Barcelona també vol contribuir a la transició energètica. En aquest sentit, fa un any i mig va anunciar l'objectiu de triplicar la potència de les instal·lacions solars fotovoltaiques municipals. Passat aquest temps i amb 91 projectes ja en servei, la primera tinent d'alcaldia Laia Bonet ha donat per fet el compliment d'aquest llindar per a l'any 2007. En aquest sentit, la capital catalana acabarà el mandat amb quasi 20 MW instal·lat, el consum equivalent de 10.400 llars de la ciutat.
Arribar a 380 instal·lacions
Barcelona va començar l'actual mandat amb 177 instal·lacions que no arribaven a 6 MW de potència. L'abril de 2024, el govern municipal va anunciar l'objectiu de triplicar-les i ara Laia Bonet ha garantit el full de ruta per aconseguir-ho. En aquest sentit, es preveu arribar a la xifra de 381 cobertes, pèrgoles o façanes solars, projectes que ja estan en servei (91), en construcció o en redacció.
D'aquesta manera, l'any 2027 hi haurà en funcionament quasi 20 MW de potència solar fotovoltaica. És molt o és poc? La tinent d'alcaldia ha destacat que equival al consum de 10.400 llars de la ciutat i que estalvia 8.600 tones de CO2, la mateixa quantitat que captaria una massa forestal deu vegades més gran que l'Eixample. Si ho comparem amb un parc eòlic, equivaldria a uns quatre aerogeneradors dels que es projecten en els parcs més moderns de Catalunya.
Les instal·lacions ja en servei funcionen en pèrgoles, equipaments esportius, centres cívics, oficines municipals, o equipaments culturals com el Palau de la Virreina, en plena Ciutat Vella, fet que ha destacat especialment Bonet. També en mercats municipals, que a partir d'ara ja ho incorporaran en tots els projectes de reforma.
De fet, està previst que la majoria siguin cobertes (284), però també destaquen les quasi 70 instal·lacions en l'espai públic i la trentena de façanes solars en parets i mitgeres.
Polítiques contra l'emergència climàtica
L'objectiu de triplicar la potència solar de Barcelona suposa una inversió global de 32 milions d'euros i és una de les mesures estrella del Pla Clima. Per Laia Bonet, aquest estiu “ha tornat a quedar clar que l'emergència climàtica no és un perill futur sinó una realitat actual”, en referència als rècords de temperatura, però també a l'onada d'incendis a la península Ibèrica.
En aquest context, ha destacat que la ciutat de Barcelona ha de passar de ser exclusivament consumidora d'energia a també contribuir a la generació renovable. “Cal escalar les polítiques que funcionen, també en l'àmbit de la transició energètica”, ha destacat la primera tinent d'alcaldia.
En aquest sentit, el Pla Clima preveu que el 2030 es multipliqui per cinc la potència solar en instal·lacions municipals respecte a l'inici de mandat i arribar al voltant dels 26 MW. També inclou impulsar l'autoconsum compartit -hi ha dos projectes vinculats a pèrgoles solars- així com les comunitats energètiques.
On hi ha les noves instal·lacions solars fotovoltaiques de Barcelona?
Entre les actuacions recents, realitzades entre el 2024 i el 2025, destaquen les següents:
- Instal·lacions en pèrgoles a l’espai públic: plaça Anna Lizaran a l’Eixample, pèrgola de la Marina del Prat Vermell a Sants-Montjuïc, pèrgola de a Via Trajana – Binèfar a Sant Andreu, pèrgoles del Camp de la Bota a Sant Martí, plaça dels campions al parc de la Nova Icària a Sant Martí, pèrgola del carrer de Salvador Espriu a Sant Martí.
- Equipaments esportius: pistes de la Maquinista zona La Catalana a Ciutat Vella, pistes del Campillo de la Virgen a Nou Barris, CEM Picornell a Sants-Montjuïc, CEM Perill a Gràcia, CEM la Guineueta a Nou Barris, pistes esportives Antoni Gelabert a Nou Barris.
- Centres cívics, casals de gent gran i equipaments culturals: Centre Cívic Sant Cristòfol a Sants-Montjuïc, Espai Via Favència a Nou Barris, Palau de la Virreina a Ciutat Vella, Casal de Gent Gran del Baix Guinardó, Centre Cívic Casal de Sarrià, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona a Sant Martí, Casal de Barri Font d’en Fargues.
- Biblioteques: Bon Pastor a Sant Andreu.
- Oficines municipals: OAC Horta-Guinardó, sala Pepita Casanellas a Sants-Montjuïc, Centre de neteja de la Vila Olímpica a Sant Martí, edicle de ventilació del parc del Camp de la Bota a Sant Martí, Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana a Horta-Guinardó, Unitat Territorial de la Guàrdia Urbana a Gràcia.
- Infraestructures de mobilitat: edifici d’autogeneració de la Ronda Litoral a Sant Martí, estació de bombeig de la Ronda Litoral a Sant Martí, Ronda Litoral, tram Bac de Roda – Selva de Mar a Sant Martí.
- Mercats municipals: mercat de Sants, pèrgoles exteriors del mercat de Sant Antoni (mercat dominical) a l’Eixample.
