Un dels arguments dels escèptics -o dels contraris- a la transició energètica és que la protagonitzen grans empreses, moltes de les quals han transformat part del seu negoci dels combustibles fòssils a les renovables. En aquest sentit, algunes veus consideren que només des de la iniciativa pública es pot garantir un desplegament ordenat, que vetlli pel bé comú i reduint els desequilibris territorials.
Ara fa just tres anys el Govern va constituir L'Energètica, l'empresa pública de renovables. Un dels objectius era avançar cap a l'autoabastiment de la Generalitat, però també actuar com a tractor per a la transició energètica. En aquest sentit, com ja vam explicar fa temps, hi ha l'aposta explícita per invertir en projectes estratègics com l'eòlica marina i la hidràulica reversible.
Precisament, a la tardor del 2022 es va posar sobre la taula la possibilitat de convertir l'embassament de la Baells en una bateria a partir d'una central de bombament. Una tipologia d'instal·lacions existents a Catalunya des de fa dècades -n'hi ha dues al Pallars i una tercera al límit amb la Franja-, però que ara prenen especial importància amb les renovables. En aquest sentit, l'emmagatzematge no només és clau per gestionar els excedents de producció sinó per evitar noves apagades.
El projecte de la Baells va viure un punt d'inflexió fa 12 mesos. Vam explicar a Nació que en el projecte s'hi incorporava Verbund, l'elèctrica d'Àustria on el govern manté el 51% del seu control. Des d'aleshores, també L'Energètica ha mostrat la seva voluntat de participar-hi i, de fet, si l'auditoria és favorable, podria assumir entre el 10 i el 20% de la societat.
En aquest context, la percepció social i el suport polític del Berguedà a la central reversible ha augmentat significativament -també es manté una legítima oposició-. De fet, és l'escenari que alguns sectors demanaven: que la Generalitat participi en els projectes energètics i en tingui un poder decisiu en la seva gestió. En definitiva, la Baells és una prova del cotó sobre si realment volíem L'Energètica per accelerar la transició energètica o només era una excusa més per continuar ajornant-la.
La Terra ja supera set dels nou límits planetaris
El 2009 un grup internacional de científics van presentar un model de límits planetaris on identifica i quantifica els llindars segurs en nou àmbits.
- Ja inicialment n'hi havia tres de superats: canvi climàtic, biodiversitat i cicles biogeoquímics, especialment el nitrogen.
- El 2015 s'hi va sumar els usos del sòl (desforestació) i el 2023 també el cicle de l'aigua i la contaminació química.
- La revisió d'enguany ja inclou un setè límit superat: l'acidificació dels oceans.
Aquesta setmana també és notícia
- Aigua | Els embassaments comencen la tardor amb les terceres millors reserves de la dècada
- Acció | Europa torna a frenar la llei antidesforestació
- Bolets | Les excel·lents previsions reobren el debat sobre la massificació del bosc
La volta al món en quatre notícies
- La Xina proposa reduir les seves emissions entre un 7 i un 10% el 2035: els experts consideren que no és prou ambiciós per “evitar una catàstrofe global” (llegit a The Guardian).
- El còndor andí, un dels ocells més grans del món, es comença a recuperar a Sud-amèrica gràcies a projectes de recuperació (llegit a la CNN).
- El periquito nocturn, una espècie que es considerava extingida, reapareix a Austràlia un segle després (llegit a Earth.com).
- Les dones de Ghana lluiten per salvar la cultura de la cria d'ostres dels efectes del canvi climàtic (llegit a AfricaNews).
