Tot està connectat. I en un moment en què el sistema de la Terra està en desequilibri, qualsevol procés en desencadena o en retroalimenta un altre. És el que han descobert investigadors del CREAF a Islàndia: l'augment de la calor està buidant el nitrogen disponible al sòl àrtic, això redueix la capacitat de les plantes per créixer i dispara les emissions de CO2 de manera irreversible, segons els científics que ho han estudiat.

Una troballa que augmenta la preocupació pel canvi climàtic a l'Àrtic

La meitat del carboni del planeta es troba en sòls gelats de l'Àrtic i zones properes: Groenlàndia, Canadà, Alaska, Escandinàvia o Islàndia. És ben conegut que, amb l'augment de temperatura, els microorganismes d'aquests ecosistemes consumeixen més carboni i l'emeten en forma de CO2, un exemple de procés de retroalimentació.

La investigadora Sara Marañón fa deu anys que estudia a Islàndia com canvien els cicles dels nutrients. “Inicialment, ens centràvem en el carboni, però sorprenentment també vam veure pèrdues de nitrogen”, explica a Nació. En aquest sentit, un estudi publicat a la revista Global Change Biology liderat per científics del CREAF i la UAB mostra les claus d'un nou procés que fa augmentar -encara més-la preocupació per l'impacte de l'escalfament global en aquesta regió del planeta tan sensible. Concretament, s'ha pogut demostrar que la calor també buida de nitrogen el sòl i això acaba disparant les emissions de CO2.

Però quin vincle té una cosa amb l'altra? Ho explica Marañón. En una situació normal, els microorganismes estan més actius a la primavera i a l'estiu: consumeixen nitrogen, el transformen en amoni i nitrats, compostos que les plantes utilitzen per a alimentar-se. Amb l'excés de temperatura a causa del canvi climàtic, ja estan “molt desperts” a l'hivern quan les plantes encara estan inactives per manca de llum i no necessiten nutrients. Com si es tractés de l'apagada elèctrica, “hi ha un desacoblament entre l'oferta i la demanda” i el nitrogen no transformat no s'aprofita i es perd.

• La calor dispara la contaminació per ozó: com ens afecta a la salut?
• El canvi climàtic redueix la tramuntana i posa en perill els ecosistemes del Mediterrani
• On fa més calor a Europa? Els països que han passat dels 45 ºC (i els que no han arribat ni als 40)

I la relació amb les emissions? Amb menys nitrogen disponible quan sí que és necessari, la vegetació creix menys de l'esperat i no és capaç d'absorbir tant CO2 ni compensar les emissions que es generen des del sòl. “El balanç global augmenta de manera irreversible i inesperada”, apunta la investigadora.

Islàndia, un laboratori natural

Islàndia és el país d'Europa amb una màxima més baixa, ja que en tota la història no s'ha passat dels 30 graus. Tanmateix, juntament amb Groenlàndia pateixen unes anomalies tèrmiques que posen en risc el precari equilibri de les reserves de carboni i nitrogen que omplen el sòl.

A més, l'estat insular presenta una singularitat: l'elevada activitat geotermal, un fet que provoca increments de temperatura del sòl dels 0,5 als 40 graus per sobre de la temperatura ambient. “No només és un paisatge fascinant, és un laboratori natural”, explica Sara Marañón, poc abans de tornar-hi.

La investigació, amb participació de centres de recerca catalans, austríacs, flamencs i islandesos, s'ha centrat a prop del poble Hveragerði, al sud-oest de l'illa. És un emplaçament molt interessant perquè un terratrèmol l’any 2008 va provocar l'aparició de gradients geotermals vinculats a guèisers. El que es comprova sobre el terreny -temperatures diferents, però mateixes condicions de llum, minerals, pluja o vent- permet simular el què passa en altres zones àrtiques i subàrtiques.

Tot plegat, ha permès determinar que per cada grau de temperatura addicional, es perd entre un 1,7 i un 2,6% del nitrogen al sòl. I, tot plegat, acaba suposant la mateixa proporció de CO2 alliberat cap a l'atmosfera. “Pot semblar un percentatge petit, però quan s'aplica respecte a una magnitud molt gran, estem parlant d'un impacte molt important”, conclou.