Esther Niubó va assumir la cartera d'Educació l'11 d'agost de 2024 amb l'objectiu de buscar la "complicitat" i recuperar la "confiança" de la comunitat educativa. Un repte majúscul després d'anys de molta tensió amb la conselleria encapçalada per Josep Gonzàlez-Cambray i -tot i que amb uns ànims més apaivagats- Anna Simó. Dos anys després, la situació no ha millorat pràcticament i la crisi de confiança sembla irreparable. Amb el carrer encès i la mala maror dels mestres a l'alça, un dels únics punts amb posicionaments similars entre Educació i docents era la defensa de l'escola inclusiva. Ara, però, el lleuger canvi de perspectiva de l'administració en relació amb aquest model ha esquerdat de nou l'entesa.
En concret, la Generalitat vol debatre si els criteris actuals permeten distingir adequadament quins alumnes poden quedar-se en un centre ordinari amb suports intensius i quins poden rebre una atenció més adequada en un centre especial. En una entrevista recent a El País, Niubó defensava enfortir els centres d'educació especial: "Hi ha alumnes que no poden sostenir una escolarització ordinària i hem de pensar que potser en un d'educació especial tindrà una atenció més especialitzada i un entorn on es podrà desenvolupar amb més serenitat, i no és el mateix la formació d'un professor que hagi estudiat matemàtiques que uns altres que tenen experiència en alumnes amb dificultats", defensava la consellera en l'entrevista.
És aquesta línia discursiva sobre el replantejament del model de la inclusió el qual genera més recel entre els experts consultats per Nació: "Estic radicalment en contra del seu diagnòstic", exclama amb contundència Víctor Saura, periodista, docent i membre de la plataforma per a l'escola inclusiva. El problema, per al professor, és que "sembla" que el responsable del desgavell educatiu sigui el decret de 2017, però l'expert n'espolsa les culpes. El mateix diagnòstic el fa Sylvie Pérez, psicopedagoga amb llarga trajectòria en equips d'assessorament i orientació psicopedagògic (EAP), que creu que hi ha qüestions que no han acabat de funcionar en la normativa, però no per un problema de fons, sinó per la manca de recursos. En altres paraules, per les polítiques educatives que s'han implementat per desplegar-lo.
Tots dos experts coincideixen que el que cal fer no és repensar el model, sinó mirar d'enfortir-lo: "Si qüestionem el model, qüestionem l'escola inclusiva i anem contra la tendència internacional. També la del govern espanyol", assegura Saura, que creu que els missatges que ha enviat la conselleria en les darreres setmanes -des de l'entrevista de Niubó a El País fins a la intervenció de l'actual directora general d'inclusiva, Susana Tarapiella, en unes taules rodones organitzades per Equitat.org- "són molt perillosos": "Només podem anar cap a la inclusiva", assevera l'expert, que creu que el focus s'ha de posar sobre l'ús de les pantalles -com ja està fent el Govern-, no sobre el model educatiu.
"Diferenciar escolarització d'inclusió"
La confiança amb Educació també està trencada per les polítiques de desplegament de la inclusiva: "Ha de quedar molt clar que escolaritzar i incloure no és el mateix. Que un infant estigui escolaritzat en un centre ordinari no vol dir que estigui inclòs", argumenta Pérez. Més enllà de la diferenciació semàntica, això es nota a les aules. Tal com relata la logopeda i psicopedagoga Cesca Barti, la manca d'intèrprets de llengua de signes evidencia algunes de les ombres de l'escola inclusiva: "Un alumne amb sordesa pot tenir una plaça en un institut, però si no pot accedir en igualtat de condicions a les explicacions, als comentaris, als dubtes, a les bromes, als conflictes i a tot allò que passa dins d’una aula, podem dir realment que està inclòs?", es pregunta Barti.
En aquesta línia, i d'acord amb els altres professionals de l'ensenyament consultats per aquest diari, la logopeda recorda que "la inclusió no consisteix a obrir la porta de l’aula", sinó que "consisteix a garantir que, un cop a dins, tothom hi pugui ser de debò". I això, com sempre, recau en els recursos, econòmics i humans: "La inclusió sense recursos corre el risc de convertir-se en una paraula molt bonica escrita en un document", adverteix Barti.
Repensar el model, no; revisar-lo, sí
Tot i la defensa acèrrima del decret de la inclusiva en vigor des de fa gairebé deu anys, els experts sí que admeten que es poden revisar alguns aspectes. "Sempre es poden revisar coses per fer-lo millor, però crec que el més important és que el decret es conservi", defensa Carme Ortoll, una de les mares de la normativa i directora general d'infància durant la conselleria d'Irene Rigau. Ortoll recorda que aquest document ja va estar molt consensuat en el moment de cuinar-se -l'elaboració va allargar-se tres anys-, motiu pel qual l'arrel del document continua vigent. Això sí, creu que s'ha de repensar la forma d'implementar-lo: "S'ha de tornar a plantejar la forma d'implementar-lo. La distribució dels recursos, el paper dels EAP...", apunta l'experta, que remarca que hi ha molts aspectes impulsats que ja funcionen, i que, per tant, s'han de conservar.
Pérez també posa el focus en la distribució dels recursos, ja que considera que els suports educatius han de dependre de les necessitats reals de l'alumnat i dels centres. És el que dicta el decret, però no acaba de complir-se. "Que els recursos no depenguin només del diagnòstic", assenyala la psicopedagoga, que també defensa que els EAP han de tenir un paper més "preventiu". I això també implica enfortir el treball en xarxa: "Sense coordinació entre suports i institucions, les ajudes cauen", remarca Pérez, en consonància amb Ortoll, que també remarca el "consens" i la "cooperació" com una de les claus de l'èxit inicial del decret.
Per als experts, revisar -que no repensar- el model d'inclusió també implica posar al centre l'alumnat. Donar-los veu, escoltar les seves necessitats; escoltar les famílies i entendre les seves preocupacions; i, sobretot, donar els recursos necessaris als professionals de l'ensenyament per poder garantir una inclusió real a les aules: "La teoria ja ens la sabem. Hem tingut deu anys per posar-la en pràctica. Ara calen mesures reals i acompanyades", argumenta la psicopedagoga. Per aquests motius, les veus consultades creuen que s'ha de revisar la implementació del decret, però no canviar-li el sentit: "Seria contraproduent per a molts centres fer grans canvis, perquè n'estan molt contents i els funciona", assegura Ortoll.
Què en pensen els sindicats?
Els sindicats també es mostren crítics amb el posicionament de la consellera Niubó en relació amb l'escola inclusiva. Els motius, però, són diferents: "Tenim molt clar que no es pot replantejar el model d'escola inclusiva perquè no s'ha desplegat", apunta la portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, que remarca -en la línia dels experts- que la realitat de les aules "no és inclusiva". Com han expressat els docents en les diferents mobilitzacions dels darrers mesos, la representant del sindicat majoritari del sector considera que només s'ha escolaritzat l'alumnat amb necessitats educatives especials dins els centres ordinaris, però no s'ha acompanyat dels recursos necessaris. D'aquesta manera, doncs, argumenta que la inclusió no és real.
En aquesta línia també s'expressa Marc Martorell, portaveu de la Intersindical, que remarca que el decret "està molt bé", però que, "com que el paper ho aguanta tot", no correspon a la realitat: "El que s'ha de fer és augmentar molt els recursos". En aquest sentit, considera que el canvi de posicionament de Niubó envers l'escola inclusiva es deu a què "no es vol rascar la butxaca". Una recepta, però, que Martorell augura que no funcionarà: "No hi ha forma d'estalviar-se diners en els serveis públics", assevera el portaveu de la Intersindical. Ambdós sindicats, igual que els experts, comparteixen la voluntat de revisar el decret vigent, però consideren la recepta per millorar el sistema ha de passar per reforçar-lo, no replantejar-lo.
Qui s'alinea més amb els plantejaments de la titular de la cartera d'Educació és el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández. Recorda que des que va entrar en vigor el decret han demanat la seva derogació -una idea que, a hores d'ara, Niubó descarta- i creu que, d'ençà de les mobilitzacions, s'ha reobert el debat sobre el model: "No és només un tema de recursos", argumenta Fernández, que expressa el seu suport a les idees de la consellera, amb qui van signar l'acord de maig, perquè comparteixen fil argumental. Això sí, demana "més ambició". El debat està obert, i serà un dels temes més candents a abordar pel Consell d'Educació de Catalunya. I, malgrat la divisió d'opinions, el consens sobre revisar la inclusiva persisteix.
