Catalunya preveu crear cinc nous parcs naturals. Tanmateix, els existents encara tenen molts deures pendents, des de plans d'usos i gestió a les estratègies per prevenir incendis -tot just fa pocs dies s'acaba d'encarregar el dels Ports-. Una altra qüestió crítica és la plantilla que en permet el funcionament. La fi dels contractes temporals de 38 treballadors deixarà a partir d'aquesta tardor alguns espais naturals molt tocats i, en casos com el del Ripollès, sense cap dels treballadors.

La fi d'uns contractes de tres anys

Una part important de les plantilles dels parcs naturals catalans estava contractada a través del Programa temporal per al desplegament dels instruments de gestió de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya (2022-2025). Aquest instrument, segons ha denunciat el sindicat IAC-CATAC, donava cobertura a 38 llocs de treball essencials i expira a partir del 29 d'octubre.

L'afectació es reparteix entre tots els espais naturals protegits del país. Tanmateix, on la situació serà absolutament crítica serà al parc natural de les capçaleres del Ter i el Freser, al Ripollès. Segons ha pogut confirmar Nació, si no hi ha canvis, es quedarà sense el 100% de la plantilla. Es tracta d'un administratiu, però també un tècnic d'ús públic, un de patrimoni natural i un de millora rural. A més, també se li acaba al contracte a un cinquè tècnic d'ús públic, compartit amb l'Alta Garrotxa. Creat el 2015 -és el més "jove" del país-, a partir de la tardor es podria veure abocat a un funcionament de mínims amb el director intentant coordinar les tasques ja actualment externalitzades.

Un altre dels parcs més afectats és el de l'Alt Pirineu, que es quedaran sense tres tècnics i un administratiu, el que representa quasi el 40% de la plantilla. De fet, amb el pla de reforç es va aconseguir arribar per primera vegada als 11 llocs de treball que es van preveure quan es va crear aquest espai natural protegit d'unes 80.000 hectàrees ara fa dues dècades.

Als Aiguamolls de l'Empordà l'impacte és en el 30% dels treballadors -dos terços dels tècnics-, al paratge de l'Albera de vora el 40% mentre que al parc natural del Montgrí i les Illes Medes perdran més del 80% del personal tècnic. En el cas dels Ports -recentment afectat per l'incendi de Paüls-, també perdran quasi la meitat dels tècnics.

De moment, no hi ha alternativa

El Departament de Territori defensa que els 38 treballadors estaven contractats en un programa temporal de reforç i que, per tant, “no són places estructurals”. Tanmateix, les fonts consultades ho neguen absolutament: “Fan feina molt estructural”, asseguren a Nació. "Els contractes no ho són, però les tasques sí", afegeix Danae Garcia, coordinadora de Territori del Sindicat.

• Catalunya tindrà cinc nous parcs naturals
• Roben les boies que protegeixen tres cales de la Costa Brava
• Catalunya implica ONG i ajuntaments per gestionar espais naturals protegits

De moment, no hi ha sobre la taula un pla B que pugui desencallar la situació. En aquest sentit, segons ha pogut saber aquest diari, es va plantejar usar diners del Fons de Patrimoni Natural per pagar aquest personal, però Funció Pública ho va descartar. "Cal una solució definitiva perquè si no d'aquí a tres anys estarem igual", assegura Danae Garcia.

Una alternativa que facilitaria la contractació de personal seria tenir en marxa l'Agència de la Natura, un organisme aprovat el 2020, però que acumula anys de retard. En aquest sentit, la consellera Sílvia Paneque manté que el compromís de desencallar-ne els estatuts abans de finals d'any per tal que entri en funcionament a inicis del 2026.

Segons el manifest difós pel sindicat IAC-CATAC, secundat per uns 200 professionals de la gestió dels espais naturals a Catalunya, si no s'actual amb urgència les "conseqüències seran greus i immediates". Entre altres, apunten a la paralització de funcions clau com el seguiment d’espècies, educació i informació ambiental i coordinació territorial, el risc de tancament de zones per manca de personal, la pèrdua de reconeixements internacionals com la Carta Europea de Turisme Sostenible així com un impacte negatiu en la gestió econòmica i administrativa dels parcs.