RTVE ha tancat la temporada 2024-2025 amb una transformació i un full de ruta molt clar. Les darreres apostes de la corporació audiovisual espanyola, amb especial atenció al seu principal canal, La 1, han consolidat un nou rumb marcat des de Torrespaña però amb un influx que cal buscar al govern espanyol i als seus socis parlamentaris. En un context de polarització a Madrid marcat pels escàndols de corrupció que assetgen el PSOE, la batalla mediàtica és encara més crua a les televisions i a les ràdios de tot l'Estat. La Moncloa no ha amagat la seva intenció de rebaixar pes audiovisual i altaveus a la dreta, especialment la més conservadora, però l'intent que el Grup Prisa creés una televisió progressista va anar pel pedregar pel cop de porta del màxim accionista de l'entitat, Joseph Oughourlian.

El soroll de la dreta mediàtica, amb més altaveus televisius i digitals que l'esquerra a l'Estat, ha anat augmentant en els darrers mesos, i des d'RTVE han fet moviments per fer de contrapès a un audiovisual amb majoria de cares i missatges conservadors. Primer amb el fitxatge de l'humorista David Broncano, després amb les incorporacions dels periodistes Jesús Cintora i Javier Ruiz que s'afegeixen a Silvia Intxaurrondo i a Xabier Fortes, noms que irriten especialment la dreta. Amb aquests fitxatges i els canvis a la graella, RTVE ha baixat al fang de la política en el fons i en les formes, en un xoc de trens mediàtic en el moment més crític del PSOE i del govern que lidera Pedro Sánchez, que pretén esgotar els dos anys de legislatura i donar la batalla.

Un cop d'ull a la graella de Televisió Espanyola mostra una tendència clara, amb molt més pes cap a la política, que monopolitza el matí. La hora de La 1, de 08:30 a 10:35, presentat per Intxaurrondo -que ha perdut el català Marc Sala com a copresentador- dona pas a Mañaneros 360, amb Adela González i Javier Ruíz, que es va incorporar a l'abril, amb un canvi de tendència i enfocament a l'espai, i que ocupa l'antena fins a donar pas als Informatius Territorials i al Telediario. Del contingut social i soft , Mañaneros 360 ha passat a competir directament en forma i fons (i a passar al davant alguns dies) a Al Rojo Vivo de la Sexta que presenta Antonio García Ferreras.

Cintora, doble dosi "contra la desinformació"

La càrrega política no afluixa. Després dels informatius del migdia, tant territorials com estatals, es dona pas Jesús Cintora i el seu Malas Lenguas. El programa manté el to polític amb una tertúlia encesa durant la primera franja de la tarda. El presentador i periodista, que es va enfrontar al PP quan era presentador a Cuatro, busca "lluitar contra la desinformació i les notícies falses" des d'un plató amb la clàssica taula de debat amb col·laboradors. Cintora fa dues hores al primer canal, es pren una hora de descans, i fa dues hores més (de 19h a 21h) cada dia a La 2, on va començar l'espai aquesta primavera.

En aquesta línia, encara que no sigui estrictament la intenció, hi entren La Revuelta de David Broncano -que lluita cos a cos amb Pablo Motos i el seu El Hormiguero, èxit televisiu que no amaga els seus colors ni tendències polítiques dretanes- i Marc Giró amb el seu Late Xou. Ni Broncano ni Giró han deixat escapar oportunitats per clavar coces a la ultradreta o ironitzar amb el fet que són "sicaris de Pedro Sánchez", argument habitual dels conservadors. Xabier Fortes deixa aquesta temporada La noche en 24 horas, que fins ara era l'altre espai fix de debat a més de La Hora de la 1 i abans els Desayunos.

El gir d'estil del programa Mañaneros -amb la incorporació de Ruíz, que ve de la Cadena Ser- i el fitxatge de Malas Lenguas amb Cintora van reforçar una aposta que ha estat ben rebuda per l'audiència. Espais com els de Fortes, Ruíz o el d'Intxaurrondo registren enguany les millors dades, sigui en quota de pantalla o en espectadors. No és casualitat que el nou camí televisiu de La 1 s'hagi produït pocs mesos després del trencament per a les negociacions d'una nova televisió del Grup Prisa, una aposta amb el suport explícit de la Moncloa per combatre "l'hegemonia mediàtica de la dreta".

Marques que recorden a La Sexta 

En el nou rumb de La 1 recorda a l'estratègia de La Sexta. La cadena d'Atresmedia va néixer el 2005 amb una clara intenció de ser un contrapès polític de certes cadenes i mitjans. Mediapro, Globomedia i fins i tot El Terrat tenien participació en la Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta (GIA La Sexta), l'empresa que gestionava el canal des de la seva fundació. No va ser fins al 2012 que Atresmedia (abans Grupo Antena 3) va absorbir la companyia i els canals.

El to de La Sexta va mutar amb el pas de les temporades, especialment el de programes com Al Rojo Vivo, amb Antonio Garcia Ferreras. En les seves setze temporades, del 2011 fins ara, hi ha hagut un enduriment amb el govern espanyol. També en la forma a l'hora de presentar l'actualitat, en consonància amb el sistema de consum social. La política, que ha gaudit d'una mediatització en augment i sense precedents, ha vist com els principals programes d'anàlisi tenen més semblances a un d'esportiu que a un social o cultural.

Les tertúlies i els debats de La 1 han elevat com mai el to. Malas Lenguas ha viscut moments tensos, com per exemple el moment entre Pablo Iglesias i Esther López Palomera, o les crítiques ferotges del líder de Vox, Santiago Abascal, contra Cintora, amb resposta inclosa del presentador. Temps enrere, només Fortes o Intxaurrondo i Salas protagonitzaven aquests enfrontaments mediàtics, però amb to més suau. Mañaneros 360 tampoc ha escapat d'aquestes escenes, amb picabaralles com les del periodista conservador Chapu Apaolaza marxant del plató. 

L'aposta de l'ens ha estat radical fins al punt que la direcció d'RTVE, encapçalada per José Pablo López, va intentar competir amb La Sexta Explica els dissabtes a la nit. Durant dues setmanes van programar especials de Mañaneros 360 que van registrar xifres molt discretes i ve desistir. RTVE sí que ha confiat a Javier Ruiz i Adela González les cobertures d'esdeveniments polítics durant el cap de setmana. El Consell d'Informatius va criticar la decisió, considerant que havien de ser els periodistes de la casa i no un programa extern (és de la productora La Cometa TV) qui fes aquesta mena d'especials. 

Clara majoria del bloc d'investidura al Consell

Bona part d'aquest canvi de tendència l'ha facilitada, a més de l'interès de la Moncloa, la composició actual del Consell d'Administració d'RTVE escollit el 2024 per les Corts. El PSOE hi té cinc membres: Esther de la Mata, exdirectora de comunicació de Félix Bolaños; Àngelica Rubio, directora d'elplural.com i qui va ser directora general de Coordinació Informativa en la Secretaria d'Estat de Comunicació amb José Luis Rodríguez Zapatero de president del govern espanyol; Rosa León, qui ha passat per espais de Cultura a RTVE i va ser regidora de Cultura del PSOE a Madrid; i la periodista Mercedes de Pablo, qui ja va ser membre del Consell Audiovisual d'Andalusia pel PSOE entre 2005 i 2010. José Pablo López, president d'RTVE, també va ser designat pels socialistes.

Els vocals proposats pels socis parlamentaris acaben de fer la majoria dels 15 membres. La periodista Marta Ribas, exdiputada d'ICV, i la productora d'RTVE, María Teresa Martín del Caz, van ser les de Sumar. Sergi Sol, la d'ERC; Miquel Calçada, la de Junts; Maria Solana, per part del PNB; i Mariano Muniesa la tria de Podem. El PP en va designar quatre: Eladio Jareño (qui va ser president d'RTVE entre 2016 i 2019), Rubén Moreno (va ser diputat dels populars i secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, també secretari general de Sanitat i Consum, sota la presidència de Mariano Rajoy), la periodista Marina Vila i l'expresident del SEPI, Ignacio Ruíz Jarabo. 

El nou canal d'RTVE no començarà al 100% en català

Calçada, Sol i Ribas van ser els principals artífexs (amb un protagonisme superior de Mikimoto) per aconseguir tirar endavant el projecte del canal íntegrament en català d'RTVE que s'emetrà a Catalunya a partir del setembre d'aquest 2025. Encara que no té un nom oficial -descartat queda el 2CAT- ni iniciarà la seva aventura amb tota la graella amb el català en la majoria dels seus programes, el canal no hauria estat possible sense un Consell d'Administració amb aquesta tendència.

Rècord de tensió i d'audiències

Tot plegat ha esclatat en un context polític molt complicat per al PSOE i amb un escenari mediàtic on les referències audiovisuals de l'esquerra han perdut pes als mitjans de comunicació tradicionals, a les xarxes socials i als espais d'entreteniment. L'expresident Felipe González, opositor intern a Sánchez, ha concedit més entrevistes a Pablo Motos que a cap altre mitjà en els darrers anys i no és causal.

La impossibilitat d'un nou canal de televisió amb el beneplàcit de la Moncloa va esquerdar encara més les opcions d'una contrapart d'esquerres a l'hegemonia mediàtica conservadora. Sánchez i el seu executiu alimenten el gir de TVE des de la intenció de combatre les notícies falses, la desinformació o els altaveus ultres que ocupen espais al Congrés i es projecten a les xarxes i els mitjans. 

• RTVE reivindica la millor temporada de La 1 en 8 anys a l'estat espanyol

El gir d'RTVE respon a totes aquestes inquietuds i, en termes objectius d'audiència, ha tingu bona acollida del públic. La Hora de La 1 va aconseguir, en simulcast, la seva millor dada de la història: un 16,1%. Al juny, últim més de la temporada, registra la seva millor quota històrica de les dues temporades que s'emet en simultani: 17,6%. Mañaneros 360 també aconseguia al juny les seves millors dades històriques, i presentava una tendència creixent. Registra un 11,9% i 353.000 espectadors, 3,6 punts respecte a la temporada anterior. La segona part es mantenia amb una tendència creixent i registrava la seva millor dada al juny: 8,2%.

Una altra dada reveladora és que Malas Lenguas és líder en la seva franja entre els més joves, amb un 10,1% de quota. En un moment en què l'arrelament de l'audiència jove és complicat, per la competència de plataformes i entorns digitals, el programa amb la intenció de "combatre la desinformació" de Cintora guanya seguidors. Amb les dades de programació del juny, RTVE ha triplicat la seva aposta política a La 1 i a La 2. Amb un escenari polític encara més complicat i la reforma d'RTVE, en la qual el Consell d'Administració ja no es renova de manera parcial cada tres anys sinó de manera completa cada sis, la televisió pública espanyola seguirà al focus central de la guerra mediàtica i política de l'Estat.