Els boscos, conjuntament amb els oceans, són els grans dipòsits naturals de CO2. En plena cursa per assolir la neutralitat climàtica el 2050, els científics alerten que les forests europees estan perdent capacitat com a embornals de carboni. En aquest sentit, un estudi publicat a Nature amb participació catalana, ho xifra en un 27%, una magnitud que posa en risc els objectius de reducció d'emissions de la UE. “Haurem d'augmentar els esforços de descarbonització”, alerta Josep Peñuelas, reputat investigador del CREAF i el CSIC.

Els boscos absorbeixen el 10% de les emissions

La Unió Europea actualment emet uns 3.200 milions de tones de CO2 anuals. La majoria se'n van cap a l'atmosfera, però en les tres darreres dècades al voltant d'un 10% els han pogut captar uns boscos que ocupen el 40% de la superfície del continent. Ara bé, aquesta capacitat d'embornal està en un clar declivi, com alerta una investigació publicada a la prestigiosa revista científica Nature.

L'estudi ha estat liderat per Mirco Migliavacca, del Joint Research Centre italià, però ha comptat amb una quinzena de científics de centres de recerca d'Alemanya, França, els Estats Units i el Canadà. També amb l'ecòleg català Josep Peñuelas, del CREAF i el CSIC, un referent mundial en aquest àmbit.

En el període 2010-2014, els boscos europeus eren capaços d'absorbir 457 milions de tones de CO2 cada any. Tanmateix, una dècada després aquesta quantitat s'ha reduït quasi un terç fins als 332 milions. Aquest descens, segons els investigadors de l'estudi, posen en risc l'objectiu de 310 per a finals de la dècada que té marcat la Unió Europea.

Mantenir la capacitat d'embornal s'ha de combinar amb la reducció d'emissions, que en el cas de la Unió Europea es xifra en un 55% per al 2030 i a Catalunya, segons els pressupostos de carboni aprovats aquest dimarts, se situa en un 31%. “Al conjunt del planeta els boscos encara augmenten la captació de CO2, però s'està arribant al límit. Això obligarà a augmentar encara més les reduccions previstes”, afirma Peñuelas.

• Les 30 platges de Catalunya que poden desaparèixer pel canvi climàtic
• Descobriment català: l'impacte de la calor a les plantes d'Islàndia dispara les emissions de CO2
• El canvi climàtic redueix la tramuntana i posa en perill els ecosistemes del Mediterrani

“Durant molt temps s'ha considerat els boscos la panacea que podien segrestar carboni per compensar unes emissions creixents”, destaca per la seva banda María José Sanz, directora del BC3, el Centre Basc d'Investigació sobre Canvi Climàtic. “Per primera vegada s'evidencia la tendència decreixent de la capacitat embornal de les forests europees”, afegeix en declaracions a Science Media Center.

Per què els boscos capten menys CO2?

Per què s'està reduint tan ràpidament la capacitat de captar CO2 dels boscos europeus? Els investigadors apunten a diversos factors sovint interconnectats. Per una banda, l'increment de la intensificació de la tala de fusta, però també l'augment de les pertorbacions naturals -incendis, tempestes i plagues- en un context de canvi climàtic.

A més, a diferència de la segona meitat del segle XX, els boscos han deixat d'expandir-se a un ritme tan accelerat, però també que al seu envelliment -conjuntament amb l'augment de les onades de calor i les sequeres- redueix l'eficiència com a embornals.

Ara bé, aquesta realitat europea no és la mateixa ni a Catalunya ni a la zona mediterrània on els boscos encara guanyen terreny a causa de l'abandonament de les activitats primàries. Això sí, l'investigador del CREAF adverteix que qüestions com la calor o la sequera també n'afecten la capacitat de segrestar carboni. “El rendiment en la captació de CO2 al conjunt del continent disminueix independentment de la superfície”, afegeix.

La diversitat d'edats, clau per mantenir la capacitat d'embornal

L'article de Nature també pretén donar eines a les institucions europees per gestionar els boscos en la recta final per confirmar l'objectiu de reduir un 90% les emissions l'any 2040. En aquest escenari, s'ha fixat que el sector vinculat als canvis d'usos del sòl i a la silvicultura -conegut per les sigles angleses LULUCF- siguin capaces d'eliminar el 8% del carboni. Tanmateix, actualment només ho fan al 6% i aquesta diferència encara podria augmentar mig punt més a finals de dècada.

Per Josep Peñuelas, la clau passar per “gestionar la demografia” dels hàbitats forestals. En aquest sentit, malgrat que també considera interessar mantenir boscos madurs, considera clau combinar-ho amb superfície dedicada a noves plantacions pensades per a l'explotació de fusta amb boscos mixtes que tinguin estratègiques de rejovenir a partir d'aclarides. Tanmateix, l'estudi fa un advertiment molt clar: “Només es poden fer replantacions allà on les condicions climàtiques ho permetin per evitar exhaurir encara més els recursos hídrics”.