Un full de ruta pactat amb patronals i sindicats pel foment del català al món laboral. Aquest ha estat el principal anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa, en l'acte d'aquest dimarts a Palau per fer balanç del primer any del Pacte Nacional per la Llengua. "Mantenim l'ambició intacta pel català, que està ben viu malgrat els reptes", ha assegurat. Al seu torn, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha detallat l'avenç de mesures del primer any que es troba en el 98% de compliment entre el 62% de completades i el 36% que es troben en execució.
El full de ruta s'ha pactat en el marc del Consell del Diàleg Social, que inclou una comissió per a l'impuls del català. Si bé l'executiu no ha donat masses detalls i ho farà en les pròximes setmanes, l'acord hauria de permetre avançar en la garantia dels drets lingüístics del món del treball. L'objectiu del Govern és que els centres laborals siguin llocs d'integració i interacció lingüística i això inclourà també entrar en la documentació jurídica o els convenis laborals, entre d'altres. Des de l'executiu s'assegura que aquest full de ruta permet, per primer cop, que els actors del món laboral assumeixin que la llengua és indispensable.
Per altra banda, Vila ha considerat que el Pacte Nacional per la Llengua és una "experiència inèdita" que exposa cap a on vol anar el país en matèria lingüística. En paral·lel, el conseller ha detallat que el context és "complex" però que hi ha voluntat de "transformació real" que vagi més enllà del paper, com ha passat amb el reforç de l'aprenentatge del català. "En alguns casos s'han posat en marxa transformacions molt profundes, però en altres espais queda molta feina per fer", apunten. En quins àmbits cal millorar? Doncs des del Departament no neguen que precisament en el món laboral, en el de la salut o en el del consum s'han fet avenços, però que cal anar molt és enllà.
El reforç de l'aprenentatge, gran avenç del Pacte
En aquest primer any, s'ha complert la despesa prevista de 256 milions d'euros, encara sense tenir uns pressupostos propis. La gran mesura de la qual pot treure pit el Govern fins ara és el reforç de l'aprenentatge del català. Política Lingüística ha rellançat el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) amb més de cent tècnics. Juntament amb els cursos coordinats amb entitats i ajuntaments -amb dues línies de subvencions de 1,5 milions d'euros cadascuna-, es preveu arribar a prop de les 200.000 places després de les 150.000 anunciades inicialment als pressupostos i afegint-hi les 50.000 vinculades a la regularització extraordinària de migrants.
En el balanç del primer any, el Govern també ha creat l'Oficina de Protecció de Drets Lingüístics que recollirà les denúncies per discriminacions en aquesta matèria, tal com ha avançat aquest diari. Precisament, canalitzarà queixes en àmbits com la salut o el consum, on el Departament celebra alguns avenços però constata que resta feina per fer. En el món del treball, Política Lingüística assegura que és un "objectiu central" i preveu aquests passos anunciats per Illa de cara a les pròximes setmanes per acabar presentant detalladament el full de ruta que estableix el compromís de sindicats i patronals perquè el món laboral suposi un espai d'integració lingüística.
El Govern reivindica avenços en altres àmbits
L'executiu també detalla avenços en altres àmbits més enllà de l'aprenentatge del català. Un d'ells és l'impuls de la política lingüística municipal a través de l'activació dels ajuntaments, a qui consideren un actor molt important en matèria de llengua per la seva proximitat amb la ciutadania. Destaquen en aquest sentit els 240 municipis que s'han adherit al Pacte i que representen el 67% de la ciutadania, tot i que des del Departament deixen clar que "no es tracta de signar un paper, sinó d'aplicar mesures", i que van des de garantir l'ús de la llengua en espais tan quotidians com una llar d'infants o un concert de festes majors.
En l'àmbit educatiu, la Conselleria reivindica el rècord d'aules d'acollida i un nou model accelerat i intensiu per a adolescents nouvinguts que s'està avaluant abans de generalitzar-lo. En l'escenari administratiu, Política Lingüística celebra el desplegament de les clàusules lingüístiques perquè els municipis tinguin a disposició una guia clara mentre que també recorden que l'última comissió bilateral Estat-Generalitat ha acordat un grup de treball específic de llengua per garantir el català a l'administració estatal que té presència a Catalunya. En salut, el Govern destaca que totes les entitats del sistema públic tenen un referent lingüístic i que totes han lliurat plans de gestió lingüística.
Pel que fa al comerç i l'atenció al públic, el principal motiu de queixes lingüístiques, el Govern ha anunciat un rècord de més de 1.600 actuacions de l'Agència Catalana de Consum. També l'estratègia perquè el català guanyi presència en grans empreses, amb exemples d'èxit com Omoda, Jaecoo, els caixes de Revolut, els manuals de Samsung o Natura. En l'àmbit digital, Política Lingüística treu pit de contribuir a la professionalització de creadors de contingut en català. Per últim, el Departament també assegura que està donant suport a tot el domini lingüístic català amb contribucions a les entitats de la Catalunya Nord o a iniciatives com el Correllengua Agermanat.
Les entitats demanen ambició i "mesures desacomplexades"
Un any no dona per desplegar tot el Pacte, però, de moment, les entitats són crítiques. "No podem estar contents perquè s'ha quedat a mig camí", valorava Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, en declaracions a Nació. L'entitat considerava que Vila està fent una bona feina, però que la resta del Govern no l'acompanya. "No s'ha notat un abans i un després", lamentava Escuder, que considerava que el diagnòstic era "excel·lent" però que les mesures no els convencien i l'execució encara menys. De cara als pròxims anys, Plataforma exigeix "mesures desacomplexades" en àmbits com l'educació, la salut o el comerç.
El diagnòstic de Plataforma és compartit per part d'Òmnium. Fonts de l'entitat reconeixien avenços, fent referència a l'accés a l'aprenentatge de la llengua o als cursos de català, però també consideraven que el desplegament del Pacte "està sent irregular". L'entitat assegurava que calen mesures "més ambicioses" i amb un pressupost que les pugui fer possibles. L'entitat també criticava que el Pacte "no hagi assolit plenament" la transversalitat, i malgrat que ha mantingut contacte amb el Govern durant aquest any, li exigeixen "augmentar l'ambició".
