Una de les polítiques públiques més desagraïdes és la gestió dels residus. Sense possibilitat de brillar, el màxim que es pot aspirar de cara als ciutadans és que la recollida funcioni relativament bé i que els carrers estiguin raonablement nets.
Més enllà de la realitat microlocal -la del camió i el contenidor-, cal obrir el focus. Els residus són una crisi global. Cada any se'n generen uns 2.240 milions de tones i, al ritme actual, seran uns 3.400 a mitjan segle. Que no hi ha solució a curt termini s'ha pogut constatar aquest estiu: per segona vegada ha fracassat l'intent d'acordar el Tractat Global dels Plàstics. El bloc de països productors bloqueja limitar-ne la producció. I en la generació -en la quantitat de residus- hi ha la mare dels ous.
A Catalunya les notícies no són bones. L'any passat van augmentar en valor absolut un 2% i, malgrat que la sostenibilitat està integrada en les polítiques, des del 2018 que es manté molt estable al voltant de les 3,85 milions de tones. Això sí, aleshores cada català en generava 507 quilos anuals i ara se situa al voltant dels 480 -malgrat que el 2024 va tornar a pujar-.
Ja sabem que el millor residu és el que no es genera i que una vegada produït la reutilització hauria de ser l'opció prioritària. Tanmateix, en l'actual model això no és fàcil i el reciclatge apareix com un pegat per minimitzar-ne l'impacte. Ara bé, en aquesta qüestió tampoc les notícies són bones: malgrat que la recollida selectiva continua creixent lleugerament -un 47,1% el 2024-, el reciclatge real no només augmenta sinó que cau fins al 39,2%.
La xifra és objectivament baixa i, sobretot, queda molt lluny dels objectius de la UE. Brussel·les fixava que havia de ser un 50% el 2020 i un 55% per enguany. De fet, l'escletxa entre la realitat catalana i la teoria europea es va fent gran.
El Govern aposta per tancar abocadors -ara hi arriba un 31% de la brossa, però hauria de ser només un 10% d'aquí a una dècada- a canvi d'augmentar la incineració. En un context en què les grans ciutats es resisteixen a aplicar els sistemes eficients -porta a porta o contenidors intel·ligents-, hi ha dubtes raonables si a curt termini es produirà aquest punt d'inflexió que ens aproximi als objectius. Europa també ens mira amb les escombraries.
El quilòmetric viatge del Secreto
El passat mes de maig va transcendir que s'havia detectat per segona vegada aquest segle a Catalunya un exemplar de linx ibèric. L'exemplar, que posteriorment va ser vist al Pirineu, va protagonitzar un quilomètric viatge fins al nostre país.
- Es tractava del Secreto, un exemplar nascut en captivitat a l'Algarve (Portugal) i alliberat en una finca del nord de Sevilla.
- Va creuar quasi 800 quilòmetres -si es compta en línia recta- fins a arribar a Catalunya i això el va portar a travessar autopistes com l'AP-7, les vies de l'AVE o el riu Ebre.
- El març va ser localitzat per una càmera dels Agents Rurals a Boumort (Pallars Jussà) i un mes després per dos dispositius en un punt no revelat del Pirineu, a uns 7 km de la frontera amb l'estat francès. Aquesta segona detecció, feta pública aquesta setmana, va ser gràcies a les càmeres de l'entitat ADLO per seguir l'os bru i el llop.
Aquesta setmana també és notícia
- Incendis | Catalunya destinarà 75 milions en cinc anys per a franges de protecció contra els incendis
- Renovables | Barcelona complirà l'objectiu de triplicar l'energia solar municipal
- Inundacions | El Govern suavitza el decret dels càmpings i n'elimina el tancament exprés per risc d'inundació
La volta al món en quatre notícies
- Els capibares es fan forts en un barri benestant de Buenos Aires (i a les xarxes socials) (llegit a Climática).
- Els ultres del Partit Reformista, que controlen els consells de 10 comtats, revocaran les declaracions d'emergència climàtica. De moment, comencen per Kent (llegit a The Guardian).
- No és només biodiversitat: les terres indígenes de l'Amazònia redueixen un total de 27 malalties (llegit a El País).
- Demanda contra l'administració Trump, per part dels promotors i els fiscals de dos estats, per aturar un parc eòlic marí quasi acabat (llegit a la CNN).
