A Palau no s'han amagat mai de la voluntat d'ampliar l'aeroport. En privat, ho defensaven amb contundència. En públic, de manera més matisada, a l'espera de l'informe de la comissió tècnica fet públic dimarts i per evitar tensar les relacions amb uns socis d'investidura allunyats de les tesis del PSC pel que fa a la infraestructura aeroportuària. Amb els suplements de crèdit lligats i unes negociacions de pressupostos que no començaran fins després de les vacances, Salvador Illa havia situat aquesta setmana com la finestra d'oportunitat per anunciar una de les grans decisions de la legislatura, per la seva transcendència i el seu abast. En el fons i en les formes, ha aprofitat la modernització del Prat per reforçar el seu perfil executiu i exhibir fermesa en una qüestió en què no hi ha unanimitat.
"Prendrem decisions, no demorarem el que no s'hagi de demorar". És una frase que ha dit Illa en els darrers dies, preguntat sobre el futur de la principal infraestructura de Catalunya. En aquesta afirmació hi ha una voluntat de diferenciar-se del seu predecessor, Pere Aragonès, que en qüestions com l'aeroport o el Hard Rock no va acabar de tenir un perfil prou marcat i sovint es va haver d'empassar gripaus. Per això, en la compareixença de dimarts a Palau, el president no només va fer l'anunci de l'ampliació, sinó que va fixar els pròxims horitzons temporals: el 2028 s'ha d'haver aprovat el pla director i el 2033 han d'estar enllestides les obres. Un calendari que, segons experts consultats, seria viable si no hi ha bloquejos judicials o un revés europeu. Vista la complexitat de l'obra i els recels que genera, no es pot descartar res.
En tot cas, el president no ha volgut exhibir cap marge de dubte ni escletxes en l'anunci, que podrien haver estat utilitzats per l'oposició o els col·lectius ecologistes per guanyar força. Tot plegat, en un Saló Sant Jordi amb el Govern en ple -senyal inequívoc de la importància de l'acte- i amb els principals actors implicats en l'ampliació de l'aeroport, començant pel president d'Aena, Maurici Lucena, que després de quatre anys veia finalment assolit l'objectiu de tenir alineada la Generalitat en l'ampliació de l'aeroport. Poc després del missatge d'Illa, el gestor aeroportuari, que invertirà més de 3.200 milions d'euros -comptant el fons de compensació ambiental- en aquesta obra, feia un comunicat celebrant l'acord.
Un altre dels arguments d'Illa és que la decisió sobre l'aeroport és necessària perquè el país no quedi "encallat". Si en els darrers mesos la relació amb l'empresariat s'havia refredat, per qüestions com l'habitatge, l'ampliació del Prat ha fet evident la reconciliació amb el món econòmic, que ha celebrat la decisió de bracet de les grans capçaleres mediàtiques. El missatge de convertir Barcelona en un "hub de vols intercontinentals" agrada, malgrat que seran les aerolínies, la demanda de vols i la bona gestió d'Aena la que determinarà en gran manera qui aprofita la renovació de la infraestructura. Illa sosté que no es fa perquè vinguin més turistes -de fet, reconeix que el turisme s'ha de regular- sinó per guanyar inversions. El temps ho dirà.
ERC i els Comuns continuen a la taula
"Escoltarem a tothom, però al final decidirem", és una altra de les frases que acostuma a dir el president. Després d'escoltar els tècnics -amb un pes especial de l'ornitòleg Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica i de la confiança d'Illa, i que ha avalat l'ampliació en termes mediambientals- aquesta decisió l'ha volgut assumir "en primera persona", com ha afirmat aquest dimecres a Rac1. Missatge també de cara als socis i a l'oposició, i de nou encaminat a aquest reforç del perfil executiu del president, a qui Junts retreu tot sovint una manca de lideratge i subordinació als interessos de la Moncloa. En aquest cas, les dues administracions van alineades, juntament amb Aena.
La decisió tampoc no passarà pel Parlament -no és necessari-, malgrat que hi haurà reunions amb els grups parlamentaris i ja hi ha convocat un ple monogràfic sobre infraestructures al juliol, en què se'n parlarà a bastament. De moment, ERC i els Comuns han fet mala cara per la proposta d'ampliació, però l'aliança amb el PSC no està en risc. No hi havia gens de por en aquest sentit, al Govern, conscients de la situació dels socis. ERC tot just es recompon després de la patacada electoral i el congrés intern. I els Comuns tenen l'aritmètica a favor, però les eleccions anticipades amb l'argument del Hard Rock els ha erosionat.
Sense trencar cap relació, els republicans centren la crítica en el model de governança, que ha quedat completament al marge de la proposta tècnica i s'haurà "d'abordar", mentre que el partit de Jéssica Albiach ha decidit enfocar la guerra a Europa, més que no pas a la plaça de Sant Jaume. Totes dues formacions prefereixen aprofitar les seves palanques per obtenir resultats en matèria d'habitatge o de Rodalies i finançament, més que no pas trencar relacions amb el Govern per l'aeroport. Mentrestant, el president garanteix que la proposta d'ampliació no vulnera els acords d'investidura. Sigui com sigui, Illa, reforçat en el seu rol executiu, no pensa cedir en l'ampliació. I no sembla que ningú li exigeixi que ho faci.
