Els moviments tectònics al mapa mediàtic espanyol són senyals de reposicionament dels principals actors a les portes del nou cicle electoral. El flaire de canvi polític, amb molts fronts oberts per a Pedro Sánchez i el PSOE, ha provocat un ball de cadires a les grans emissores de ràdio i ha remogut el sector de la televisió. Fa mesos que s'acumulen els moviments -alguns per qüestions corporatives i altres més polítics-, però en els darrers dies els esdeveniments s'han precipitat de cara a la nova temporada, que obrirà un nou cicle electoral a l'estat espanyol amb les municipals i les generals.
Des del canvi de direcció editorial que va prendre el Grup Prisa -que va rellevar la directora d'El País i al conseller delegat del grup mentre es negava a impulsar la televisió privada que pretenia la Moncloa- fins als girs d'entitats com el Grupo Planeta, amb Atresmedia com a gran protagonista. A tot aquest escenari cal sumar-li l'entrada d'una nova televisió privada, que començarà emissions al novembre segons les darreres previsions i que compta amb el vist-i-plau del govern espanyol. La impulsen els rebels de Prisa (contraris a Joseph Oughourlian, màxim accionista) amb José Miguel Contreras (qui va fundar Globomedia i La Sexta) i Andrés Varela Entrecanales. Tots dos voldrien haver impulsat aquest canal, de contingut molt polític, des de l'empresa editora d'El País i la Cadena Ser.
El primer terratrèmol el provoca Oughourlian amb la seva negativa a que Prisa iniciés el camí per a crear un nou canal de televisió de perspectiva progressista i sota la mirada còmplice de l'executiu de Pedro Sánchez. Era el febrer del 2025 i el màxim accionista de l'empresa que gestiona la Cadena Ser i El País va donar un cop de porta contundent: ni hi hauria nova cadena televisiva ni mantindria els seus dos impulsors, Carlos Núñez (va marxar voluntàriament en un cessament encobert i ara és al capdavant de Mediapro) i José Miguel Contreras (qui forma part de Global Alconaba, el hòlding amb empresaris afins als socialistes que tenen un 7,1% de les accions de Prisa). Aquest fet, de fa més d'un any, ha generat un efecte dominó en diferents fronts. Cal recordar que la negativa d'impulsar la nova cadena va "militaritzar" la graella d'RTVE, erigint-se així com l'ariet contra la dreta mediàtica (amb figures com Javier Ruiz, Jesús Cintora, Silvia Intxaurrondo o fins i tot David Broncano).
Àngels Barceló: un adeu que ho fa saltar tot pels aires
Els aires de canvi són evidents amb la sortida d'Àngels Barceló de la Cadena SER després de vint-i-un anys a l'emissora. No és el fet en si, és el com es produeix. La periodista catalana trenca amb la direcció de Prisa per discrepàncies editorials. Mateixa situació va viure Pepa Bueno, destituida com a directora d'El País pel mateix Oughourlian per friccions evidents en el rumb del diari. Barceló no ho amaga ni tampoc els pesos pesants de la SER, com Carles Francino.
Diversos mitjans estatals destapen els entrebancs interns: la catalana no casava gens amb Fran Llorente, director de continguts, home de confiança del màxim accionista i que ha d'alinear l'empresa i la redacció. Ara toca prendre distància amb el PSOE: directius clares. Oughourlian va ser encara més contundent, segons les declaracions recollides per The Objective i confirmades per altres mitjans: "La línia editorial la marca la propietat". El nou rumb queda clar. La disjuntiva entre Barceló i el braç armat d'Oughourlian era "la manca de pluralitat" en les tertúlies.
Una nova televisió progressista, l'única privada amb aquesta perspectiva?
El nou canal de SIETE (acrònim de Serveis Integrats d'Entreteniment Televisiu SL) encara no té nom, però arribarà a la TDT en un màxim de sis mesos, és a dir, com a màxim a partir del novembre del 2026. Ho farà a les portes del nou cicle electoral i després que el Consell de Ministres hagi aprovat aquest 26 de maig la llicència perquè es converteixi en el nou canal en obert a la televisió estatal. Segons ha avançat El País, la cadena no disposarà de continguts informatius ni de telenotícies com a tal, sinó que comptarà amb "tertúlies i anàlisi".
Fa un any que la batalla per controlar aquesta nova llicència televisiva va fer esclatar diversos òrgans interns del Grup Prisa, tal com vam explicar a El Món de la Tele. I precisament, els rebels de la companyia propietària de la SER i El País han aconseguit col·locar-se per davant de Mediaset (la segona empresa que volia l'adjudicació).
La societat Global Alconaba era el principal suport dels directius que tiraven endavant el projecte d'una televisió dins del grup -en confrontació directa amb Oughourlian- que girés en l'òrbita progressista. Adolfo Utor, empresari valencià i propietari de Baleària (amb el 5,4%) i l'empresari andalús Diego Prieto (fundador i president d'SSG i amb el 3,1% de les accions, aconseguides el juny del 2024) també donaven suport a l'aventura del canal televisiu. Però el veritable protagonista és José Miguel Contreras.
- Carlos Núñez (esquerra) i Joseph Oughourlian (dreta) protagonitzen la guerra interna de Prisa
- Aleix Pérez
Qui va ser el fundador de Globomedia i La Sexta ha estat un dels capitans del projecte. Després de la pèrdua de control de Cuatro -ara en mans de Mediaset-, que Atresmedia -Grup Planeta- adquirís La Sexta i que els principals grups televisius espanyols no tinguessin una "essència" política d'esquerres, diverses personalitats d'alta categoria del sector, lligats al progressisme, van decidir activar aquesta operació. SIETE ja és una realitat després de molts entrebancs i baralles empresarials.
Un dels elements més importants és que aquesta nova televisió pot ser el darrer refugi mediàtic dels corrents progressistes en el cas que hi hagués un canvi polític a la Moncloa a curt termini. Sense el control d'RTVE -a nivell informatiu, perquè el Consell d'Administració, després de la reforma bipartidista, no canviarà fins el 2030 sense dimissions- i amb un panorama mediàtic amb essència conservadora, aquest nou projecte televisiu és el darrer refugi a escala mediàtica estatal. Canal RED és més residual encara que s'emeti per Movistar Plus.
Moviments del Grupo Planeta: què ha passat?
El Grup Planeta, propietari d'Antena 3, la Sexta, Onda Cero o La Razón, tampoc ha perdut el temps movent peces. Encara que la disputa de drets d'emissió sobre Pasapalabra sembli un escenari secundari, Atresmedia té diversos fronts sobre la taula que responen a aquests aromes de canvi polític. La mateixa jornada que Barceló informava que "renunciava" al seu contracte amb la SER (verb expeditiu utilitzat per Prisa), Onda Cero, l'emissora d'Atresmedia, anunciava canvis a Más de uno, programa que presenta Carlos Alsina des del 2015 i que s'ha ubicat en una posició conservadora moderada. Alsina, una de les grans veus crítiques amb l'executiu de Pedro Sánchez, però que també s'ha desmarcat del PP (només cal recordar la famosa entrevista de "i l'europea?" amb Mariano Rajoy), deixarà de conduir la part informativa de l'espai matinal.
- Carlos Alsina, en un dels seus editorials a Onda Cero
- Atresmedia
Rafa Latorre, qui fins ara havia conduït La brújula (el programes de les tardes d'Onda Cero que també havia conduït Alsina i fins i tot Carlos Herrera, màxim competidor de Barceló des de la Cadena COPE), serà qui presenti Más de uno des de primera hora i Alsina, després, serà qui mani en la part del magazín. Les lectures polítiques van ser les més ràpides a aparèixer, però Alsina, l'endemà que es publiqués la notícia, va fer un discurs contrari a aquesta radiografia: estava cansat de matinar, volia fer un pas al costat i res més.
Lluny d'apartar lectures entre línies, les armes mediàtiques de Planeta, amb José Creuheras al capdavant, no són poques: des de la tertúlia política que fa temporades que aixeca polseguera a El Hormiguero, passant per la lluita a l'acces prime time (franja anterior a la del prime time) que transporta espectadors als informatius (on Vicente Vallés regna a les privades espanyoles, amb el seu to crític contra el govern espanyol) a través del concurs Pasapalabra. Fins i tot diverses veus des de Madrid van apuntar una suposada nova relació entre Atresmedia i Prisa construïda a través d'Aimar Bretos -qui va estrenar fa un mes programa de late prime time a La Sexta, en paral·lel al Marc Giró i el seu Cara al Show-.
Qui va entrar en aquesta lluita del concurs d'Atresmedia la setmana passada? Mediaset, amb la compra dels drets d'El Rosco i establint una guerra empresarial amb Atresmedia. Precisament des de Fuencarral, amb Cuatro com a punta de llança crítica a través del trident Nacho Abad, Risto Mejide i Iker Jiménez, són dels conglomerats mediàtics de primer nivell més bel·ligerants amb el PSOE, Pedro Sánchez i l'esquerra.
