Reunió del més alt nivell entre el Departament d'Educació i el Departament d'Economia per aterrar la promesa de Salvador Illa d'incrementar la inversió educativa fins al 6% del PIB. Des de les dotze del migdia, les titulars de les respectives carteres, Esther Niubó i Alícia Romero, s'han reunit amb els diferents grups parlamentaris a la seu de la conselleria d'ensenyament -aquesta vegada a l'edifici principal, no a l'annex, on s'han gestat les enteses amb els sindicats- per abordar aquest compromís que ja recull la LEC des de 2009, i que fins ara no s'ha assolit. En clau parlamentària, hi han participat totes les forces de la cambra excepte Vox, que, com ja ha passat amb el debat que articula el Consell d'Educació de Catalunya, ha declinat formar part d'aquesta nova entesa. Els populars han arribat tard a la convocatòria, però sí que hi han participat.
La trobada, la primera de totes, ha servit per fixar les bases de l'entesa que busca complir amb aquest objectiu d'Illa. En acabar la reunió, que s'ha allargat més de dues hores, la consellera Niubó ha donat els primers detalls sobre la reunió. Situa l'objectiu del 6% com un "principi orientador", però s'aferra a la prudència i recorda que supeditar la inversió educativa a un indicador com el producte interior brut pot no propiciar la fotografia inversora que busca el Govern. Per això, plantegen altres indicadors per complementar la inversió respecte al PIB, com ara "la despesa per alumne" o "la inversió respecte al total del pressupost de la Generalitat".
"Ens podem trobar en un escenari on, invertint menys, per constricció del PIB, el percentatge sigui major. Al costat del principi del 6% hem d'incloure altres indicadors més estables", ha remarcat la titular de la cartera d'ensenyament, que manté que el 6% promès per Illa ha de ser el principi a seguir, però no es pot quedar "subjecte" a aquesta conjuntura. Tot i que dilueix lleugerament l'objectiu del 6%, i a hores d'ara evita establir-li una temporalitat -al·legant que la d'avui és la primera reunió oficial amb tots els grups parlamentaris-, Niubó referma que és la voluntat del Govern, i que fa setmanes que treballen per donar forma a aquest horitzó plantejat pel cap de l'executiu català.
El primer objectiu, equiparar la inversió espanyola
Encara amb els calendaris difusos i les idees que han sobrevolat la primera reunió per aterrar, el Govern sí que ha expressat la seva voluntat de temporalitat. El primer objectiu és equiparar la inversió mitjana de l'Estat en ensenyament de cara al 2030. És a dir, assolir una inversió de fins al 4,5% del PIB en els pròxims quatre anys. D'acord amb les darreres dades de què disposa la consellera en aquests moments, la inversió en educació a Catalunya ha passat del 4,05% del PIB el 2024 al 4,2% el 2026. La darrera dada estatal és la del 4,05%. Tenint en compte que les darreres dades estatals de les quals es disposa són les de 2024 -les altres són internes de la Generalitat-, l'objectiu que es marquen per al 2030 és equiparar el 4,5%.
Un cop s'hagi assolit aquest primer tram, la consellera Niubó remarca que ja es buscarà la manera d'arribar fins al 6% en els pròxims anys, però ha evitat establir un calendari perquè cal veure l'evolució de l'economia. De moment, però, la temporalitat plantejada ja és superior a la que volen els impulsors de la ILP. La consellera ha insistit que el percentatge és "el principi orientador", però que no ha de ser "l'objectiu últim", sinó "complementari" amb els altres indicadors.
Les entitats educatives mantenen la seva via particular
Mentre el Govern busca l'encaix per lligar i garantir el 6% del PIB en educació, les entitats impulsores de la iniciativa legislativa popular (ILP) mantenen la seva pròpia via. Dimecres de la setmana passada es van reunir amb el president de la Generalitat per traslladar-li les seves tres preocupacions i afegir pressió. La proposta dels impulsors és que en dos anys es pugui arribar a la mitjana estatal d'inversió del PIB en educació -que el 2023 se situava al voltant del 4,2%, mentre que a Catalunya era d'un 3,8%-, i en dos anys més arribar al 6%. És a dir, un calendari de quatre anys vista, encomanant-se ja a la següent legislatura. Edu Núñez, secretari general de la federació d'ensenyament de CCOO, explicava que Illa no va entrar a donar detalls de possibles calendaris i que es va limitar a defensar que hi ha d'haver un "criteri de realisme" i evitar generar "frustració".
També demanen transparència a l'hora de decidir què computa i què no dins el 6% d'inversió educativa, i aposten perquè hi hagi una "tutela social" de tot el procés. En altres paraules, la creació d'un organisme amb representació sindical que permeti fiscalitzar l'aplicació d'aquesta promesa de l'increment inversor. La ILP pel 6% del PIB en educació es troba actualment en el debat d'esmenes després d'haver recollit més de 60.000 signatures. Un cop se superi el debat d'esmenes, la iniciativa podrà tirar endavant i sotmetre's a la valoració -i posterior votació- de la cambra catalana.
