Fa temps que el Parlament ha deixat de ser l'epicentre de la política catalana. El Govern és qui concentra més focus i la cambra catalana ha assumit un rol més secundari -les sessions de control al president i els consellers s'han banalitzat i el país ha viscut anys encadenant pròrrogues pressupostàries, per exemple-, malgrat la rellevància que hauria de tenir tot el que s'hi discuteix. El debat de política general és, juntament amb el debat de pressupostos, la cita més rellevant del curs a la cambra, en què la majoria parlamentària marca les línies a seguir a l'executiu. Serà una setmana intensa, però realment és tan important? El Govern fa cas al que li indica el Parlament?
Una revisió de les propostes de resolució aprovades ara fa un any mostra resultats desiguals. En resum, es pot dir que el Govern tira endavant allò que li interessa, més enllà de si el Parlament ho ha demanat o no. Un exemple clar és el pla pels 214.000 pisos, proposta estrella de Salvador Illa que no va tenir els suports parlamentaris necessaris, però que l'executiu ha anat impulsant aquest últim any. L'exemple contrari seria l'Entesa de País proposada per ERC per abordar la resolució del conflicte polític, que va obtenir majoria parlamentària però no ha anat més enllà. I un tercer exemple en què Govern i Parlament van alineats és en reforçar els Mossos: és una demanda dels grups que casa bé amb l'aposta política de l'executiu.
Aquest és l'examen a les deu propostes més rellevants del debat de política general de 2025. En verd, les que s'ha complert o estan molt avançades; en vermell, les que continuen lluny; i en taronja, les que han tingut avenços però no han acabat de culminar-se:
1. Rehabilitació de pisos
L'habitatge va ser un dels eixos centrals del debat de política general. De fet, el president va presentar com a proposta estrella una mobilització massiva de sòl per construir-hi més de 200.000 pisos. El Parlament ho va tombar, però el Govern hi ha seguit treballant, de manera paral·lela a altres plans com el de construir 50.000 pisos públics. De tota manera, la majoria de la investidura sí que va instar -amb l'abstenció dels Comuns- Illa a apostar de manera decidia per la rehabilitació d'habitatge i el Govern ha fet passos en aquest sentit. La setmana passada, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, anunciava un pla de 255 milions anuals per rehabilitar pisos, amb especial atenció als barris vulnerables, en la línia del que es va pactar amb ERC per als pressupostos.
2. Habilitació per recaptar l'IRPF
La recaptació de l'IRPF continua pendent. Mentre el Govern avança per posar al dia l'Agència Tributària de Catalunya, amb la mirada posada més enllà de 2028, ERC reclamava l'habilitació legal del govern espanyol per permetre a la Generalitat assumir aquest impost. Era, de fet, una línia vermella en la negociació dels pressupostos, però finalment va decaure. Ara fa un any, el PSC va votar a favor de la proposta de resolució dels republicans per instar el Govern a aconseguir l'habilitació per recaptar l'IRPF. El nou model de finançament s'ha convertit en una proposta ferma que arribarà aviat al Congrés, però la possibilitat que la Generalitat pugui recaptar l'impost de la renda encara no s'ha concretat i el govern espanyol continua expressant reticències.
3. Reforç de Mossos
Un altre dels consensos del Parlament ara fa un any, i que s'alinea perfectament amb el que vol el Govern, és el reforç dels Mossos per arribar a 25.000 agents l'any 2030. Al debat de política general, PSC i Comuns van pactar una proposta per augmentar el nombre d'agents, que va comptar amb el suport de la majoria parlamentària. El Departament d'Interior avança en aquest sentit, amb la convocatòria de places, i en la darrera comissió bilateral del maig es va pactar el finançament d'aquesta ampliació de plantilla. En aquest cas, les demandes del Parlament sí que són ateses pel Govern.
4. «Entesa de país» pel conflicte polític
Les aspiracions sobiranistes, malgrat no haver-hi un govern independentista ni majoria al Parlament, també van treure el cap al debat. ERC va esgarrapar el compromís per crear una "entesa de país" per resoldre el conflicte polític, una nova fórmula que pretenia substituir la "convenció nacional" que els republicans van pactar amb el PSC a canvi de la investidura de Salvador Illa. Hi van donar suport, a més d'ERC, tant els socialistes com Junts, els Comuns i la CUP. Un 80% de suport parlamentari a una proposta que, dies abans, Oriol Junqueras havia abanderat en una conferència i que, un any després, ha quedat en paper mullat i només ha reviscut per resoldre el conflicte educatiu.
5. Traspàs de Rodalies
Rodalies va ser un dels eixos centrals del debat de fa un any. El Parlament va constatar la mala gestió de la xarxa ferroviària -faltaven pocs mesos per la gran crisi arran de l'incident de Gelida- i va refermar el compromís amb el traspàs. En aquest any s'han anat fent passos rellevants, com la creació de l'empresa mixta que hauria de començar a funcionar a partir de l'any vinent, però no s'ha completat el traspàs de les línies previstes. El de l'R1 hauria d'arribar en aquest any, un cop completat l'inventari, tal com es va ratificar en l'acord de pressupostos entre el Govern i ERC.
6. L'Autoritat Aeroportuària i un nou Consell Rector
Una majoria del Parlament és favorable a l'ampliació de l'aeroport del Prat, carpeta que tensa la majoria de la investidura. El PSC impulsa la reforma, però ERC i els Comuns s'hi oposen. El ple va tombar fa un any les propostes que demanaven frenar aquesta ampliació. En canvi, va aprovar una proposta d'ERC, recollida ja a l'acord d'investidura d'Illa, que instava el Govern i el Parlament a fer les reformes legislatives per crear un nou Consell Rector Aeroportuari de Catalunya -això està aturat- i la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que sí que s'ha creat. Havia de començar a funcionar aquest últim trimestre de l'any i, finalment, segons l'executiu, estarà "plenament operativa" a partir del gener de 2027.
7. Hard Rock
Del que no se'n se'n sap res és del Hard Rock, que va revifar també en l'últim debat a proposta del PP. El ple va avalar la resolució dels populars que reclamava resoldre, abans de finalitzar el 2025, l'informe d'impacte ambiental i convocar el Consell Rector del CRT Vila Seca-Salou, incloent en l'ordre del dia l'aprovació del PDU del centre recreatiu turístic per a desenvolupar el Hard Rock. Ho va permetre una estranya suma al Parlament entre Junts, el PP i Vox, i l'abstenció del PSC. Un any després, cap novetat: ni informe abans del 2026, ni consell rector convocat ni aprovació del projecte per fer el Hard Rock. El Govern hi està favor, però no ho té com a prioritat.
8. Gratuïtat de l'educació 0-3 anys
La gratuïtat de l'etapa educativa de zero a tres anys figura als acords d'investidura d'Illa i també es va aprovar al debat de l'any passat a proposta del PSC, ERC i els Comuns. Tots tres partits van constituir a finals del 2025 un grup tècnic que té com a objectiu presentar una proposta comuna que tingui l'aval del Parlament. De moment, aquest equip està en marxa i en paral·lel els pressupostos de la Generalitat inclouen una partida de 54,3 milions d'euros per avançar progressivament en la gratuïtat. La crisi educativa, però, ha deixat de moment aquesta qüestió en un segon terme.
9. Gratuïtat del menjador a partir d'aquest curs
El Parlament també va aprovar l'any passat, a proposta d'ERC, aconseguir la gratuïtat del menjador escolar a partir d'aquest curs, cosa que no ha passat. La petició es va tornar a fer abans de l'estiu, i va reunir els vots de tots els grups parlamentaris excepte el PSC, que es va abstenir, i Aliança Catalana, que hi va votar en contra. Sí que és cert que els pressupostos de 2026 destinen 253 milions d'euros en ajudes de menjador i al transport escolar, més del doble que el 2023, i se'n beneficien 46.800 i 214.000 infants, respectivament. De tota manera, la gratuïtat que va demanar el Parlament no s'ha aconseguit.
10. El català a l'escola i el Pacte Nacional per la Llengua
La llengua va ser protagonista del debat en dos sentits: la protecció a l'escola i l'execució del Pacte Nacional. Sobre la primera, el Govern ha anat activant mecanismes legals per recórrer les sentències ja periòdiques contra la llengua a l'escola, tot i que la gran incògnita continua sent la sentència del Constitucional. Per altra banda, diverses propostes demanaven impulsar el Pacte Nacional per la Llengua. I aquí hi ha disparitat de criteris: Política Lingüística xifra el compliment de les mesures -culminades o en execució- previstes per al primer any en el 98% mentre que Plataforma per la Llengua el rebaixa fins a prop del 40%.
