Catalunya acaba de deixar enrere una de les onades de calor més matineres i llargues d'ençà que hi ha registres. Fins a sis dies consecutius amb diverses comarques superant els 40 graus, mínimes tropicals també a l'interior i Barcelona patint una inèdita ratxa de dues setmanes de nits tòrrides en són testimoni. L'incendi de la Segarra o la mort d'una treballadora de la neteja també ens han recordat amargament que la calor extrema pot tenir conseqüències nefastes.
El cunyadisme que “a l'estiu sempre ha fet calor” poca gent encara s'atreveix a defensar-lo. Només cal observar les dades històriques del Meteocat. Els tres darrers anys són els més càlids al conjunt del país de la sèrie iniciada el 1950. Aquest juny, a més, ha suposat un rècord de calor absolutament anòmal amb una desviació per sobre dels 4 graus respecte a la mitjana del 1990-2020, un període que ja inclou l'efecte del canvi climàtic. L'escalfament global -les dades de Copèrnicus són molt explícites- també es reflecteix a Catalunya, en una regió -la mediterrània- que és de les més afectades.
Davant d'aquest escenari -negacionisme a banda- apareix recurrentment la pregunta sobre si cal prioritzar l'adaptació a la mitigació (o a la inversa). Personalment, em sembla un debat no només fals sinó trampós. L'actual impacte de la crisi climàtica obliga tenir pobles i ciutats capaços de suportar temperatures extremes, però també inundacions i altres fenòmens meteorològics abans poc habituals. Ara bé, si no reduïm les emissions de manera contundent -a escala local, continental i global-, no hi haurà adaptació possible per a escenaris que superin els 2 graus d'escalfament.
En aquest context, la Comissió Europea ha fet un joc d'equilibris aquesta setmana. Ha mantingut l'objectiu d'una reducció del 90% de les emissions de CO2 per al 2040 -respecte al 1990-, però ha obert una porta a la flexibilització. Concretament, ha introduït una clàusula per permetre que fins al 3% de les emissions es compensin finançant projectes fora del continent. Més enllà de la poca efectivitat d'aquests mecanismes, cal recordar que el mateix Consell Assessor Científic de la UE havia reclamat una reducció neta -sense mecanismes de flexibilitat- entre el 90 i 95%. Per al 2030, els pronòstics són assolir ja el 54%, només un punt menys que l'objectiu marcat.
I Catalunya? El Govern manté el compromís d'aprovar abans de les vacances la proposta de pressupostos de carboni. Els experts independents reclamen -amb molta ambició- una reducció de quasi un 70% en una sola dècada i sembla poc probable que l'executiu ho assumeixi íntegrament. Ens podem escudar en la Xina -que sembla que ja ha fet el pic d'emissions-, els Estats Units de Trump o els països del Sud global, però serà impossible que ens adaptem a la nova realitat climàtica si no ens desenganxem -també aquí- dels combustibles fòssils.
Benvinguts als incendis de sisena generació
Un pirocúmul “mai vist” a Catalunya de 14 km d'alçada o una velocitat de propagació de 28 km/h són algunes de les característiques que van sorprendre els Bombers a la Segarra, en el primer gran incendi forestal de l'estiu.
- Parlen els experts: «Si no plou les dues pròximes setmanes, la situació també serà crítica als boscos».
- Què és i què no és un gran incendi forestal? Quan es considera de sisena generació?
- Mapa: consulta en directe tots els incendis forestals a Catalunya.
Aquesta setmana també és notícia
- Ozó | La calor dispara la contaminació per O3: com ens afecta a la salut?
- Energia | Catalunya autoritza les primeres bateries per emmagatzemar renovables
- Canvi climàtic | L'impacte de la calor a les plantes d'Islàndia dispara les emissions de CO2
La volta al món en quatre notícies
- Nuclears al límit: França i Suïssa tanquen centrals a causa de l'onada de calor extrema que impedeix refrigerar l'aigua (llegit a Euronews).
- Trump també pretén tancar l'observatori de Mauna Loa a Hawai: el registre de la concentració de CO2 de referència (llegit a la CNN).
- Els manglars de les dones papues a Indonèsia estan cada cop més amenaçats per les infraestructures i la contaminació (llegit a AP).
- Des de jardins a rotondes a prats en parcs urbans: les ciutats del Canadà fomenten els pol·linitzadors silvestres (llegit a CBC.ca)
