El village de l'Open Banc Sabadell de tennis -més conegut com a Trofeu Comte de Godó- acostuma a ser un bon termòmetre de què es cou a les elits barcelonines. I, en l'edició d'enguany, celebrada en plena Setmana Santa -la final va caure en Diumenge de Resurrecció i va obligar a moure més d'una agenda vacacional-, s'hi va notar una remor de fons discreta sobre els passos que està fent Salvador Illa en aquest primer tram del 2025. No agraden els acords amb ERC, els Comuns i -sobretot- la CUP en matèria d'habitatge i de fiscalitat. El malestar va cristal·litzar aquest dijous en una entrevista de Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, al programa Els Matins de TV3.
"És un atemptat contra la propietat privada", va clamar Sánchez Llibre per referir-se a l'acord per regular el lloguer de temporada entre el Govern i les tres formacions d'esquerres, aliança que es produïa per primera vegada aquesta legislatura amb l'habitatge -principal preocupació de la ciutadania- al centre. Al concurs dels republicans, de la formació de Jéssica Albiach i dels anticapitalistes, el dirigent patronal el va considerar un "tripartit encobert". L'increment de la taxa turística, pactada entre Illa i els Comuns, tampoc ha agradat a Foment. I això que, fins ara, l'empresariat havia estat especialment curós amb el president, de qui sempre ha elogiat el tarannà moderat.
Un altre focus d'inquietud a l'establishment passa per la dilació de l'ampliació de l'aeroport del Prat, que compta amb el vist-i-plau del PSC i de la qual ha fet de llebre tant Barcelona Global com l'Ajuntament de la capital catalana, en aquest cas a través d'un grup d'experts comandats per Santi Vila. En una entrevista a Nació, l'exconseller de Territori -amb ADN convergent i que en les últimes eleccions ha acabat fent costat als socialistes- situava com una opció raonable una ampliació de 350 metres de la tercera pista. El Govern, de moment, es manté prudent i, mentre no tingui tancats els acords amb ERC i els Comuns pel suplement de crèdit, no farà cap moviment en públic.
I, davant d'aquestes aliances, Sánchez Llibre feia aquest dijous un prec gens dissimulat: que el PSC i Junts s'entenguin. Políticament -així ho consideren tots els actors, també aquells que han intentat un acostament- és inviable, almenys en aquests moments. El pacte que hi ha entre Carles Puigdemont i el PSOE, que avança a trompicons i que té pendents els principals elements -com l'oficialitat del català a Europa o l'amnistia, que d'aquí a unes setmanes farà un any que va ser aprovada pel Congrés-, no és traslladable a Catalunya. I això que en matèria de seguretat, d'infraestructures i de model econòmic hi podrien haver més coincidències que amb alguns aliats habituals al Parlament.
El president de Foment del Treball s'ha implicat personalment en l'homologació de Junts a Madrid -visites incloses a Puigdemont cada vegada que viatja a Brussel·les- per tal de tornar-lo a convertir en un actor "fiable", segons remarquen diverses veus consultades. "Els estem ajudant molt", remarquen fonts empresarials. L'interlocutor triat pel líder a l'exili amb les elits és Albert Batet, president del grup parlamentari. L'entrada de dirigents de Junts o afins al partit en estaments com Aena -Ramon Tremosa-, la CNMC -Pere Soler-, Renfe -Eduard Gràcia- i el consell de RTVE -Miquel Calçada- ha estat apadrinada i, per tant, ben rebuda per qui s'encarrega de lubricar la relació amb el PSOE.
Les Creus de Sant Jordi
Que llla té bona relació amb les elits empresarials -que el veuen com el president adequat per girar full de l'etapa del procés i capaç de dirigir al país cap a reivindicacions que no posin en qüestió la base del vincle entre Catalunya i l'Estat, com ara el finançament o bé el traspàs de Rodalies- es va acabar de constatar amb la tria de les Creus de Sant. Que entre els premiats hi hagi José Crehueras, president de Planeta -un dels grups que es va moure activament abans i després del referèndum del 2017-, no és cap casualitat. Sota el mandat d'Illa, a banda, s'han produït retorns empresarials sonats com el de La Caixa, el Banc Sabadell -en plena opa del BBVA- i Ciments Molins.
Aquesta projecció d'estabilitat i d'ordre -que forma part de la brúixola d'Illa- és el que uneix Palau amb l'establishment, però els acords amb el "tripartit encobert" denunciat per Sánchez Llibre emeten el primer senyal d'alerta empresarial. Una tendència que té a veure, també, amb la contradicció que impregna les elits catalanes: el context els obliga a fer costat a uns governs del PSC i del PSOE per afermar l'etapa post-procés, però l'agenda econòmica -i, especialment, els aliats disponibles per tirar endavant l'agenda legislativa- tiben cap a l'esquerra. I és aquí on Foment del Treball comença a teixir l'argumentari sobre els "atemptats contra la propietat privada" a Catalunya.
