Ha costat prop d'un any i mig, però el comitè assessor d'infraestructures que va crear Jaume Collboni només arribar a l'alcaldia de Barcelona ja té el seu primer posicionament, i és sobre l'aeroport. El dictamen d'aquesta vintena de personalitats i experts de diferents àrees conclou que cal ampliar la superfície de la infraestructura del Prat de Llobregat per fer créixer l'arribada de vols de llarg radi, també coneguts com a intercontinentals. I recomana fer-ho allargant la tercera pista "preferentment" sense afectar la Ricarda. Així, el govern municipal ja s'ha compromès a fer arribar aquesta posició al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i també a Aena.
En concret, el dictamen estableix: "Constatem que a partir d'una Anàlisi Econòmica, Social i Ambiental i de les alternatives considerades cal establir un marc de diàleg institucional i social, plurla i obert, que treballi en solucions a mig i llarg termini que permetin allargar la pista curta, preferentment sense tocar els espais protegits de La Ricarda i El Remolar, compensada amb fortes inversions mediambientals, especialment destinades a sanejar el cicle de l'aigua de les llacunes".
La primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, ha fet èmfasi en què abans de dur a terme l'ampliació caldria posar-se al dia amb els inversions pendents en clau de medi ambient. Durant la presentació, a més, l'han acompanyat l'enginyer en cap de l'Ajuntament, Oriol Altisench, i el president del comitè, Santi Vila. Totes tres figures, però, preguntades sobre altres possibilitats per augmentar la capacitat de visitants que arribin a Barcelona, com la connexió amb els aeroports de Reus i Girona o la proposta de fer que els avions grans utilitzin la pista llarga del Prat que ja existeix, més pròxima a les urbanitzacions de Gavà i Castelldefels, han defugit valorar específicament cap alternativa. "El dictamen diu el que diu i no diu el que no diu", ha insistit Altisench.
Durant la presentació del dictamen -que consta de sis pàgines- també s'ha insistit que l'encàrrec no era donar propostes tècniques concretes al debat de l'aeroport, sinó marcar "línies vermelles", ha remarcat l'enginyer en cap municipal. En aquest sentit, tant Altisench com Vila s'han referit constantment a la necessitat de buscar un punt de "compromís" entre les diferents sensibilitats que han envoltat la discussió sobre què ha de passar al Prat els pròxims anys.
El que es deixava entreveure era la idea d'allargar la tercera pista, però amb menys metres dels que es proposava inicialment des d'Aena, amb un projecte que afectava greument l'espai protegit de La Ricarda i que va anar acompanyat d'un cicle de protestes. Ara, el mateix Santi Vila s'hi ha referit, donant aquella opció per descartada, però fent surar la idea de fer l'ampliació amb unes altres dimensions. "Avui sabem que no caldrà l’ampliació de la pista de 500 metres. Es poden trobar solucions de compromís", ha reblat, entre uns suaus equilibris argumentals. De nou, tant l'exconseller de la Generalitat com l'enginyer en cap han insistit que la paraula "preferentment", en referència a la possible afectació sobre la Ricarda, havia estat escollida minuciosament.
Dubtes mediambientals per evitar un "conflicte veïnal"
El resum del posicionament del comitè assessor, però, és que cal esprémer la idea d'arribar a tenir una infraestructura que faciliti les 90 operacions de vols per hora, quan l'operativa actual les limita a 78. Tanmateix, reconeix que hi ha alternatives que es prefereixen evitar per no molestar els veïns de les zones residencials de Gavà i Castelldels. "La infraestructura actual permetria arribar a les 90 operacions/hora operant amb un model de pistes independents, tal com estava aprovat a la Declaració d'Impacte Ambiental, però podria desencadenar un conflicte veïnal per l'impacte acústic", estableix el text presentat.
Un comitè amb perfils allunyats i presència empresarial
El comitè està format per perfils més tècnics i per figures més relacionades amb la seva influència en el sector. S'hi poden trobar investigadors com Francesc Robusté o Elisabet Viladecans Marsal, però també els presidents d'espais empresarials influents, com Ángel Simón (Agbar), Josep Mateu (RACC) o Salvador Alemany (Cercle d'Economia). També hi ha veus tan allunyades com la de Ricard Riol, qui va ser la cara visible durant anys de la plataforma de Promoció del Transport Públic, o l'exconseller de CiU Andreu Mas-Colell.