Es respirava satisfacció aquest dimarts a Foment amb l'ampliació de l'aeroport del Prat anunciada per Salvador Illa. Fonts de la patronal ho expliquen a Nació: "Esperàvem un gest clar del president. Hi confiàvem perquè aquesta carpeta no apareixia en els acords del PSC amb ERC i amb els Comuns". Els dirigents de la patronal consideren que l'obra suoposarà un increment de l'1,8% del PIB català i fan esforços per explicar bé el seu argumentari: "El nostre objectiu no és que vinguin més turistes, sinó poder anar més lluny. El turisme de masses no ve dels vols intercontinentals".
La reacció de Foment -que l'ha qualificat de "molt positiva" per part d'un dels seus vicepresidents, Lluís Moreno, que també ha demanat el nomenament d'un responsable per liderar l'ampliació- posa de manifest que l'anunci reconcilia Illa amb les elits econòmiques després de setmanes de desencontres de més o menys intensitat pels a. La proposta inclou l'ampliació de la tercera pista en 540 metres, comptant els 40 de seguretat. L'extensió total serà de 3.160 metres de longitud -ara és de 2.660-, cosa que permetria més vols intercontinentals. En teoria, segons el president, se seguiran els criteris ambientals de la Unió Europea, amb la "mínima incidència possible" en espais naturals.
La unanimitat és palpable en el teixit del poder econòmic. Les entitats que constitueixen l’anomenat G-8 -Cambra de Comerç de Barcelona, Pimec, RACC, Cercle d’Economia, Barcelona Global, FemCat, Col·legi d’Economistes i Fira de Barcelona- han fet una valoració positiva del projecte, al qual consideren "estratègic" per millorar la competitivitat de l’economia i convertir Barcelona en un node de connexions intercontinentals. També valoren de manera positiva els avenços tècnics i ambientals de l’obra, però posen de relleu la necessitat de garantir una "governança compartida" i una “visió global per a tot el sistema aeroportuari català”.
La cúpula de la Cambra tampoc amaga la seva satisfacció. Miquel Martí, vicepresident de l'entitat, explica que han valorat molt la voluntat d'alinear-se amb els objectius de descarbonització i de crear un fons ambiental i una anella verda al voltant del delta del Llobregat. Martí insisteix en què el món aeroportuari s'ha de contemplar no només des de l'aeroport del Prat sinó fent una gestió que inclogui Reus, Girona, Sabadell i Alguaire. Insisteix que dispsoar d'unes connexions ferroviàries "potents" entre els aeroports i, molt aviat, amb l'alta velocitat. També adverteix que un territori sense mobilitat deixa de ser competitiu: "Poques ciutats tenen l'avantatge de la proximitat d'un port amb l'aeroport".
De l'escalf a les primeres esquerdes
La relació entre Illa i el poder econòmic s’ha caracteritzat per una clara empatia i alhora ha travessat moments d’algunes turbulències. Si el gruix de la patronal i les entitats que creen més opinió en el món econòmic, com el Cercle d’Economia, no van dissimular la seva alegria -o l’alleugeriment- amb l’arribada d'Illa a la presidència, també és cert que darrerament el clima havia variat. Ja a inicis d'any, l'eliminació dels beneficis fiscals per als promotors del projecte del Hard Rock a les comarques tarragonines va incomodar el món empresarial. Val a dir que, fins al moment, la mesura no ha desincentivat els promotors, i el Govern continua endavant amb tots els passos preceptius.
La regulació del lloguer de temporada i la taxa turística van neguitejat més els empresaris. Unes declaracions del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, l’abril passat, assegurant que l’acord del PSC amb ERC i els comuns, que incloïa la CUP, pel que fa al lloguer de temporada era "un atac a la propietat privada", va ser vist com un advertiment a Palau. Les veus sobre un "tripartit encobert" van començar a ressonar per tots els racons del poder econòmic.
Les paraules de Sánchez Llibre no responien a un criteri aïllat. Des de la resta de les entitats econòmiques es van aplaudir. En el si del Cercle, que va celebrar les seves Jornades recentment, es considerava que calia "pressionar" Illa per impedir que la incidència de les altres formacions d’esquerres sobre la política econòmica del Govern s’incrementés. En tots aquests àmbits, el tema del Prat era vist com l’element decisiu per preservar -o no- el bon clima existent fins aleshores entre el PSC i l’elit econòmica. L’anunci d'aquest dimarts del president de la Generalitat tindrà molt de reconciliació.
I el poder?
La governabilitat -és a dir, el poder- no ha aparegut en el discurs d'Illa. Però ha estat ben present en el debat sobre l’aeroport, especialment des del sobiranisme. Les entitats del G-8 també s’hi han referit. Miquel Martí hi insisteix i parla d'una "governança mancomunada", amb representació de totes les administracions -estatal, autonòmica i local- i de les organitzacions empresarials més representatives", com s'ha fet al Port de Barcelona, amb "tan bons resultats".
En tot cas, la intensitat per reclamar un canvi de model de gestió al Prat s’ha rebaixat molt des dels grans centres de poder econòmic. Només cal recordar l’acte emblemàtic a l’IESE celebrat el 2007, quan van anar de la mà la reivindicació d’un nou impuls per garantir la interconnectivitat de la infraestructura amb l’exigència que fos gestionada des de Catalunya. Des d’aleshores han passat moltes coses. D’una banda, el procés sobiranista, que ha tibat totes els costures de la societat catalana i ha tensat els lligams entre el sobiranisme i les principals institucions financeres i patronals.
De l’altra, la decisió del govern de Mariano Rajoy de privatitzar el 49% d'Aena, actualment amb el 51% en mans estatals i un 49% en mans dels accionistes. Va ser el 2015 i fou una de les majors privatitzacions de la història recent (i la major sortida a borsa des d ela venda d'Endesa, a finals dels 80). Això pot condicionar una part del món econòmic en la reivindicació per governar l’aeroport des de Barcelona. En tot cas, més enllà dels altres debats entorn el Prat, inclòs l’ambiental, la carpeta del poder continuarà com una gran clau pendent.
