un parell de dies augmentar les reserves. Si es mira en perspectiva de la darrera setmana, en el cas del sistema Ter-Llobregat s'han estabilitzat al voltant del 79% i 484 hm3 -120 més que la mitjana dels darrers cinc anys i 50 més que la mitjana de la darrera dècada-. Una bona notícia en una època en què és habitual que baixin a un ritme d'1 hm3 diari.