La manifestació educativa de dissabte posa a prova (de nou) la força dels sindicats

Societat

Docents, famílies i estudiants estan cridats a una protesta unitària a la plaça Urquinaona de Barcelona per intentar forçar Educació a reobrir les negociacions i buscar solucions a una crisi enquistada

Publicat el 20 de novembre de 2026 a les 17:43

Dissabte és un dia assenyalat en el calendari educatiu. Mestres, professors, estudiants i famílies estan cridats a les dotze del migdia a plaça Urquinaona en una nova manifestació unitària per tornar a situar la crisi del sector al centre del debat públic. A simple vista, és una manifestació més; però no és com les anteriors. Ni per la forma, ni pel moment. La convoquen tots els sindicats crítics amb la conselleria -USTEC, CGT, Intersindical, CNT i COS-, les associacions federades de famílies (aFFaC), l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), el sindicat d'estudiants dels Països Catalans (SEPC), el sindicat d'estudiants (SE) i l'associació de mestres Rosa Sensat. També compta amb el suport dels col·lectius per l'habitatge. La forma, doncs, evidencia que la manifestació de dissabte aglutina el malestar de tots els agents implicats en l'ensenyament, no només la lluita sindical per les condicions laborals. 

Tampoc és una manifestació habitual pel moment, al marge de la campanya electoral. Arriba després de la vaga general i a les portes de la vaga educativa de dijous vinent, 26 de novembre. Amb el record de les mobilitzacions "històriques" del segon trimestre del curs passat, la represa del conflicte amb el retorn a les aules ha quedat una mica més descafeïnat. Ho van constatar les xifres de seguiment de la vaga del primer dia de curs. Amb les negociacions encallades i el malestar latent -ho avala la consulta sindical a desenes de milers de docents de la pública-, aquesta manifestació és una nova prova per calibrar i avaluar la força dels sindicats: "Ens servirà de termòmetre", afirma Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, en conversa amb Nació. 

Les diferents veus sindicals consultades esperen una participació "massiva" en la protesta, ja que l'opció de fer una manifestació unitària amb tota la comunitat educativa va ser la més ben rebuda en la consulta al professorat. "Hi tenim molta esperança", comenten. I també defensen el moment en què s'ha de fer, perquè ho veuen com una forma de capitalitzar el "caldo de cultiu" que s'ha gestat al voltant de la vaga general del passat 11 de novembre. A més, el desembre és la recta final del trimestre -hi ha les avaluacions i els actes de cloenda, entre d'altres-, motiu pel qual els sindicats consideren que hagués estat més difícil fer una fotografia real de la voluntat mobilitzadora del sector. Amb tot, doncs, el moment és dissabte. Caldrà esperar a veure si es compleixen els auguris dels organitzadors. 

Reobrir un conflicte que Educació dona per tancat

L'actual repte sindical és majúscul: reobrir un conflicte que la conselleria d'Educació ja dona per tancat. L'acord que va signar Esther Niubó amb Professors de Secundària el 9 de juny -fruit de les negociacions maratonianes del maig- va suposar un canvi de paradigma per la lluita del sector. Mentre les organitzacions que es van desmarcar de l'acord, tant d'inici com posteriorment, pressionaven i sortien al carrer per intentar forçar una nova entesa, el Govern tancava la carpeta, la guardava en un calaix, i no es plantejava reobrir les negociacions. Hi ha hagut trobades entre les diferents parts, però no s'ha tornat a negociar oficialment. I la voluntat de la conselleria no és fer-ho. "Des que van signar l'acord ja no hi ha hagut cap més negociació", assevera, categòricament, Marc Martorell, portaveu de la Intersindical, que sospita que Educació creu que "està tot el peix venut". 

Els sindicats, però, avisen que no ho està, i amenacen amb més protestes i vagues fins que les negociacions es reobrin. De moment, amb la manifestació unitària i la vaga del 26, tot i que no descarten plantejar futures aturades si el sector ho demana. Això sí, ja de cara al segon trimestre, que també és el moment en què els docents van començar a escalar el pols el curs passat. "El malestar continuarà fins que la crisi no es resolgui, i no estan fent res per canviar-ho", argumenta Martorell. També ho comparteix Segura, que assegura que en la darrera reunió per desconvocar la pròxima vaga -que es va celebrar dijous al matí- Educació "es va presentar sense cap proposta": "No van fer cap intent", exclama. 

La comunitat educativa fixa les seves exigències

Les reivindicacions per les quals es manifestarà la comunitat educativa segueixen la línia de les que ja s'han exposat en les darreres protestes, però sí que inclouen alguns punts que van un pas més enllà. En un manifest conjunt, signat per tots els convocants, fan una llista de totes les seves exigències, des de les més assumibles a curt termini fins a objectius a l'horitzó. La inversió d'un 6% del PIB en ensenyament -dictat per la LEC, promès per Illa i, posteriorment, diluït per la conselleria- és l'eix vertebrador: "Cal destinar un mínim del 6% del PIB a educació, amb prioritat per a la pública, un calendari a curt termini vinculant i seguiment públic", constaten. Amb aquest finançament també reclamen reduir progressivament els concerts, combatre la segregació i aprofitar la davallada demogràfica per abaixar ràtios.

En el manifest posen al centre l'ensenyament en els infants més menuts que s'incorporen al sistema educatiu: "Cal una xarxa pública, gratuïta i de gestió directa, ràtios adequades i professionals qualificats. La universalització del 0-3 ha d'anar acompanyada de les condicions necessàries per garantir-ne la qualitat educativa", argumenten. La llengua també és una de les línies mestres de les seves exigències. Demanen més suport i plans d'aprenentatge per reforçar el nivell de català de l'alumnat -que no passa pel seu millor moment, com evidencien els resultats de les competències bàsiques-, i reclamen més recursos per a les infraestructures dels centres perquè consideren que si les condicions són les correctes, l'aprenentatge també se'n beneficia. 

També dediquen un capítol per als docents i reclamen "salaris dignes", la reclassificació laboral del personal d'administració educativa (PAE) -una reivindicació que no es pot parlar en les meses de professorat, però on la conselleria sí que hi pot incidir-, i consensuar els currículums amb tots els docents. De fet, també demanen més veu per als claustres i els centres, però sobretot per al conjunt de la comunitat educativa: "Volem ser part de les decisions", resumeixen. Dissabte és la prova de foc per calibrar la força dels sindicats. L'èxit -o el fracàs- de la manifestació serà un factor determinant per esbossar el futur de l'estratègia sindical i valorar més vagues o no. Dissabte es veurà.

Escull Nació com la teva font preferida de Google