La temporada boletaire 2025 ha començat amb optimisme als boscos del Pirineu i la Catalunya Central. Les pluges del juliol, les tempestes de final d'estiu i les temperatures suaus de les darreres setmanes han fet florir ceps, rovellons, llenegues i altres espècies des de principis de setembre, fent preveure una de les millors collites dels darrers anys. Però, juntament amb la bona producció, tornen els debats sobre massificació, sostenibilitat i respecte al medi. Els experts demanen regulació intel·ligent i consciència ciutadana per garantir que la tradició boletaire continuï sent compatible amb la salut dels ecosistemes forestals.
Un inici de temporada excel·lent gràcies a les condicions meteorològiques
“La temperatura de l'estiu i les tempestes de l'agost permeten que l'inici de temporada boletaire sigui fins ara molt bona, i que si no hi ha cap efecte meteorològic extraordinari, la resta de la temporada mantingui la tendència”. Ho assegura Ramon Minoves, president de la Penya Boletaire de Berga, una de les entitats del sector més actives. Minoves detalla que ha començat especialment forta amb el cep a les comarques pirinenques centrals -des de l'Alt Urgell fins al Ripollès, passant pel Berguedà i la Cerdanya- però que també es troben rovellons, llenegues, carlets, fredolics i camagrocs.
L'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Juan Martínez de Aragón, coincideix en aquesta valoració i remarca que “la temporada de bolets ha començat amb ganes”. Explica que les pluges continuades d'aquest estiu -especialment excepcionals al juliol- permetran una campanya bona, que podria superar la de l'any passat, ja gairebé de rècord. Martínez de Aragón destaca que aquest inici primerenc al setembre és “un retorn a la normalitat” després d'uns anys marcats per la sequera.
Malgrat l'optimisme, el científic adverteix que la meteorologia continuarà sent un factor decisiu: “Les altes temperatures hi juguen en contra, perquè redueixen l'aigua disponible per a les plantes i acceleren l'evaporació”. Així doncs, el comportament del temps les pròximes setmanes determinarà si la producció es manté estable fins ben entrat l'octubre.
Massificació i regulació: un debat necessari
Els darrers anys, la popularització d'aquesta activitat ha provocat massificació als boscos. No en va, una enquesta del 2007 xifrava el nombre de boletaires del país en 1,2 milions de persones, 700.000 dels quals amb certa freqüència. L'èxit de programes de televisió, l'impacte de la pandèmia i el boom de les xarxes socials ben segur que han fet curta aquesta estimació.
A diferència d'altres territoris com l'Aragó, Castella o Andalusia, on ja fa temps que s'apliquen regulacions, a Catalunya no n'hi ha. Fa una dècada la Generalitat va impulsar el denominat Carnet de Boletaire, especialment en el cas del Bosc de Poblet. La prova es va allargar sis temporades fins que es va aturar. Ara, es mantenen algunes experiències locals de regulació en poblacions com Alins (Pallars Sobirà) o a la Vall del Lord (Solsonès).
El Ripollès, una de les meques dels boletaires juntament amb el Berguedà, també va ser obligatòria una llicència en els boscos públics entre Molló i Setcases —l'administració també ho va estendre al Massís de l'Orri (Pallars Sobirà)— i els Ports, a les Terres de l'Ebre. Malgrat que l'experiència es va aturar, a la comarca va continuar la preocupació per la massificació.
En aquest sentit, el petit poble de Campelles, a la Vall de Ribes, va optar fa uns anys per una altra estratègia. Fer pagar una taxa per accedir a les pistes forestals del municipi. Amb un preu de 40 euros -gratuït per als veïns i amb descompte per a les persones amb segona residència-, pretén contribuir a reduir la massificació. Ben a prop, a Vilallonga de Ter, des del 2024 s'ha optat pel mateix sistema, que no regula directament l'activitat de caçar bolets sinó l'accés motoritzat al medi. “El que es recapta amb aquest sistema serveix per al manteniment d'aquestes mateixes pistes municipals, que es deterioren molt per la pluja”, explica el seu alcalde Pere Sau en declaracions a Nació. En aquest sentit, considera que hauria de ser un model que s'estengués el conjunt del Ripollès: “A tota la comarca hi ha quilòmetres de carreteres veïnals, boscos i molta presència de boletaires i altres persones que volen gaudir del medi”.
El president de la Penya Boletaire de Berga defensa aquesta via: “S'ha de regular l'accés motoritzat —que no vol dir prohibir-lo— i demanar als boletaires que siguin respectuosos amb els bolets, amb la natura i amb la propietat dels boscos”. Afirma que qui no respecta el bosc “tampoc no ho fa en altres llocs”. Distingint entre qui busca bolets per consum domèstic i qui ho fa per negoci, Minoves proposa “fer una llotja, com passa amb la pesca, perquè part dels beneficis vagin als propietaris forestals, d'on surten els bolets”. També es mostra obert a crear una llicència de 5 a 7 euros anuals: “Algun tipus de regulació s'ha de fer per filtrar l'allau de cada any. No estem a favor de la prohibició, però cal garantir l'equilibri entre la propietat forestal i l'accés lliure al bosc”.
Aquest debat no és nou, però enguany pren força en veure's previsions de gran afluència als boscos. Els experts recorden que la regulació ha de venir de l'administració i que, mentre no s'apliquin mesures, el respecte i el sentit comú són imprescindibles.
Espècies comestibles i un ecosistema delicat
L'investigador Martínez de Aragón aprofita per recordar que només una vintena de les prop de 10.000 espècies de bolets que hi ha als nostres boscos són comestibles. Lamenta que alguns visitants malmetin els exemplars no comestibles: “Hi ha qui dona puntades de peu o els trepitja, i és una llàstima”. Aclareix que aquests bolets tenen un paper fonamental: estableixen una simbiosi amb els arbres, ajuden a captar nutrients i alimenten molts animals. “Sense ells, no tindríem els boscos actuals", afirma.
Per això, tant científics com associacions boletaires insisteixen que cal recollir només el que es coneix i es consumirà, deixant intactes la resta d'espècies. D'aquesta manera es protegeix la biodiversitat i es garanteix la regeneració dels boscos.
Previsions de collita i varietats més esperades
Les pluges d'aquest estiu han creat condicions ideals per a moltes varietats. Els ceps, molt apreciats, ja abunden a les zones altes del Pirineu, mentre que els rovellons i pinetells comencen a aparèixer en masses boscoses més baixes. Les llenegues, carlets, fredolics i camagrocs, que es busquen a mitja muntanya, també han començat a brotar.
Segons les dades recollides pel CTFC en temporades anteriors, una bona campanya pot assolir fins a 120 kg de bolets per hectàrea. Si la meteorologia acompanya, aquesta xifra podria superar-se enguany. El referent més recent és el de l'any passat, que gairebé va batre rècords.
Un esdeveniment de referència: el Concurs de Boletaires
Com cada any, la Penya Boletaire de Berga organitza el tradicional Concurs de Boletaires, que aquest 2025 arriba a la seva 67a edició. Se celebrarà el 3 d'octubre a Castellar del Riu, en direcció als Rasos de Peguera. Aquesta cita històrica és molt més que una competició: és un punt de trobada de boletaires d'arreu del país i una ocasió per compartir coneixements, degustar plats tradicionals i reivindicar la cultura boletaire com a patrimoni immaterial.
Minoves subratlla que el concurs és també una manera de fer pedagogia sobre la recollida responsable i el respecte pel medi natural. La participació de boletaires veterans i famílies ajuda a transmetre les bones pràctiques a les noves generacions.
Recomanacions per a una sortida responsable
En un context en què cada any més persones surten a buscar bolets almenys una vegada a la temporada, és important recordar els consells per limitar l'impacte de l'activitat. Els experts recomanen portar cistell de vímet per permetre la dispersió de les espores, evitar bosses de plàstic que acceleren la descomposició, tallar el bolet amb navalla sense arrencar el miceli i recollir només els exemplars madurs i identificats. També s'aconsella consultar la meteorologia i evitar zones especialment saturades per no sobrecarregar els ecosistemes.
A més, és fonamental recordar que molts boscos són propietat privada i cal respectar tanques i indicacions. Minoves insisteix que el bosc és un espai compartit: “No és només dels boletaires, és dels pagesos, ramaders i de tots els que en tenen cura”.
