La tardor astronòmica va començar aquest dilluns 22 de setembre. Concretament, ho va fer a les 20.19 h i s'allargarà fins al 21 de desembre. Juntament amb la primavera, es tracta d'una de les estacions humides i on s'acostumen a concentrar els principals episodis de pluja. A diferència dels darrers anys, Catalunya afronta la tardor sense urgències, ja que el sistema Ter-Llobregat està al 77%. Es tracta de les reserves més altes des del 2020 i les terceres millors de la dècada.
Per què els embassaments estan per sobre del 75%?
El sistema Ter-Llobregat abasteix 202 municipis i uns 6 milions de persones. Format per cinc embassaments -Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç-, aquest dilluns -coincidint amb l'inici de la tardor astronòmica- sumen un total de 460 hm3 d'aigua.
Es tracta d'un 77,5% -xifra que ja té en compte la pèrdua de capacitat a causa de l'acumulació de sediments- i és el volum més gran des del 2020 quan en un any marcat pel temporal Glòria tenien fins a 529 hm3. De fet, les pluges d'aquest inici de setembre han suposat superar la situació del 2021 i permet afrontar els pròxims mesos amb total tranquil·litat.
Ara bé, no només les precipitacions expliquen que Catalunya estigui per sobre la mitjana després de patir una sequera tan intensa. Malgrat que en els darrers mesos han estat força generoses -rècords inclosos el març i el juliol-, hi ha un altre factor clau: les dessalinitzadores.
Aquestes “fàbriques d'aigua” continuen funcionant amb un rendiment molt elevat. Concretament, segons confirmen fonts d'Aigües Ter-Llobregat a Nació, les plantes del Prat de Llobregat i Blanes operen al 75%, malgrat que amb les actuals reserves haurien de fer-ho a només el 20%.
Es tracta d'una decisió política -ho explicava fa uns mesos la consellera Sílvia Paneque en aquest mitjà- per tal de consolidar les reserves als embassaments, però també permetre la recuperació d'aqüífers com el del Llobregat. De fet, passar a comptar amb l'aigua dessalinitzada com un recurs estructural és un dels elements que es pretenen incloure en la revisió del pla de sequera.
Aquest 2025, amb les dades fins a l'agost, entre les dues plantes han produït 42 hm3 -pràcticament la meitat del consum anual de la ciutat de Barcelona-. Es tracta d'una xifra que supera àmpliament les registrades entre el 2006 i el 2021, i que només queda per sota dels tres pitjors anys de la darrera sequera.
Més pluja a mitjà termini
Aquest setembre ja s'han produït dos episodis de pluja intensa i inundacions locals. Aquest diumenge, per exemple, els Bombers es van haver de multiplicar a Montserrat i també es van haver de lamentar dos morts en ser arrossegats per una riera a l'Alt Penedès. Fa uns dies també es registrar un nou rècord d'intensitat registrat pel Servei Meteorològic de Catalunya: 7,8 litres per metre quadrat en només un minut.
En aquest sentit, és evident que cal estar molt més atent als fenòmens torrencials que no pas a les reserves d'aigua. Amb una temperatura del mar clarament per sobre la mitjana -malgrat que per sota dels darrers anys en aquesta mateixa època de l'any-, quan es formen tempestes, descarreguen fàcilment amb molta intensitat.
De fet, els models a llarg termini -previsions mensuals del Centre Europeu ECMWF- indiquen que tant el setembre, com l'octubre i el novembre les precipitacions estaran per sobre la mitjana, especialment al litoral i prelitoral -el desembre es comportaria amb normalitat-. Cal tenir en compte, de fet, que ja són els mesos en què acostuma a ploure més i, per tant, sembla que l'aigua està assegurada.
