Les denúncies per discriminació lingüística no han fet més que créixer en els últims anys i ara el Govern tindrà un òrgan específic per atendre-les. Segons ha pogut saber Nació, l'executiu ha creat una Oficina de Protecció de Drets Lingüístics que es dedicarà a tractar les queixes i les consultes de la ciutadania en matèria de drets lingüístics. La creació d'aquest òrgan formava part dels compromisos adquirits al Pacte Nacional per la Llengua, presentat i signat entre PSC, ERC i Comuns ara fa un any, i l'Oficina dependrà de la secretaria general del Departament de Política Lingüística.
El Govern ha aprovat una reestructuració de la Conselleria dirigida per Francesc Xavier Vila per establir la creació del nou òrgan. L'objectiu és que sigui un "servei de referència" per a qualsevol persona que vulgui plantejar consultes o queixes pel que fa a situacions que s'hagi sentit discriminat per motius lingüístics. Fonts del Govern consideren que l'Oficina respon a una "demanda reiterada de la societat civil" que cada vegada està més sensibilitzada amb aquests casos. De fet, Plataforma per la Llengua també ha recollit més denúncies en els últims anys i ho vincula a un doble factor: hi ha més casos de discriminació i la ciutadania també té més ganes de denunciar-los.
L'Oficina, doncs, neix amb la voluntat de millorar l'atenció jurídica i administrativa en aquest àmbit. Cal tenir en compte que, fins ara, les denúncies per discriminació lingüística s'havien de tramitar en els àmbits competents. Dit d'altra manera, l'Agència Catalana de Consum recull la majoria de queixes en matèria de llengua perquè, en l'àmbit del consum, és on se'n solen produir més. L'existència d'aquest nou òrgan no elimina la via de queixes a través dels òrgans competents, però també permet canalitzar-les a través del Departament de Política Lingüística.
Les funcions de la nova Oficina
La funció principal de la nova Oficina és atendre i informar les persones que hagin patit situacions de discriminació lingüística, i acompanyar-les si tiren endavant els tràmits per formalitzar la queixa. Ara bé, també podrà instar altres òrgans competents a presentar accions judicials per fets que es consideri que han vulnerat o perjudicat els drets lingüístics de la ciutadania. Aquesta feina estarà coordinada amb la resta de departaments de la Generalitat i també vol implicar els ens locals i altres institucions. El Govern, en matèria lingüística especialment, ha demanat als ajuntaments que col·laborin activament com a administració més pròxima al ciutadà.
El Govern també assigna altres funcions a la nova Oficina. Més enllà de tractar les denúncies per discriminacions lingüístiques, també haurà d'elaborar indicadors i informes de seguiment que permetin identificar aquells àmbits o sectors on es detectin més traves per exercir els drets lingüístics. Segons fonts del Departament de Política Lingüística, aquesta diagnòstic ha de permetre tenir més "informació actualitzada i rigorosa" per actuar amb més eficàcia. En paral·lel, el nou òrgan haurà de fer recomanacions i propostes de millora dels actuals procediments, normativa o protocols vinculats a la garantia dels drets lingüístics.
3.600 denúncies per discriminació lingüística el 2025
La decisió del Govern arriba després que el 2025 es produís una allau de queixes per discriminació lingüística. La Generalitat va rebre 3.604 denúncies per aquest motiu, un increment notori respecte el 2023 i el 2024, quan es van registrar 2.671 i 2.423 denúncies respectivament. La majoria de queixes han estat presentades a l'Agència Catalana de Consum però també en consten sobretot als departaments de Salut, Política Lingüística i Universitats, entre d'altres. Queda clar, doncs, que la nova Oficina tindrà un bon volum de feina per davant.
Les dades de Plataforma per la Llengua també van marcar un rècord el 2025. L'entitat va rebre més de 3.000 queixes per motius lingüístics durant el 2025 que, de mitjana, suposa un total de més de vuit denúncies al dia. La diferència respecte fa una dècada també és molt evident, ja que les denúncies s'han disparat més del 650%. Fa cinc anys, segons l'entitat, la xifra era la meitat de les rebudes al llarg del 2025. Sigui a través del Govern o a través d'entitats, el que queda clar és que les denúncies per discriminació lingüística no deixen de créixer.
Un any del Pacte Nacional per la Llengua
El català es troba en una situació d'emergència, fet pel qual s'ha situat com una de les grans prioritats de la Catalunya postprocés. Per mirar de revertir la situació, el Govern de Pere Aragonès va iniciar la creació del Pacte Nacional per la Llengua i el PSC va recollir el guant a l'acord d'investidura amb ERC, on també es va acordar el primer Departament de Política Lingüística de la història de la Generalitat. El Pacte, presentat ara fa un any, el 13 de maig de 2025, tenia com a gran anunci l'objectiu prou ambiciós de créixer en 100.000 parlants nous anuals fins a arribar als 600.000 el 2030.
De moment, el balanç del Pacte presenta llums i ombres. Hi ha alguns avenços, però encara molts deures pendents i el consens al Parlament ni hi és ni se l'espera. Política Lingüística treu pit de la feina feta en el primer any i assegura que el nivell de compliment de les mesures previstes, entre les completades i les que es troben en execució, es troba en un 96%. El gran triomf del Govern és haver reforçat els recursos personals i materials per facilitar l'aprenentatge de català. Però, per ara, poc més a destacar, tal com critiquen Plataforma per la Llengua i Òmnium, que demanen "mesures desacomplexades" en àmbits com la salut, l'educació o el consum.
