El canvi climàtic va molt més enllà d'un augment global de les temperatures. Un dels efectes més importants, malgrat que poc divulgats, és la modificació dels patrons de circulació atmosfèrica. Un d'aquests canvis està provocant una reducció molt significativa de la tramuntana a la Mediterrània occidental, un fet que fa anys s'alerta des de l'Empordà. Aquest fet té conseqüències força més enllà de les meteorològiques: un estudi de la Universitat de Barcelona ho ha relacionat amb la caiguda d'un 40% de la producció biològica marina primària. En definitiva, el canvi climàtic posa en perill els ecosistemes del Mediterrani més enllà dels efectes directes per temperatures cada vegada més altes.

Un desplaçament de 75 quilòmetres d'un corrent en jet

El sistema climàtic mundial està dividit en unes grans cel·les separades per uns corrents que transporten fred i calor a gran velocitat. A la nostra latitud hi passava el corrent en jet o jet stream subtropical, un dels elements que regulava el clima regional i influïa molt en els vents en superfície com la tramuntana i el mestral.

Tanmateix, en només dues dècades, aquest flux d'aire a gran altitud s'ha traslladat uns 75 quilòmetres cap al nord, explica el físic Jordi Solé, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

Les conseqüències al nostre país s'han notat de manera clara amb una reducció de la tramuntana. Una de les persones que ho estudia més és Sergi Corral, meteoròleg i biòleg. L'anàlisi dels dies amb vent de nord a l'Escala mostra una clara tendència a la baixa que, més enllà de la variabilitat anual, es manté estable. Les dades de quasi tres dècades de l'observador Josep Pascual a l'Estartit també confirmen el mateix patró.

Una reducció del 40% de la producció primària marina

Investigacions recents xifraven en un 22% la disminució de la producció primària marina -fitoplàncton- a la costa mediterrània. L'estudi de la Universitat de Barcelona, publicat a Progress in Oceanography, constata que la caiguda és del 40% i ho relaciona directament amb la modificació del corrent en jet.

En aquest sentit, els científics Júlia Crespín, Miquel Canals i el mateix Jordi Solé han analitzat com els canvis en els vents estan afectant els ecosistemes. “Els vents del nord impulsen l’aflorament d’aigües fondes riques en nutrients, de manera que l’alteració del seu comportament ha afeblit considerablement aquest aflorament i, per tant, ha reduït l’aportació de nutrients cap a la superfície del mar”, expliquen.

“Ens ha sorprès que la reducció de la producció primària sigui tan elevada i indica que clarament hi ha un efecte de retroalimentació”, explica Solé a Nació. En aquest sentit, també considera que el desplaçament de 75 quilòmetres del jet en pocs anys mostra com el “sistema es reordena molt de pressa” a mesura que ens acostem als punts d'inflexió climàtics.

• No va ser un any aïllat: el rècord de calor del 2024 se superarà ben aviat
• Què són els crèdits climàtics i com funcionen a Catalunya?
• La temperatura a l'àrea metropolitana de Barcelona pot pujar fins a 3,7 graus

Un impacte directe a les pesqueries?

Un 40% menys de producció primària suposa comunitats de peixos un 40% menors? La resposta de Jordi Solé és negativa: “És una qüestió molt més complexa. L'impacte sobre les pesqueries està molt més vinculat directament a l'augment de temperatura”. Sigui com sigui, els autors de l'estudi apunten a efectes tant als ecosistemes com a les economies a mitjà i llarg termini.

Un altre dels aspectes a tenir en compte és si la reducció del fitoplàncton redueix la capacitat de captar CO2, un fet que podria retroalimentar els impactes del canvi climàtic. Els investigadors, que apunten que en l'àmbit regional sí que s'està produint aquest fenomen, assenyalen que calen molts més estudis en aquesta qüestió que encara avui té un elevat grau d'incertesa.